Emigdi Subirats i Sebastià

Durant el mes d’agost tinc per costum  donar  vacances a aquest diari personal on line. Tots els lectors i totes les lectores coneixeu el meu compromís blocaire que em porta a actualitzar tots els dies durant la resta de l’any. Per a mi és un autèntic plaer que em permet sincerar-me com a persona, ja que m’encanta tractar temes molt diversos que són del meu interès i de la meua motivació i que donen una imatge global de la meua persona. L’independentisme català, el Barça, Campredó, la literatura ebrenca i catalana, la vida social als Països Catalans, la història, les llengües minoritàries i minoritzades, el sexe, el fet esportiu, la producció literària pròpia,  la tolerància sexual, les vivencies a l’institut, l’escolarització dels meus fills o la vida familiar configuren el meu univers personal que tinc el gust de plasmar en forma de paraules i compartir amb tots/es aquells/es que vulguin.
El passat curs escolar, a l’institut Joan Ramon Benaprès, va estar especialment complaent. Malgrat la distància geogràfica entre Campredó i Sitges, m’hi he integrat moltíssim i he agafat molta estima pels meus alumnes, estima que amb la majoria dels quals ha estat, sortosament, recíproca. He dedicat hores i hores als xavals de la meua tutoria, 4t ESO A, els quals recordaré sempre ja que hem bastit una relació veritablement entranyable. M’esforçaré perquè el curs proper sigui igual de motivador i satisfactori. L’Araceli va ser destinada a l’IES de l’Ebre de Tortosa, i enguany formarà part de la plantilla del nou Institut Tortosa. Ens sentim molt satisfets perquè pugui treballar al costat de casa i amb un conjunt humà veritablement inigualable, al departament de llengua catalana i a la resta del centre.
L’organització dels certàmens firals campredonencs ha estat tot un repte de nou, el qual, sortosament, ens ha deixat molt satisfets. També la fira literària Joan Cid i Mulet i el curs d’estiu de literatura ebrenca de la UETE-URV que vam organitzar a Jesús han estat més que satisfactoris. La feina literària d’aquests primers mesos de l’any ha estat intensíssima, per la qual cosa ara m’anirà bé una aturada…
L’habitual viatge familiar de l’estiu serà a … encara per decidir!!! Hi ha moltes cartes damunt la taula.  Les  destinacions dels darrers estius han estat Croàcia, la Catalunya del nord i Euskal-herria. Enguany, tot a l’aire!!! Tot i això, estem molt atrafegats a casa ja que hem tingut obres i ara estem a l’espera del pintor, la qual cosa fa força difícil desaparèixer durant uns dies. Segur que trobarem el foradet per fer l’entranyable escapada en família, que sempre ens deixa un molt bon regust de boca.
Durant la resta de dies, he d’acabar un parell de feines literàries a les quals no he pogut dedicar el temps necessari fins ara. Espero poder tenir temps per a les meus habituals lectures estivals, les quals després en faig cinc cèntims igualment aquí al bloc.