Emigdi Subirats i Sebastià

Aquest dijous, a les 19.30 h, i al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, impartiré la conferència sobre Emili Bonet i Casanova, dintre del marc del cicle biografies ampostines que organitza l’antena Cultural de la URV. La historiadora Cinta Montañés m’hi va convidar i em fa moltíssima il·lusió prendre-hi part. L’any 2007 vaig publicar la biografia de l’esmentat artista i amic ampostí. Recupero l’apunt que vaig redactar sobre la seua persona al cicle Companys de lletres. Properament farem cinc cèntims de la conferència d’avui.

Companys de lletres (6): Emili Bonet

Emili Bonet és per damunt de tot un gran artista polifacètic. El vaig conèixer farà uns 6 anys quan ell assistia a les meves classes d’italià. Ja tenia més de 70 anys i encara mantenia intactes les seves ganes d’aprendre i col·laborar a enfortir l’empresa familiar. A partir d’aquesta curiosa relació professional, vàrem entaular una bona i fructífera amistat que em va permetre indagar en la seva vida artística i redactar una biografia molt sui generis, que ha vist la llum en els darrers mesos, de la qual em sento molt satisfet. De la seva faceta artística, destaco sobretot la seva obra escultòrica. Se sent orgullós d’haver deixat un interessant llegat escultòric a la seva població natal, Amposta, ciutat que és un bon exemple de promoció de l’escultura urbana. Quant a la seva obra pictòrica, ha estat exposada arreu del món (París, San Francisco, ova York, etc.). És igualment un excel·lent dibuixant, autor d’una obra prolífica que ha sabut captar amb el llapis el paisatge ebrenc i la figura humana, per damunt de tot. De jove, es va guanyar la vida com a músic, tocant en diverses orquestres als anys 1950, i sent membre de la Unió Filharmònica d’Amposta. La seva faceta literària és més modesta, tot i això cal fer-ne un apunt igualment. Va ser coordinador de la revista Amposta entre 1967 i 1972, i va introduir-hi nombrosos apartats culturals acompanyats de dibuixos propis que li donaven un gran toc de qualitat a la publicació. En els darrers anys ha intensificat una nova etapa com a poeta, caracteritzada pels càntics als sentiments i a l’amor que mai no té edat. El seus poemaris “Para tí” i “Mayelin, poemas de amor a una cubana”, i els reculls publicats dintre de “Amb les mans obertes” i “Per un futur sense llàgrimes”, ens descobreixen un poeta sensible amb la persona que creu amb l’amor com a eix conductor de tot. Als seus 77 anys, continua una frenètica activitat artística i literària. El dia 18 marxa cap a Cuba per participar en l’11 Col·loqui sobre Ernest Hemingway a la Havana, en el qual presenta una ponència que narra les similituds d’ideals entre l’artista ampostí i l’escriptor nordamericà, que passà vora l’Ebre el 1937. La instauració de la Fundació Bonet ha de servir sobretot per a aprofundir en la difusió d’una obra extensa i de qualitat, que mereix el reconeixement de tothom. No podria acabar sense parlar de la seva casa-museu casolà, Vila Torrecinta, que conté un jardí escultòric de primer ordre. El desordre interior, propi d’un artista, causa tota mena de sensacions al visitant, que veu art arreu d’on trepitja. Va per tu Emili: I és amb les mans/ amb el cor, amb l’ànima/ que crees món, crees vida./ I és amb l’innat talent/ que portes l’art/ de la bellesa al cim,/ amb aquella pulcra idea/ farcida d’enginy i d’ànsia./ I és, company, la teva força,/ – l’emblema de l’existència -/ que el plaer ens porta/ a la retina, amb sentiments/ ben nobles i complaents./ I és que gaudim de la sonora/ escultura, del literari quadre/ i del més humà esbós./ I és que, company, ens crees art/ ens crees vida.