El poeta Francesc Vicent Garcia (Saragossa, 1579 – Vallfogona de Riucorb, 1623), conegut literàriament com a Rector de Vallfogona, s’ha convertit amb el pas de les centúries en una figura mítica en el marc de la literatura catalana. Llavors, és irrefutable el fet que enguany, per tal de commemorar el 400 aniversari del seu traspàs,
El text de la conferència que vaig impartir al Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta, dijous 11 de març, sobre el fet modernista i les lletres a la comarca del Montsià. LA VIDA POPULAR EN EL MODERNISME LITERARI ESCRIT VORA L’EBRE La comarca del Montsià no va ser reconeguda com a tal fins a
La rebuda d’Arbó en els cercles literaris ebrencs de la postguerra L’aparició sobtada d’Arbó en els ambients literaris catalans dels anys 1930, va sorprendre veritablement els intel·lectuals i els literats barcelonins, amb la introducció progressiva a la literatura catalana dels corrents existencialistes (amb tocs provinents de la novel·la realista russa) i la dignificació definitiva de
Conferència “Recerca: La vida popular en el modernisme literari escrit vora l’Ebre”. Segona sessió del programa Cultura Viva 2023 del Museu de les Terres de l’Ebre com a Antena de la Xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial (OPEI). Anirà a càrrec d’Emigdi Subirats Sebastià, escriptor i crític literari, el dijous 11 de maig
BÀRTEK D’ERIK SIENKIEWICZ – Ha arribat el moment estel·lar que tothom ha estat esperant des que hem donat el tret d’inici a la Festa de Santa Llúcia, enguany en el marc sense parió del Castell de la Suda de Tortosa. L’obra guanyadora de la 63a edició del Premi Sant Jordi de novel·la, presentada amb el
Un dels mestres poètics nostrats més grans dels que es fan i es desfan, Gerard Vergés (Tortosa, 1931-2014), definia col·loquialment Ausiàs March (Regne de València, 1400 – València, 1459) amb l’expressió: això és cosa gran! L’admiració pel falconer reial, fill de Gandia, i glòria de les nostres lletres medievals, va inspirar-li versos excelsos com els
LLETRA DE DONES ILERCAVONES Corria l’any 1971 quan Zoraida Burgos publicava el poemari D’amors, d’enyors i altres coses, així com tres obres de narrativa infantil. Per mitjà d’aquests títols donava el tret d’inici a una fructífera carrera literària, la qual, sens dubte, hauria de ser mereixedora del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Comptat i
A l’abril de 2007, en què es commemorava el centenari del seu naixement, des del govern municipal de Jesús va instaurar-se la Fira literària Joan Cid i Mulet. Va ser l’any en què va veure la llum la seua biografia Testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps, premiada a l’Enric Bayerri de 2005, el recull
TEXT NO LITERARI Menahem Ben Saruq és el jove savi del Call de la Turtuisha durant el Regne de Taifes al segle X. Des de ben jovenet ha destacat per la seua afició a la cartografia, la curiositat per l’etimologia de les paraules i l’ús dels termes bíblics del llenguatge. Un jove amb molt bona
VILLAGE A village is not just windows and doors and brick houses, It’s the fishy smell at the fishmonger’s in the evening And the butcher’s customers eager to buy what they need. People chatting and drinking happily at the local pub, Kids going to school while carrying heavy bags, Gossips behind blinds attentive to what’s
CAROB TREE It’s already dawn, thus we can see fruitful greenness, A carob tree is tearful with a broken branch, Just the one that was easy to grab from the lane. Black dry narrow carobs remain scattered on the ground. A windy autumn day with white clouds in the reddish sky. This Mediterranean tree surrounded
Ara fa quatre anys, des de la tutoria de 2n de batxillerat artístic de l’institut Dertosa, vàrem impulsar un menut estudi en anglès sobre 50 artistes ben significatius de les Terres de l’Ebre a partir del segle XIX, el qual es pot trobar a internet en format de la revista digital issuu. Vàrem fer esment
KIDS There is nothing at all like the moment you were born, That tiny creature with closed eyes and tender skin. Just knowing who you were, nothing else could I see. In two days those charming eyes were staring back at me. I hoped hearts opened every day so kindness would take its way. Come
POLITICAL PRISONERS A tear is running down my face thinking of that dull place. Since we all need you here, I wipe away my falling tear. I hit the floor on bended knee just to long you be free. The nine of you honest and clever, we’ll walk with you forever. You should be at
SEAWATER Full of salinity the immense sea enters me. My salty breath, reminiscent of ardent perfumes And forgotten cravings in my own self. I feel the goal of night, the ruined clarity of a moment, Portions of hopes, while a starless heart, moonlight, Blurred feelings against a wall, like a powerless jail. Fear dominates, fright,