Emigdi Subirats i Sebastià

Els pioners

El moviment social d’arrel revolucionària i esquerrana va viure uns mesos organitzatius intensíssims. En esclatar la guerra varen posar en funcionament l’organització que va aplegar els Pioners, xiquets entre 6 i 12 anys, als quals se’ls instruïa amb els ideals republicans i comunistes i se’ls ensenyava tot un seguit de càntics marxistes.

El Pioner suposava la millor representació de l’home nou socialista. Els comunistes s’encarregaren d’organitzar la seua educació, mitjançant una secretaria per a la infància dedicada a la projecció als menors de 15 anys de la ideologia i formació Comunista. La Federació Nacional de Pioners de Catalunya va elaborar una llei on decretava que havien de ser: fidels a la classe obrera, enemics de la religió, enemics de la guerra, del feixisme. Havien d’aprendre a ser disciplinats en el treball i no havien de servir ningú, controlar el seu estat físic i ser respectuosos i bons esportistes.

A Campredó van comptar amb una important organització amb la participació massiva de nois i noies que els va portar a disposar d’uns 25 afiliats, que rebien una petita remuneració econòmica per la seua tasca. Vestien amb camisa roja i portaven un mocador de color roig al coll.  Es reunien a l’antiga església, que havia estat expropiada pels milicians, i eren instruïts pels senyors Josep Mulet[1] i Enric Subirats[2]. Van dedicar-se a recaptar fons per als companys que estaven lluitant al front, també per a les necessitats de la guerra com  l’abastament de camions amb menjar. Algunes de les pioneres van ser Cinta Mulet Castells i Inés Príncep, ja difuntes. Entre els pioners campredonencs supervivents que ens han fet cinc cèntims de la seua actuació tenim: Fernando Sebastià, Joan Cugat, Josep Arbona i Josep Andreu.

Precisament, Joan Cugat i Aubalat, pioner d’onze anys a l’inici de la guerra, ens explicà que no rebien retribució económica,  ja que no tenien un treball específic. Només els ensenyaven a formar i instrucció militar básica. S’hi  va apuntar perquè el seu germà era voluntari de l’exèrcit republicà (Pepe Cugat). Comentà emotivament que ell era un crio i sabia que hi havia una revolució i volia estar preparat per si de cas.

El següent episodi narra[3] justament l’enterrament d’un pioner, i ens retrata el model organitzatiu i l’ideari ferm que tenien:

Ayer dia 23, a las tres de la tarde, tuvo efecto el entierro del Pionero Francisco Arasa Gombau, de ocho años de edad. Al mismo asistió un enorme gentío, presidiendo el duelo los camaradas de la UGT. Las Juventudes Socialistas Unificadas llevaban el féretro en hombros y seguían tras ellos los Pioneros (niños y niñas) uniformados, los cuales cuando sacaron el cadàver de su domicilio rompieron cantando la Internacional en voz muy baja y seguidamente empezó el desfile. Los valientes pioneros de 6 a 10 años de edad acompañaron a su compañero hasta el cementerio de Tortosa uniformados y con el puño en alto que era contestado por cuantos se encontraron en el trayecto.

La memòria ciutadana ens permet recopilar dades de notable interès. La senyora Enriqueta Príncep, germana i actual esposa de pioners, recorda que al Nadal de 1936, en morir l’activista comunista Josep Marqués i Codorniu[4] per causes naturals, van emportar-se el fèretre amb un carro amb pioners a banda i banda que amb el puny en l’aire entonaven la cançó que seguía la música de la Joven guardia[5]:

Somos los pioneros,

la roja flor de la nación,

no queremos tiranos,

somos la obra en construcción.

A grito fuerte e infantil,

¡el comunismo va a triumfar!

El pionero juvenil

muchas cabezas segará.

Pionero, pionero

alza el puño en pie

que no queremos ni Dios,

ni rey ni más burgués.

Realitzaven alguna desfilada en diades ben significatives com l’1 de Maig. Altre cop Joan Cugat recorda  que durant aquesta diada de la classe obrera al 1937 varen fer un aplec pioner al xalet que tenia el prestigiós metge marcel·linista Primitiu Sabaté[6] prop de l’actual fàbrica de la Celulosa.  

Avançada la guerra, la seua tasca va anar intensificant-se. Des del setmanari Lluita[7] se’ls encoratjava fermament i agraïa la notable feina que portaven a terme:

Els pioners, aquesta organització de nens dintre dels socialistes, estan portant a la pràctica una tasca veritablement positiva a tota la comarca, especialment als pobles de Tortosa, que ajuden als infants refugiats al front. Els pioners de Camarles estan recaptant fons per als companys que estan lluitant i els de Campredó que estan lluitant també com a homes per a les necessitats de la guerra. Magnífic pels pioners de Tortosa, Camarles i Campredó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!