Emigdi Subirats i Sebastià

Hem endegat un nou dia sota el mateix sostre, el mateix color i la mateixa forma. De ben segur que serà l’espill del dia d’ahir i del de demà. Tanmateix, intentarem que la monotonia no s’instal·li als nostres cors i als nostres ànims, i anirem fent cosetes diferents que ens permeti la nostra “legalitat reclosa”.

Primerament, he preparat el dinar. Avui tocava cuinar “pataca en bajoques”, atès que una de les coses que provocarà el fet d’estar tan prop de la cuina constantment serà un bon empatx, o  el fet que encara ens creixi la panxa a un ritme superior de l’habitual.

Mentre bullia la verdura esmentada, he fet l’habitual tasca feisbucaire. Avui dedicaré una estona a parlar de les paraules ebrenques que recullo al feisbuc dia sí dia també. Al principi, les vaig recollir igualment aquí al bloc en una secció pròpia. Avui he apuntat la paraula “panereta”. En algunes poblacions ebrenques els més vells l’usen per fer referència a un gelat en tarrina o a una magdalena/madalena. És d’aquelles paraules entranyables que no hauríem de perdre.

Seguidament, he escrit l’apunt al bloc recomanant diverses lectures de quilòmetre zero per a aquests dies. La meua reivindicació personals dels autors de les comarques centrals dels Països Catalans és perenne. Malgrat que sóc amant de molts dels nostres clàssics, i conec altres literatures prou bé, sempre tinc en ment la difusió dels autors i de les autores territorials. DO lletra ilercavona, xiquets i xiquetes! Avui tocava: les novel·les “Gina” de Maria Climent (exalumna ampostina estimada) i “Els silencis del carrer de l’Arc” de la vinarossenca Elena Fora, així com  la biografia Pere Labèrnia i Esteller de Joan Ferreres Nos.

Hem passat la resta del matí en família amb jocs de taula. Han estat uns d’aquells moments màgics familiars durant els quals hem abandonat les pantalles i ens hem endinsat en el joc, en la vida familiar, en les bromes i en les rialles. Hem jugat al Joc de la lliga i al risk, i ens ha ajudat moltíssim a culminar el matí de la manera més agradable possible.

Durant l’estona de descans havent dinat, gitat damunt del llit com sempre, m’he endinsat en la lectura de l’obra poètica de Zoraida Burgos, una de les grans poetes de les que es fan i es desfan. He de dir que he gaudit com un tossino quan es rebolca pel fang! Quina categoria lírica! Quina capacitat poètica! Quina donassa de les nostres lletres!

Ja a la tarda, he continuat amb les meues tasques de correcció tant dels assignments de l’ioc com dels resums de vídeos que m’envien els alumnes de batxillerat. Estan treballant molt bé, amb el tipus d’activitat que m’agrada, ja que traspuen transversalitat. Són vídeos sobre tecnologia, història, biologia o economia, depenent de l’itinerari de l’alumne. Han d’escoltar-los i escriure sobre ells, a voltes enviar-me un enregistrament oral. Una bona manera de practicar l’idioma d’una manera entretinguda i eficaç.

Aquests dies també he hagut de llegir tot un seguit de contes del premi Petjades, sobre memòria històrica. Que difícil és puntuar i jutjar! Alguns xavals escriuen molt bé, és molt complicat donar-los una puntuació que no sigui discriminatòria. Redéu!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!