donen molt per qui vulgui aprofitar-les. Fem nostra la nostra història. Qui perd els orígen perd identitat.
Els Grafits de les Brigades Internacionals a la Torre templera
La Batalla de l’Ebre va ser transcendental per al destí final de la cruenta Guerra civil. Ha rebut òbviament estudis molt ben elaborats al llarg del temps. Al pioner llibre d’en Lluís Mesquida publicat el 1970 s’han unit altres com els d’en Josep Sánchez Cervelló i en Jordi M. Reverté. Tots ells presten òbviament una especial atenció a les estratègies més transcendentals de la batalla, els caps principals, alhora que fan cinc cèntims de la tragèdia humana que varen haver de sofrir centenars de soldats idealistes que ben bé no sabien la raó per la qual lluitaven.
A part de la sagnant lluita que va lliurar-se a les serres de Pàndols i de Cavalls, molts d’aquests estudiosos destaquen el punt estratègic que va suposar el pas del riu a l’alçada de Font de Quinto, quan les tropes lleials a l’orde establert es dirigien cap al terme de Mianes durant el qual varen sofrir incomptables pèrdues.
Al primer pis de la torre templera de Font de Quinto, es troben uns peculiars grafits amb una sèrie de frases escrites damunt de les parets de pedra per soldats republicans i per membres de les Brigades internacionals, als quals l’edifici medival els servia de lloc estratègic habitual per controlar els moviments de l’altra banda de riu on estaven situades les tropes feixistes, per la bona vista que els proporcionava l’alçada i aquesta situació veritablement privilegiada.
Aquests grafits porten el segell de l’idealisme llibertari, amb el consegüent dibuix d’un home amb l’emblema comunista, la falç i el martell, i d’un significatiu estel. També s’hi troven les sigles del PCB, corresponents al Partit Comunista de Bèlgica. Un d’ells s’expressa amb els eslògans: Viva la Juventud Socialista Unificada i Viva la unidad, i estan signats per en José Martínez, un dels milers d’anònims soldats de tots els conflictes bèl·lics (les víctimes més sentides), i daten del maig de 1938.
Un altre dels escrits ens mostra un poema en francès, signat el 3 de juny de 1938 per l’Armand Robert, que ens resulta un xic difícil de transcriure ja que hi ha un parell de versos il·legibles:
Et tant qu’il y aura des fascistes
…nous autres anti-fascistes
nous batterons contra eux,
mais les vraix proletaires,
nous avons notres devoirs,
la bonheur pour nos mères,
le plus beau des efforts.
La traducció catalana dels versos aniria de la següent manera:
Mentre hi haurà feixistes,
nosaltres els antifeixistes,
els combatrem
car els vertaders proletaris
tenim el nostre deure,
la bondat de les nostres mares,
el més bonic dels esforços.
Aquest soldat solidari, que es considerava part dels vertaders proletaris com diu el poema, era membre de la III Unité coneguda com La Marsellaise, formada per soldats belgues i francesos, que va combatre als sagnants fronts de guerra de Madrid i l’Aragó i va tenir un paper protagonista tràgic en la fracassada maniobra de distracció de creuament de l’Ebre per Font de Quinto en el marc de l’ofensiva de l’Ebre de 25 de juliol de 1938.
Aquests curiosos grafits, fins ara inèdits, són sens dubte un testimoni silenciós de la fase prèvia que va precedir a la tragèdia definitiva.
Aquests missatges que s’han conservat anònimament durant gairebé setanta anys en aquesta torre medieval són significatius, ja que són una viva mostra que els éssers humans en situació límit necessiten expressar els seus ideals de totes totes, en forma oral o escrita, alhora que són el patètic espill de la manca d’entesa, de la lluita fratricida, i de la imposició d’uns per damunt dels altres.
L’Armand Robert, el José Martínez i la resta de combatents que varen refugiar-se a la torre durant aquells històrics dies lluitaven per un món solidari i una esperança de llibertat que va ser esclafada en el seu dia.
Des de la tardor de 2009 es pot visitar el projecte d’interpretació de la torre templera de Font de Quinto, que consta de diversos panells interpretatius de la història del terme. Al primer pis, on es conserven els grafits, va col·locar-se un panell amb una emotiva carta d’un soldat des del front, testimoni dels sentiments de tants de combatents. Igualment es va posar un vidre protector als grafits.
A l’octubre de 2011[1], va celebrar-se un acte d’homenatge a les Brigades Internacionals en el qual hi van participar els germans francesos, però amb arrels familiars valencianes, Vicent i Josep Almudéver, de 94 i 92 anys respectivament, i Erik Ellmann, estonià de 94 anys.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!