Emigdi Subirats i Sebastià

Estimat Brian,
Feia temps que volia escriure’t una carta com aquesta, i avui m’he animat. L’he escrita a Gifhorn, a la Baixa Saxònia, on estic d’erasmus+. Som amics des de 1988, quan vas arribar a Tortosa i jo era estudiant d’anglès. Recordo amb afecte com compartíem hores parlant anglès, descobrint costums, rient i aprenent junts.
Faig una remembrança especial pels dies que vàrem passar junts a l’estiu de 1990 a Barnsley, la teua ciutat natal: caminar pels carrers, parlar amb orgull del teu origen, conèixer la gent i sentir la història viva del comtat de South Yorkshire. Barnsley, amb la seua identitat minera i obrera, amb el dialecte tan curiós —el “Barnsley dialect” amb expressions com “brussen”, “ligged” o “flit”— és part de tu. El teu pare parlava un Yorkshire autèntic, una parla que els joves de Barnsley van perdent, i em sembla fascinant com mantens aquest vincle amb les arrels lingüístiques del teu poble. En un sentit més general, Yorkshire és una terra rica en història i cultura: penso en la majestuositat de York. Aquell ambient del nord, amb ciutats portuàries com Liverpool, amb el seu llegat industrial, els clubs de futbol, el museu de l’esclavitud i la seua vida costanera. Tot això ens connecta amb la teua història i amb la nostra passió per la llengua anglesa.
Parlant de llengua i cultura, la meua passió per l’anglès em va portar a fundar Nessie School, l’acadèmia d’anglès d’Amposta, i posteriorment vincular-me amb l’educació del sistema català. Tu has seguit un camí paral·lel amb The Irish School de Tortosa. Aquesta connexió professional i personal ens uneix en ideals i valors: respecte, compromís i amor per l’educació.
Tu has estat un exemple en l’aprenentatge del català, cosa que hauria de ser totalment normal però malauradament no és així. A mi em sembla vergonyós que algú pugui passar anys en una altra terra i no fer el mínim esforç per integrar-te i conèixer la llengua del país, ja que és la veritable essència de la nova terra on vius.
Des que ens vam conèixer hem parlat molt de política. Recordo que quan ens vam conèixer estaves decebut amb els partits anglesos; ara jo em sento decebut amb els catalans. El sentiment d’orfandat política persisteix, però els nostres ideals no han canviat: el meu independentisme continua sent ferm, i no he renunciat a somiar en un futur just i lliure. Compartim la mateixa mirada crítica, el mateix compromís amb la justícia social, l’ecologisme i els valors humans. També admiro el teu posicionament crític amb els governs de Tortosa, així com la teua dedicació com a traductor de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, aportant la teua capacitat lingüística a una causa tan rellevant.
M’agrada pensar que tu també vius amb coherència aquest idealisme: la teua vida ecològica, la teua defensa de la bicicleta, el gaudi dels tarongerars i dels sucs naturals, la lluita antitransvasament, la defensa dels presos polítics, el teu antifeixisme i la condemna del monument feixista de Tortosa són reflex del teu compromís.
Hi ha, però, una contradicció que sempre m’ha cridat l’atenció: tu, pacifista i ecologista, veus amb certa naturalitat o humor l’actitud dels hooligans al futbol, cosa que per a mi xoca amb els teus ideals pacifistes. És un punt que m’agradaria parlar més amb tu, perquè em sembla un contrast interessant en la teua mirada del món.
Parlem sovint dels teus fills, Andreu i Amanda. El treball de recerca d’ella sobre les germanes Brontë ha estat tan esplèndid que vaig voler incorporar-lo a una ruta literària. L’Andreu ha cercat altres camins com mon fill Guillem.
No puc deixar de fer un esment sentit per Silvia, una de les millors rapsodes de les Terres de l’Ebre, apassionada de literatura catalana i dels clàssics ebrencs. La seua sensibilitat i lliurament ens recorden la bellesa de la nostra cultura i la força de la paraula.
Sempre recordaré que em vas introduir als Simple Minds, la banda escocesa que em va obrir les portes a una música plena de consciència social i emoció. També hem compartit moltes lectures, debats i reflexions sobre la independència d’Escòcia i Gal·les, amb la qual estic plenament d’acord, mentre que hem viscut amb preocupació i tristesa el desastre del Brexit, un trencament que ha mostrat la fragilitat de l’ideari europeu. Ja saps que si no fos català, m’agradaria ser gal·lès, i seria independentista.
Brian, hem compartit molts ideals, i una manera de viure coherent amb els nostres valors: educació, cultura, ecologisme, justícia i llibertat.

Amb estima i afecte profund,
Emigdi

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!