Emigdi Subirats i Sebastià

Bombardejos i refugis

 Un dels fets més remarcables de la Guerra civil espanyola va ser els avenços impressionants en l’àmbit de l’aviació militar. Els pobles i les ciutats van convertir-se en el blanc de les terribles incursions aèries de l’aviació feixista italiana, que tenia Mallorca com a base operativa. Pujadas[1] ho destaca molt especialment:

 El fenomen dels bombardeigs aeris contra la reraguarda i el cost humà que representà durant la guerra civil de 1936, no té cap precedent en cap conflicte bèl·lic anterior. L’aspecte dels bombardeigs des de l’aire en zones i objectius que no formaven part del front de guerra esdevé, doncs, un element nou durant la confrontació de 1936-39 i per tant el cel català, i en general el de tot l’estat, es convertí en una mena de banc de proves i preparació per als països estrangers que col·laboraren militarment amb un o altre bàndol en litigi, que poc temps després es batrien en el marc de la II Guerra Mundial.

 El primer bombardeig sobre el municipi va efectuar-se el 23 de febrer de 1937, per la qual cosa al nucli urbà de Tortosa van construir-se refugis a l’abril en diferents llocs de la ciutat: Estació del Nord, Parc, Costa del Castell i Rastre, ex Calvari, etc. Van repetir-se els bombardeigs el 24 de març, el 5 d’abril, mentre que el pitjor va ser el del 23 de juliol. L’any 1938 van incrementar-se els bombardeigs, els quals van provocar un total de 48 morts, repartits entre el centre de la ciutat, les rodalies i els pobles pedanis. És evident que el terror causat per l’aviació nazi i feixista va ser enorme. El següent article de Lluita[2] retrata el caos viscut: 

 Tortosa, igual que moltes altres poblacions de Catalunya, ha sentit, una vegada més, l’esgarrapada sagnant de la masacre dels pirates de la Mediterrània. Altra vegada les ales negres de la «civilització» feixista han bombardejat, sense objectiu ni acció bél·lica, justificable, la nostra indefensa. ciutat. No ens  esteanya gens, ni gota. El feixisme, aquesta bèstia salvatge i repugnant, fastigosa, escampant arreu la mort i la destrucció es troba en el seu veritable ambient. Són, simplement, uns bàrbars; uns vulgars assassins, amb una vesànica set de sang. La seva petja, terriblement tràgica, per on passa deixa regust de cendra. El proppassat divendres, dia 28, a les 8’20 de la nit, procedents de la mar, entren pel nort d’aquesta cíutat, per sobre mateix de la muntanya del Coll de l’Alba, tres trimotors facciosos. Notada la seva presència; immediatament, fou apagat l’enllumenat públic i funcionà, persistent, la sirena en senyal d’alarma. La gent amb el natural assustament, anaren cap als refugis.i el camp.

 Al terme de Campredó, 4 persones (dos dones i dos homes) van perdre la vida a causa del bombardeig[3] del 12 de maig de 1938 a la partida del Mas del Frare[4]. Concretament varen ser: Carme Chavarria Fatsini, Joan Castells Aguiló i Josepa Aiximeno Martínez.

 Durant aquest mateix atac de l’aviació italiana, realitzada per deu aparells, van ser tirades 20 bombes[5] entre el Camí del Ranxero i el Barranc de Roca-corba. No van produir-se víctimes, però era un brutal atac directe a la ciutadania que s’havia refugiat en casetes per les partides agrícoles.

 Davant de la gravetat del perill facciós i del futur de la guerra, va crear-se el Comité del Front Popular Antifeixista, al qual va adherir-se[6]  l’esmentat comité d’enllaç UGT-CNT de Campredó mitjançant una carta signada per Josep Querol i Pere Lluís, i que va publicar Lluita:

 Al Comitè del Front Popular Antifeixista

 Benvolguts companys, salut;

 Áquest Comité d’enllaç UGT-CNT veu amb gran satisfacció la formació del Front Popular Antifeixista d’aquesta localitat, al que per tindre una base proletària i una connexió exacta, saludem proletariament i com a treballadors de la Terra a que tant d’afany hem de posar per a conservar i elevar la nostra oconomia, que ha d’ésser la vinculació d’una història forjada per al poble treballador sa i net de tota classe de ruindats, Es per aixó que al aéixer aquest Front Popular Antifeixista, nosaltres posem tota la nostra confiança no dubtant sabrá recollir i interpretar els nostres anhels inspirats a la font del treball i quals fruits hem de treballar en el futur i per la felicitat de la nostra descendència. Fraternalment us saludem i quedem vostres i de la causa antifeixista.

 La seguretat ja era el punt clau de la lluita a la rereguarda republicana. El següent titular de Lluita[7] és ben explícit:

 ¡Refugios! Bajo la inspitación del Frente popular antifascista y en ayuda de la junta de defensa pasiva hay que movilizar a totda la población en el trabajo voluntario de una hora diaria y nutrir suscripciones populares para dotar a Tortosa de las zonas de seguridad que necesita.¡Pueblo antifascista, movilízate para tu defensa!

 La població campredonenca va trobar refugi en les nombroses coves que hi ha a la zona del Roquer conegudes amb noms com: Sumanta, Sol, Carnisser, Gitanos, etc. Comptaven amb diverses sales i disposaven de notable profunditat i espai per albergar molta gent que hi feien cap quan es donava l’avís de la presència de l’aviació enemiga. També van construir-se’n en algunes de les masies rurals on residien durant els mesos d’estabilització del front, com el del Mas de l’Espluga.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!