Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de gener de 2023
0 comentaris

A l’ombra del Montsià, de Joan Cid i Mulet (2)

3. A l’ombra del Montsià
Va publicar la seua primera novel·la, «A l’ombra del Montsià», en motiu de la diada del llibre de 1933. La seua aparició va ser saludada amb entusiasme per part dels homes de lletres tortosins, que varen realitzar comentaris d’elogi i d’encoratjament per tal que l’autor continués aprofundint la seua vocació literària. La cultural revista «La Zuda» se’n feia ressò amb una crònica que ens servirà per introduir-nos directament en l’argument.

Els costums típics, les gestes nobles, la psicologia dels veïns, les misèries i passions, murmuració, pobresa d’esperit, gatzara, gresca, totes aquestes coses que són tònica de l’ànima rural estan ben vistos en la novel·la i la impressió que es reflecteix és objectiva.

La història està basada al poble d’Alcanar. El paisatge del poble cruïlla dels Països Catalans i les muntanyes del Montsià prenen la simbologia de veritable baluard, d’allò que és propi i s’ha d’estimar. L’autor reïx e gran manera en el retrat de la terra, és a dir, en la creació de paisatges rurals acompanyats de sensacions de tot tipus emprades per arrodonir la idíl·lica descripció1:

Mar i cel es confonen en una immensa blavor asserenada… Paisatge lluminós i clar… A mà esquerra, hom hi pot veure el poblat de la Ràpita, vora la mar, com un formigueig de papallones. Seguint la serralada, el Montsià, seré, blavís, dins l’ombria del rocam llur… Al bell mig del seu cor, el Remei, joguiner i blanc, ombrejat per uns roures gegantins… Al redós, un petit exèrcit de turons i serralades que semblen cercar la gran plaça… Al fons, la vall saturada per una horta magnífica i exuberant… Els tarongerars sempre verds i joves… Fullatge sempitern, prometença de les hores més belles de la joventut… Enllà, lluny, llepant el Mare nostrum, fregant la vallada i a mà dreta, Benicarló i Vinaròs, dues poblacions marítimes, hospitalàries com tot el poble valencià.

L’autor guia la nostra anàlisi des del mateix pròleg de la novel·la quan, quasi emulant el cavaller renaixentista Cristòfol Despuig, ens comunica que ha escrit la novel·la a la vegada pel meu amor a la comarca i a Catalunya, un amor que el porta a endinsar-se en tota una àmplia amalgama de justificacions:

De tota la contrada tortosina, és Alcanar el poble que més bell exemple ens ofereix. Apartat fins al màxim de l’ambient catalaníssim de la nostra terra, no per això, Alcanar, deixa de vibrar als impulsos d’una catalanitat profunda i arrelada. Les seves gents treballadors gairebé fins l’esclavatge, han sabut extreure de la terra el màxim rendiment. Fa uns anys no es coneixia llí altre cultiu que el del secà – garrofers improductius -. Avui el conreu del taronger i una bona part d’horta són la riquesa del poble canareu.

