Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

30 d'octubre de 2011
0 comentaris

Crònica del CD Tortosa-Blanca Subur de juvenils

Ahir dissabte 29 d’octubre, en una tarda grisa però prou apacible per a la pràctica del futbol,  es va celebrar un nou partit de la lliga de juvenils que enfrontava el CD Tortosa i la Blanca Subur sitgetana. Tots dos equips arribaven en un bon estat de forma i amb uns  bons resultats que els precedien en aquest inici de campionat, la qual cosa permetia augurar un bon partit i força igualat. Les dues formacions es coneixien prou bé, atès que havien tingut enfrontaments directes durant els darrers anys en les diferents categories en què competien. La temporada passada mateixa els tortosins varen imposar-se per un clar 3-1, en un enfrontament  en què varen demostrar una notable  superioritat.

El partit va endegar-se amb un substancial domini de la Blanca, malgrat que jugaven en camp contrari i amb un rival d’un bon nivell. Sense gaires ocasions de perill, els sitgetans demostraven estar més ben situats damunt del camp però, mentre que els tortosins anaven molt a remolc i no acabaven de trobar el seu joc. L’expulsió al minut 23 d’un jugador visitant, el Gerard, podria haver alterat el signe del partit. Però no va ser així, ja que la Blanca demostrava un bon ordre i en cap moment va perdre el fil del partit.  Al minut 33, el central Joey Portillo amb un esplèndid cop de cap posava el 0-1 al marcador, que donava justícia a la superioritat demostrada fins al moment, malgrat l’entrebanc de l’expulsió per doble targeta groga. A despit d’aquesta inferioritat numèrica, els sitgetans seguien controlant bé el partit i aprofitaren la millor ocasió del moment. Havien demostrat una molt bona seguretat defensiva, amb  un altre central, Ramon Méndez, esplèndid, que va realitzar algunes destacables cavalcades amb un gran poder físic i rapidesa amb la pilota al peu. Si gosem de posar un símil ben actual en l’àmbit professional, el tàndem que formen Méndez i Portillo, quant a bon posicionament defensiu i habilitat per arribar a l’àrea rival i marcar, també per la seua alçada i poder físic, ens recorda el mític Piqué-Puyol: excel·lent compenetració i impacte davant del rival.

A la reanudació, els tortosins van intentar situar-se millor damunt del camp, però en cap moment van arribar a imposar-se. Van trobar-se amb un equip molt ordenat, que no va deixar espais lliures, que va saber pressionar en la majoria de jugades. El CD Tortosa, en definitiva, mai no va poder trobar el seu joc, a causa del bon quefer del rival. Tot i que va disposar d’alguna ocasió per haver igualat el partit, el bon quefer del porter visitant ho evità. La Blanca va demostrar tenir un equip molt compenetrat en totes les seues files. Una garantia a la porteria; una defensa molt ben situada i que sap mossegar quan s’avança, i una bona capacitat per les bandes amb un  Jonay Garcia força encertat; un centre del camp que exerceix com una bona fàbrica creativa i que sap ofegar el joc del rival, amb un excel·lent control per part de l’Ignasi Martínez que va fer gala d’alguns notables detalls tècnics; i una línia davantera molt incisiva, amb un Alejandro Pasqua que va demostrar bona tècnica i habilitat, tot i que li mancà el punch final, i un Guillem Vinyola com a jugador brillant i sempre perillós que cal tenir en compte en tot moment. A meitat d’aquest segon temps, l’entrada d’en Dani Lucas amb moltes ganes, malgrat disposar de pocs minuts,  va permetre gaudir de  diverses ocasions i de detalls de notable qualitat. Llàstima alguna tensió entre els jugadors de darrera hora que s’hauria pogut evitar, però els tres punts se n’anaven prou merescudament cap a terra sitgetana.

Contracrònica: Sempre espero amb anhel la visita de la Blanca a la Terra de l’Ebre. Enguany, més encara, ja que malgrat haver acabat la meua etapa a l’institut Benaprès, tinc molta estima pels xavals sitgetans, amb molts dels quals vaig tenir una magnífica relació. Just durant el partit, amb el meu institut actual al costat de l’estadi a mà dreta, sentia com si s’unissin dos etapes de la meua vida en què m’ho estic passant molt bé acadèmicament. El meu cor no estava dividit però, volia que guanyés la Blanca, els meus xavals en particular. A aquests partits m’acompanya sempre el meu xiquet Guillem, la qual cosa m’encanta, i ell també porta la Blanca al cor. He pogut saludar alumnes molt estimats com Ramon Méndez, Jonay Garcia, Ignasi Martínez i Alejandro Pasqua, amb els quals he tingut xerrades llargues sobre futbol i, sobretot, sobre la vida. També altres xavals a qui vaig fer classes menys acadèmiques, hora B, com Moha El Harran, Dani Lucas o Eric Delgado. Eren un total de vuit els qui estaven damunt del terreny de joc i havien passat per les meues classes. M’agrada seguir la seua trajectòria futbolística, com també la dels joves alumnes que tinc enguany a Tortosa i que juguen en equips diversos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!