Emigdi Subirats i Sebastià

Acaba de veure la llum el llibre Campredó 1931-1939 (República, revolució i guerra). Es tracta d’un estudi sobre uns anys veritablement cabdals per al futur col·lectiu. Els quefers durant el període bèl·lic m’han fascinat des de molt jovenet i m’han portat a la realització d’estudis ben diversos en diversos gèneres literaris (poesia, teatre, biografia, novel·la, estudi històric). 
Ha estat editat per Petròpolis, una editorial dirigida per l’amic calero Jaume Llambrich. Anteriorment ja havia tingut cura de reculls col·lectius publicats per Petròpolis d’homenatge a grans homenots de lletres ilercavons com: Octavi Serret, Joan Beltran i Gerard Vergés.

Campredó 1931-1939 vol ser el retrat d’un temps molt dur. Comença amb un estudi introductori ràpid sobre la situació social i política del poble anteriorment a la proclamació de la República el 14 d’abril de 1931. Passa a analitzar els comicis electorals republicans, els fets d’octubre de 1934 que van tenir greu conseqüències a nivell local, l’esclat de la guerra, l’activació dels joves pioners, els assassinats incontrolats a la partida,  l’encunyament de moneda, els bombardeigs que va sofrir el nucli urbà i la partida, els grafits de les Brigades internacionals que hi ha a la Torre de Font de Quinto, i el pas de l’Ebre a l’alçada de Font de Quinto que donava el tret d’inici a la sagnant Batalla de l’Ebre. Un apartat final analitza amb rapidesa el Campredó de la postguerra, mentre que hi ha dos apartats dedicats als campredonencs i les campredonenques de la guerra i als espais de la guerra a la partida campredonenca.