ASLEEP
Under his helmet, up against his pack,
After so many days of work and waking,
Sleep took him by the brow and laid him back.
There, in the happy no-time of his sleeping,
Death took him by the heart. There heaved a quaking
Of the aborted life within him leaping,
Then chest and sleepy arms once more fell slack.
And soon the slow, stray blood came creeping
From the intruding lead, like ants on track.
Whether his deeper sleep lie shaded by the shaking
Of great wings, and the thoughts that hung the stars,
High-pillowed on calm pillows of God’s making,
Above these clouds, these rains, these sleets of lead,
And these winds’ scimitars,
-Or whether yet his thin and sodden head
Confuses more and more with the low mould,
His hair being one with the grey grass
Of finished fields, and wire-scrags rusty-old,
Who knows? Who hopes? Who troubles? Let it pass!
He sleeps. He sleeps less tremulous, less cold,
Than we who wake, and waking say Alas!
DORMIT
Sota el casc i damunt del sac,
després de tants jorns despertant pel treball,
el son li va arrufar les celles i el va fer estirar.
Allà, en el feliç sense temps del seu son,
la mort el va agafar pel cor. Allà alçà un trèmol
per la vida avortada en un salt.
Llavors, amb braços adormits al pit
un cop més va caure al fons.
I aviat la sang lenta i perduda va anar arrossegant-se
pel salt intrús com formigues damunt la pista.
Cas que el seu son profund jagués ombriu
amb la sacsejada d’ales grans
i els pensaments penjats als estels,
uns coixins alts damunt d’uns fets per la mà divina,
per sobre d’aquests núvols, d’aquestes pluges,
d’aquests salts d’aiguaneus,
i d’aquests vents costaners,
-O cas que, tot i així, el seu cap prim i mullat
es confon tostemps amb un motlle baix,
el seu cabell es confon amb l’herba grisa
dels camps erms amb trossos de cable vells i rovellats.
Qui sap? Qui espera? Qui es preocupa? Deixa’l passar!
Dorm. Dorm menys tremolós, menys enfredolit,
que nosaltres els qui despertem, i quan desperta diu; Alas!