Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

5 de març de 2022
0 comentaris

Diari “Al peu del Canigó” (2)

Endegàvem la segona jornada de la nostra estada vora al Canigó amb plena forma. Havíem tingut una nit de descans prou plàcida, i els xavals varen alçar-se a l’hora convinguda, “sense fer parlar” tal com es diu popularment. Vam prendre l’esmorzar pertinent ja que s’havia de caminar una bona estoneta fins a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà. Es tracta de tota una joia del romànic català, carregada d’història com a veritable bressol del país. Un indret amb una importància històrica cabdal, que també va sofrir les conseqüències de la ira antireligiosa quan va esclatar la revolució francesa el 1789.

Les explicacions corresponents varen agafar vessants distintes. Primerament, calia fer la remembrança de la importància històrica a partir de la figura de l’Abat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. – Sant Miquel de Cuixà, 30 d’octubre del 1046)que hi roman soterrat. Va ser un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046), que va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona. Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l’art romànic.

Com a segon punt, després de la desfeta republicana l’abadia va agafar una gran rellevància com a indret de refugi de grans personalitats de la cultura catalana. L’omnipresent figura de Pompeu Fabra va deixar petjada en aquest lloc cabdal de la cultura catalana. Als anys 1960 també va hostatjar-s’hi l’abat Aureli Escarré i Jané (l’Arboç, 1908 – Barcelona, 1968), monjo benedictí i abat de Montserrat, que va haver d’exiliar-se pel fet d’haver criticat el règim franquista.
Després d’una bona passejada, calia dinar adequadament de retorn a l’alberg i descansar una estona. A la tarda l’activitat ens portava a la descoberta de Prada.

La primera aturada era al cementeri per a visitar la tomba de Pompeu Fabra (Gràcia 1868-Prada de Conflent 1948), el seny ordenador de la llengua catalna. Va ser un moment molt emotiu ja que vam poder fer cinc cèntims de la figura de l’eminent lexicògraf, que va dotar el català del corpus literari pertinent. Tot un remolí de sentiments s’anaven aplegant en pensar que aquesta gran figura de la catalanitat va morir amb escassos recursos, i va haver de ser soterrat en una tomba que va cedir una família local. Anys després l’ajuntament va traslladar les seues despulles en una tomba que és visitada per molts catalans, un lloc de pelegrinatge cultural de primer orde.
Els xavals van realitzar una activitat interessant en la qual havien d’enregistrar uns vídeos amb informació sobre el pas de Mestre Fabra per la localitat.
Vam poder tindre una mica de temps lliure, el qual vam aprofitar per anar a fer compres diverses. Vam poder enraonar en català amb alguns botiguers, fet que demostra que la llengua és viva si s’usa, si canvies al francès ningú sabrà quina és la teua llengua nativa. Un comerciant de formatges ens va explicar que era fill d’exiliats, mentre que el seu fill era professor d’història a la universitat de Montpeller i havia escrit un llibre sobre la retirada del qual estava molt orgullós. Vaig comprar llibres en català en una llibreria, el propietari de la qual parlava també la llengua d’Ausiàs i era de Salses-El Castell, el primer poble de parla catalana, o el darrer depèn d’on mires el mapa!!!
Vam anar a un centre comercial on vaig comprar una camiseta de la USAP de Perpinyà per al meu fill. Un altre símbol de la Catalunya nord, més que un club, essència esportiva del Rosselló.

A la nit, havent sopat i amb la salutació “Mengeu la gana”, el bon profit rossellonès, vam tindre un moment veritablement divertit amb l’actuació del cantant rossellonès Ramon Gual, antic membre de la històrica formació Crescendo, que ja havia vist actuar durant les meues estades a la Universitat Catalana d’Estiu. Va ser una estona molt divertida en la qual els xavals van gaudir molt dels balls i les cançons del Conflent.
Durant la nit vaig haver de fer vetlla de les habitacions, per dir-ho d’una manera suau, ja que aquests joves tenen corda per a estona malgrat el cansament del viatge i de la jornada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!