Emigdi Subirats i Sebastià

Estimada Mar,
Amb l’alegria que ens embarga avui, no puc deixar de felicitar‑te de tot cor per la teua elecció com a primera alcaldessa republicana de Tortosa. Aquest dia representa, per a mi i per a molts republicans de la catalanitat, un motiu d’orgull i d’esperança. És un moment que hem esperat amb anhel i que ens omple de força per afrontar els reptes que tenim al davant.
En primer lloc, vull fer arribar el meu afecte a la teua família, especialment als teus fills, Quim i Jordi. De fet, saps que valoro immensament la contribució literària de Quim, com a representant d’una nova generació de joves apassionats per la literatura ebrenca i pels grans autors nostrats.
En aquests moments de celebració, no podem deixar de recordar un tortosí que va donar la vida per ideals de llibertat i justícia: Josep Rodríguez Martínez, alcalde republicà durant alguns mesos de la guerra de 1936‑1939, que va ser afusellat pel règim franquista el 8 d’agost de 1939. La seua figura ha estat restaurada i homenatjada amb una llamborda de memòria democràtica a la porta de l’Ajuntament, com un gest de justícia després d’anys i panys d’oblit. Sens dubte, serà un dels teus fars. Que, 89 anys després, la ciutat torne a tenir una alcaldessa republicana és un símbol de reparació, dignitat i esperança.
És obvi que també vull felicitar‑te per la creació de la regidoria de llengua catalana. Vivim temps difícils per al català, amb discriminacions que encara són presents: serveis públics que prioritzen la llengua de l’estat, programes de televisió i ràdio que menyspreen la nostra llengua. Aquestes situacions fan que parlar català no siga només un dret, sinó també un acte de coratge i de militància. Per això, el compromís de l’Ajuntament amb la llengua pròpia de la nostra terra és essencial perquè el català no només sobrevisca, sinó que florisca en l’ensenyament, en la cultura, en la comunicació i en la vida quotidiana vora l’Ebre final. No sols depén de les institucions: cal també una militància ciutadana activa, que defense i promoga la llengua en cada espai públic, com a signe de dignitat i orgull nacional.
Un altre punt clau del teu projecte que celebro és el teu compromís per treure la vergonya que suposa aquella estructura feixista que durant tants anys ha ocupat un espai al mig del riu. Una de les paradoxes de la ciutat és que podem presumir d’un mural preciós que denuncia els bombardejos de l’abril de 1938 al carrer Cristòfol Despuig i, alhora, manté un homenatge implícit als botxins just al cor del riu. Aquesta contradicció només es pot resoldre amb valentia i coherència: no es pot mantindre un dels monuments feixistes més grans d’Europa al bell mig de la ciutat.
El teu discurs d’investidura ha estat per a mi una font d’inspiració i adhesió total: el subscric en quasi la seua totalitat. L’he sentit com una declaració d’intencions profunda i clara, que posa el benestar comú, la justícia social i la catalanitat al centre de la política municipal.
Com a campredonenc, sento un profund respecte per la nostra identitat de poble. Crec que és fonamental que les nostres aspiracions tinguen reconeixement i suport clar. Volem ser el municipi 948 de Catalunya.
Saps que estic implicat en projectes culturals rellevants: la plena dinamització de la Biblioteca Manuel Pérez Bonfill de Campredó com a centre viu de cultura local i literària, la recuperació i promoció del patrimoni històric templer, que forma part de la nostra memòria mil·lenària i constitueix un element singular per al turisme cultural. A més, la reivindicació de la figura del campredonenc més il·lustre: el pintor Francesc Llop i Marqués, un pintor impressionista que va ser un dels grans paisatgistes de la pintura catalana de la primera meitat de la centúria passada. Per tot això, et demano, llavors, un compromís ferm en favor de la cultura i del reconeixement ple de Campredó, de les seues aspiracions i possibilitats.
No cal dir que et convidem a visitar el poble, les nostres instal·lacions esportives i el nostre patrimoni històric i natural. Només cal que poses data i rebràs una molt grata sorpresa, descobriràs un poble amb plenitud.
Vull destacar igualment la meua aportació al fet cultural a Tortosa. Malgrat que no m’agrada gens l’estructuració ni el tarannà polític del municipi, he dedicat els darrers trenta anys de la meua vida a tota mena d’actes literaris i culturals. He treballat perquè la ciutat aprofite el seu potencial extraordinari —amb el museu, la biblioteca i els esdeveniments literaris i musicals— com a motor de cohesió, de resistència i de futur per a les Terres de l’Ebre.
Òbviament, celebro que l’Ajuntament de Tortosa s’implique decididament en la celebració de l’Any Manuel Pérez Bonfill, un projecte cultural que hem vist néixer plegats, Mar. Manuel Pérez Bonfill va ser un escriptor, poeta, professor i intel·lectual de referència, amb una trajectòria vital dedicada a la llengua, a la literatura i a l’educació. El 2026 commemorem el centenari del seu naixement, amb una programació d’homenatges, recitals, conferències i activitats literàries que ja s’ha començat a organitzar amb la participació de diverses entitats culturals i educatives. L’ideari catalanista i republicà del nostre professor de sempre, també és ben present avui.
No puc acabar aquesta carta sense expressar el meu punt de vista sobre l’oposició dels darrers dos anys i mig, la qual considero ha estat la pitjor actuació política que s’ha vist en qualsevol municipi català al llarg dels anys. Ha estat inadmissible sentir discursos incendiaris i plens de mentides dia sí dia també, que han fet insuportable la vida política. S’han impregnat de l’ideari nefast del “ens han entrat a robar a casa” —una expressió desafortunada de la desapareguda Marta Ferrusola—, que els porta a veure la ciutat com una possessió patriarcal. Hi ha dos responsables de la política del resentiment d’aquell que es creu propietari del municipi: els dos que es consideren amos, malgrat que amaguen els seus lladrucs en veu d’un regidor que, increïblement, s’ha convertit en el portaveu de la mala educació, la impertinència i la mentida. Hi ha molta ceba a rosegar!
A l’alcalde sortint, amic personal, Jordi Jordan, li han volgut fer ombra per deslegitirmar-lo, fet totalment inacceptable en un marc democràtic. Permet-me tindre unes paraules per ell, ja que ser alcalde de la ciutat era la seua gran aspiració legítima. No es mereixia aquesta subestimació.
Malgrat tot aquest context complex, veig el teu mandat ple d’esperança. Aquest any tenim reptes importants en l’àmbit literari, cultural i musical, i confio que ajuden a enriquir el patrimoni cultural de tots.
Per acabar, vull recordar que el 10 de gener, dia de la teua presa de possessió, coincideix amb el 44è aniversari del traspàs del gran escriptor jesusenc, republicà i catalanista, Joan Cid i Mulet, figura essencial de la nostra literatura, que mereix una reivindicació pública i un record institucional del municipi. Ell va ser un ferm republicà, militant d’Acció Catalana i regidor de la llista d’ERC. No em podia estar de fer-ne el reconeixement degut.
Et desitjo una molt bona alcaldia, plena d’encerts, de diàleg i de projectes que ajuden a fer un municipi més just, pròsper i arrelat a la nació catalana i a la terra de l’Ebre.
Visca Catalunya lliure, tal com has acabat el teu discurs.
Amb afecte,
Emigdi Subirats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!