Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
|
|
El Llamp (http://blocs.mesvilaweb.cat/enricborras) és el blog personal d’Enric Borràs. Vinculat al món de les lletres i del catalanisme polític no claudicant, resideix a Barcelona però té forts lligams familiars amb la vila de Gandesa (Terra Alta). El vaig conèixer personalment fa molts anys, crec que el 1988. Jo era aleshores un estudiant de Geografia i Història a la UNED i col·laborava amb el Departmant d’arqueologia dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat a Tortosa. Recordo que estava en una excavavació al Puig-Roig (Masroig-Priorat) i em vaig desplaçar a Barcelona per participar en uns actes independentistes al barri de Gràcia, en els quals intervinguérem ell i jo, entre molts d’altres. Posteriorment vaig publicar alguns articles a la revista independentista "El Llamp" que ell dirigia, en un moment en què volíem impulsar un "Front patriòtic" que aplegués les diverses tendències independentistes que hi havia arreu del país. Per suposat, a casa conservo nombrosos llibres de l’editorial El Llamp, que es va convertir en un referent dintre de l’àmbit independentista.
Actualment segueixo aquest bloc que es va actualitzant molt sovint, perquè sempre m’agrada seguir els blocs sobiranistes i rebre informació directa dels moviments independentistes. Amb Enric Borràs, hem intercanviat nombrosos comentaris, ja que ell és seguidor del meu bloc i mostra molt d’interès pel desenvolupament literari a les comarques centrals dels Països Catalans. El podríem considerar com un ebrenc al capicasal que no ha oblidat mai els seus orígens i que es manifestà com a gandesà.
Tanmateix, el nom El Llamp em porta a records antics d’una revista pionera. És una capçalera històrica de casa nostra ja que s’editava als anys 1920 i fins el 1934 a Gandesa. Hi escrigueren plomes tan valuoses com les d’Artur Bladé i Desumvila, Joan Povill i Adserà, Víctor Ferrús (Floricel) o Salvador Estrem i Fa. També tingueren una editorial que publicaren la primera novel·la en català d’un autor ebrenc el 1928, Esclavitud de Joan Povill i Adserà (fill de Villalba dels Arcs). Aquesta publicació l’hem d’enquadrar dintre de l’àmbit del catalanisme polític, per la seua vinculació a la Lliga Regionalista. Entre els llibres que editaren destacarem "Els homes del Llamp" del poeta falsetà Salvador Estrem i Fa, en el qual s’inclou la primera petita biografia d’Artur Bladé.
Així, doncs, aquest nom, El Llamp, forma part principal de la cultura literària ebrenca i també de l’independentistme. No cal dir que m’hi sento identificat altament amb tots dos moviments, un de literari i l’altre de polític. És un bloc reivindicatiu i contundent que critica fortament la covardia política actual. Llarga vida als blocs de la Xarxa sobiranista!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pel teu generós comentari. Justament vaig agafar el nom d’El Llamp en homenatge als patriotes que als anys vints feien aital revista des de Gandesa però amb col·laboradors de tota l’antiga Castellania i, encara, de més lluny. Els d’El Llamp originari publicaren, abans que Solitud (1928) i La Gent d’El Llamp (1929), el llibre Vida que passa (1927) del doctor en Dret i Ciències Socials Josep M. Gich Pi, recull d’articles de dit autor publicats al periòdic Catalunya Social.
Llarga i fruitosa vida per a tu i per al teu bloc, Emigdi.