Centrant-nos en el fil de l’argument, els protagonistes, l’Anna Rosa i el Lluís, van creixent d’uns d’un ambient de perills i de sacrificis i es veuen afectats per unes ombres – típiques dels pobles rurals- de perpètua murmuració sobre la seua vida i especialment sobre la seua relació. Ells, en canvi, són conscients d’allò que han de fer i segueixen el seu camí mentra fan més ferm el seu amor i la seua tranquil·litat personal. El Lluís, fills d’una família de pagesos canareus tradicionals, també busca la fugida per sortir de la mediocritat i l’avorriment de la vida rutinària del poble. La primera escapada li és perdonada per part dels pares, que poden cceptar una relliscada. Després s’enamora d’una dona de cabaret que ha aparegut per Alcanar i la parella es converteix en objecte de la tafaneria popular que els jutja sense miraments El pare es posa a exercir com a cap familiar amb poders disciplinaris i intenta prohibir la relació. Aleshores el protagonista només té una eixida possible, la partida, l’abandó del lloc familiar i la recerca d’un món alternatiu amb la seua enamorada. El protagonista se’n surt. La seu determinació el fa reeixir, conservar el seu amor i buscar una vida millor.
Joan Cid i Mulet en el moment d’escriure aquest relat havia llegit la novel·la existencialista arboniana2 «L’inútil Combat», donada la gran difusió que aquesta obra havia tingut entre tots els literats ebrencs i les nombroses ressenyes que sobre ella varen publicar-se a la premsa comarcal. De fet, creiem veure un paral·lelisme en l’argument tot i que el tarannà més vital de l’escriptor jesusenc el porta a donar una solució radicalment distinta. Aquest diferent enfocament dels dos escriptors està directament enllaçat al tractament contraposat del paisatge. Hem vist com Cid i Mulet ens presenta unes muntanyes magnífiques, una terra ferma i unes lloables qualitats del poble català i ebrenc que porten al triomf. Contrasta amb l’esperit del novel·lista rapitenc que remarca la duresa dels nostres camps, la misèria camperola, les difícils condicions meteorològiques i la perpetuació de l’efecte maligne dels insectes que varen provocar una gran quantitat d’epidèmies.

4. Trinitari Fabregat, el paisatge canareu i l’exili
La biblioteca d’Alcanar porta el nom del literat Trinitari Fabregat (Alcanar 1912-
París 1994). Exiliat a França després de la guerra de 1936-1939, va passar
pels camps de refugiats de Sant Ciprià i Argelers de la Margenta on va
coincidir amb el jesusenc Cid i Mulet, autor de «Destins», relat representatiu de la novel·la concentracionària. Tots dos van escriure igualment poemes
concentracionaris.
El 1964 va publicar «Jardins Ignorats», escrita a París fruit de l’enyor i basada a la seua població natal, sobre la qual se n’ha fet una ruta literària. Justament el 1933,
Joan Cid i Mulet havia publicat «A l’ombra del Montsià», en la qual fa
un interessant retrat de la vida i el paisatge canareu. El 2007, en el marc del centenari del
seu naixement, conjuntament amb Tomàs Camacho, vàrem realitzar una
xerrada a l’institut Sòl del riu d’Alcanar, en la qual vam comparar les dos novel·les i vam cercar-hi paral·lelismes.
Cid i Mulet havia tingut una estreta relació amb Josep Bòria, director de la històrica revista
canareva Terra nostra, publicada en plena dictadura de Primo de Ribera. Tots dos estaven implicats en l’associacionisme agrari i varen realitzar una bona difusió per les Terres de l’Ebre. Fabregat també va entusiasmar-se amb la tasca cultural de Bòria, persona que va marcar-los a tots dos. La seua trajectòria literària, els ideals catalanistes i el dur exili va crear complicitats entre tots ells.
«Jardins ignorats» de Trinitari Fabregat va ser traduïda al castellà amb el nom de «Jardines desconocidos» per Tomàs Camacho el 2003. Va ser una nova i magnífica aportació a la difusió del seu bagatge literari.

A tall de conclusió

Sebastià Juan Arbó, Trinitari Fabregat i Joan Cid i Mulet van ser retratistes lletrats de la societat ampostina, rapitenca o canareva. Arbó va fer uns retrats existencialistes en els quals el model de vida rural estava carregat de penositats. Cal destacar que hi ha una altra manera de veure el món, amb un paisatge més naturalitzat, que encara podia presumir de ser verge, amb uns personatges amb ganes de viure i de gaudir de la vida i de les relacions humanes, i uns arguments menys pessimistes que demostraven l’existència d’una societat amb mancances, tot i que a la vegada amb una gran força i esperança. Sobretot, uns protagonistes que se n’eixien gràcies a llur capacitat de lluita i voluntat de superació davant de les adversitats que se’ls presentaven.
Campredó, Nadal de 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!