Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Des de Llíria cap a Ítaca (http://blocs.mesvilaweb.cat/vicentgalduf) és un blog amb un nom ben significatiu i extraordinari. Aquesta és la primera consideració que em mereix el diari personal on line de Vicent Galduf. Com aquest mateix nom indica és natural de la ciutat de Llíria (Camp del Túria), des de la qual ens vol transmetre el missatge esperançador que podem construir plegats una societat més racional i un país més normalitzat. L?essència del blog és, doncs, la reivindicació de la naturalització de la nostra terra: de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca. Ens trobem present tothora la denúncia d?una dreta espanyolista, malaltissa i cavernícola, que porta dos ?ps? com a nom, i que al País Valencià és sinònim d?incultura i de decrepitud. Les anàlisis polítiques de Galduf estan ben sovint encaminades a fer un espill de la terra en què vivim: la discriminació total de la llengua catalana que està apartada de l?organigrama institucional com si d?un apartheid cultural es tractés, la destrucció ecològica salvatge de la nostra costa, etc. De vegades, no sé si som prou conscients aquells que vivim al Principat d?allò que suposa haver de suportar un govern secessionista i especulador, que només té en ment la destrucció cultural i dels recursos naturals del país. Aquesta malaltia blavera anticatalana està al poder des de fa molts anys al sud dels Països Catalans, a la Generalitat del sud, i el mal és que l?alternativa no és gaire millor. Som conscient de la covardia absoluta del PSOE en afrontar temes crucials per el país com fou la bandera, el nom de la llengua i el nom de la mateixa comunitat autònoma. Les renúncies de la mal anomenada transició (pèssima per al nostre vertebrament nacional) han desembocat en la situació actual. Les amenaces de tancament de les emissions dels repetidors de TV3 són només la mostra d?on pot arribar la incultura en un món suposadament globalitzat. Temes candents com la no participació valenciana a la fira del llibre de Frankfurt, amb la demagògia periodística espanyola i la maldat política, són una autèntica vergonya. La nostra llengua no es pot permetre mai l?absència oficial del País Valencià en esdeveniments d?aquesta importància mundial.
Vicent Galduf ens vol obrir una porta a l?esperança. Ens vol demostrar que hi ha una gent que resisteix, amb un missatge casolà que creu en la terra. En molts dels posts es present aquesta nostàlgia de veure com ens estan destruint i separant i com les forces polítiques nostrades no encerten el camí envers la necessària recuperació nacional. D?altra banda vol donar el reconeixement a totes aquelles associacions que no es rendeixen (del camp de l?ensenyament, la cultura, els sindicats, etc.), així com de reconeixement per aquells ajuntaments que fan una feina positiva a favor de la nostra llengua.
Endavant, doncs, amb Des de Llíria cap a Ítaca, que segueix el ritme vibrant del poema del gran Kadafis que musicà Lluís Llach: ?Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell?; o el missatge positiu i contundent del llibre dels sabadellencs Roc Casagran i Oleguer Presas (tot un referent!!!) Camí d?Ítaca, on mantenen la flama de la utopia viva de veure uns Països Catalans racionals, cohesionats i normalitzats culturalment, lingüísticament i políticament.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies pel teu escrit i pel teu bloc que visite sovint. En aquesta casa nostra que és mésVilaweb neixen de tant en tant projectes, campanyes i idees que repercuteixen al nostres País, als nostres Països. Darrerament tinc una miqueda abandonat el meu bloc ja que juntament amb altre blocaire de Llíria, Testenguaret, estem rellançant el diari digital comarcal Edeta.org. De moment hem obert el bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/Edetaorg i aviat, esperem que ca al dimecres de la setmana vinent, estarà operatiu el web http://www.edeta,cat (Edeta és el nom de Llíria en l’època dels ibers).
Per acabar, una xicoteta anècdota: la imatge que has posat als teus posts Sóc independentista (1): l’MDT i Sóc independentista (2): Catalunya Lliure (excel·lents per cert, jo vaig militar al PSAN fins al 1985) és la que porte al meu telèfon mòbil. Des de fa uns quants anys soc estiuejar a, Aizarnazabal un poble euskaldun molt xicotet, no arriba als 600 habitants situat a Urola Kosta, açò és, molt a prop de Zumaia i Zarautz. Un matí, entre el trajecte de casa i el forn em degué de caure el telèfon (l’havia comprat feia 10 dies) i jo no m’adoní. La persona que el va trobar al veure l’estelada i el mapa dels Països Catalans ràpidament es dirigí a la casa del Mikel per a retornar-me’l i va ser aleshores que vaig saber que l’havia perdut!
Salut i una abraçada