Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

24 de febrer de 2021
0 comentaris

Connexió Campredó-Ginebra: les llengües maternes a Suïssa

El Dia Internacional de la Llengua Materna s’ha convertit en una data cabdal en l’activitat cultural de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó, atès que durant la qual s’ha homenatjat en anys diferents el llatí, el castellà de l’Equador i el català de l’Alguer, mentre aquest any s’ha de dedicat a la varietat lingüística de la Confederació Helvètica, Suïssa. La UNESCO va instaurar aquesta significativa diada el novembre del 1999 en homenatge a tres joves estudiants de Bangla Desh que havien sigut assassinats en una manifestació el 21 de febrer de 1952 en defensa de llur llengua, el bangla, per tal que fos reconeguda com una de les llengües pròpies del llavors estat de Pakistan, el qual havia proclamat l’urdú com a única llengua oficial. Aquest tràgic succés va suposar un punt d’inflexió en l’aposta lingüística homogeneïtzant de l’estat paquistanès, una tendència que malauradament segueix en molts estats d’arreu del món. Malauradament també a l’estat espanyol, en el qual sempre hi ha algun projecte de llei en marxa per tal d’acceptar o impedir la pluralitat lingüística ara i adés, inacabable.
Des d’una administració menuda com la Campredó creiem en la potencialitat de totes les llengües com a eina important per tal de reconèixer el valor de la diversitat lingüística i cultural i la promoció del plurilingüisme. La llengua pròpia de cadascú mereix tot el respecte ja que és molt important per a qualsevol individu.
La celebració d’enguany va comptar amb activitats diverses de promoció del fet lingüístic suís a través de les diverses xarxes de l’ajuntament, per acabar amb un acte central molt instructiu que va donar els fruits previstos. Hem de fer esment d’una xerrada online en què varen prendre part dos persones amb responsabilitat política al país helvètic: l’Amanda Gavilanes (Diputada pel partit socialista al parlament del cantó de Ginebra, amb arrels familiars campredonenques) i en Gabriel Boichat (Delegat del Govern de la Generalitat a Suïssa, amb arrels familiars vinarossenques). D’una manera molt amena es varen tractar temes de notable interès, entre els quals, i com a cirereta, l’ús lingüístic a l’escola. Suïssa, amb un model vigent de plurilingüisme, aposta per la introducció de tres de les llengües oficials als cantons on es parla una de les quals. Malauradament no se segueix aquesta projecció amb el retoromànic, la llengua del cantó dels Grisons als Alps suïssos, que és una de les llengües del món en perill d’extinció. Aquest és un fet que ens entristeix i ens fa reflexionar, ja que mereixeria el mateix respecte que les anteriors, més encara amb els esforços que s’estan fent des de diverses associacions culturals per tal de promoure’n l’ús i donar-li molta més visibilitat social. Ha quedat com la llengua pobra en una família de llengües riques i internacionals com: l’alemany, el francès o l’italià.
També va posar-se damunt la taula l’ús dialectal del francès parlat a Suïssa, el qual no es transmet a l’escola ja que hi ha molts estats en què el dialecte es considera com una parla inferior. Recordem que en la francofonia és habitual parlar del “patois”, com a exemple de llengua mesclada i vulgar només apta per a afers considerats com a casolans. Un altre aspecte important és el de la traducció en el marc de la literatura nacional suïssa, justament a causa d’aquesta diversitat cultural que porta els escriptors a escriure en la seua llengua respectiva. Al Ticino es publiquen obres en italià, mentre que a Neuchatel en francès, o a Zuric en alemany.
Per damunt de tot, va quedar ben palès el bon respecte que tenen els suïssos en general per la diversitat lingüística amb aquesta plena acceptació de l’existència d’altres comunitats amb altres parles, malgrat algunes friccions que solen sortir o estereotips distorsionadors.
Vam trobar també el moment per tornar a homenatjar la figura de Curt Wittlin (Reinach 1941-Tortosa 2019), intel·lectual poliglota que agafem com a exemple de suís cosmopolita: la seua llengua materna era el suís-alemànic, va ser professor universitari de francès a la universitat de Saskatchewan al Canadà anglòfon, i va esdevindre un dels grans estudiosos de la literatura catalana medieval a instàncies del Dr. Germà Colom (Castelló de la plana 1928-Barcelona 2020), gran lingüista i professor de la Universitat de Basilea.
El fet de comptar amb el suport de la Delegació del Govern nostrat a Suïssa ens ha permès tornar a posar Campredó a primer pla del fet cultural arreu dels Països Catalans, fet que ens enorgulleix com a poble. La idea d’anar treballant temes culturals, educatius i lingüístics de pes amb la col·laboració de persones prou influents de la catalanitat ens dona la força suficient per contribuir en la normalització del català arreu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!