Emigdi Subirats i Sebastià

Els aiguats d’aquests darrers dies han colpejat durament el poble de Godall, al cor del Montsià. Les imatges parlen per si soles: carrers convertits en canals, torrents desbordats que baixaven per la carretera principal, marges i camins desapareguts sota l’aigua i el fang. L’aiguat s’ho ha endut quasi tot, però no ha pogut endur-se la força i la dignitat de la seua gent.
Godall, amb el seu caràcter noble i treballador, és un poble amb ànima antiga. Durant anys va donar nom a un cava fet artesanalment, que va portar el nom del municipi més enllà de les Terres de l’Ebre. Aquell esperit artesanal, pacient i tenaç continua viu en els seus habitants.
També és un poble que estima la festa i la cultura. El seu Carnestoltes, un dels més antics i populars de la comarca, omple de color i humor els carrers cada any. És una celebració que uneix generacions i mostra la vitalitat d’un poble que sap riure i compartir, fins i tot en temps difícils.
Però Godall també sap de tradició i patrimoni. El cementeri medieval, carregat d’història, recorda el pas del temps i les arrels fondes d’aquest lloc. Als seus voltants, les oliveres mil·lenàries —autèntics monuments naturals— continuen dempeus, com testimonis de resistència i de vida, fins i tot després de les tempestes.

No podem oblidar tampoc els seus edificis emblemàtics: l’església parroquial de Sant Salvador, amb la seua façana sòbria i elegant; el Casal Municipal, punt de trobada i de vida social; i la Cooperativa Agrícola de Godall, motor econòmic i social del poble, on es continua elaborant un oli d’oliva verge extra de gran qualitat, fruit de l’esforç col·lectiu i del respecte per la terra.
I al camp de futbol, l’orgull esportiu del poble: l’equip de Godall, que ha viscut temporades molt bones dins del futbol ebrenc, consolidant-se com un referent de compromís. El seu esperit d’equip reflecteix exactament el caràcter dels godallencs: lluitadors, humils i fidels als seus colors.
Avui, més que mai, és moment de fer pinya amb Godall. Amb els veïns que netegen fang i reparen allò que el temporal ha destruït, amb els pagesos que miren els camps malmesos però no es rendeixen, i amb tots els que, des de dins o des de fora, estimen aquest poble menut però immens en coratge.
Godall ha resistit moltes coses —i també superarà aquesta. Perquè aquí, entre oliveres mil·lenàries i gent de pedra picada, la vida sempre troba el camí per tornar a florir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!