Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

1 de maig de 2008
0 comentaris

1 de maig: Amunt els damnats de la terra

Aquests són els màrtirs de Xicago; els llibertaris George Engel, Adolph Fisher, August Spies, Albert Parsons i Louis Lingg 
  
 

  

A la web del racó català he trobat la següent informació sobre la celebració del dia del treballador: “L’1 de maig de 1886 es declarava Milwaukee, ciutat propera a Xicago i cor del moviment obrer estadounidenc, una vaga secundada per 100.000 obrers manifestant-se reivindicant la jornada de 8 hores. La convocatòria corria a càrrec dels Sindicats Federats dels EUA i Canadà, d’influència anarquista. A partir d’aquí, hi ha diverses versions.  La primera ens diu que la policia carregà contra la marxa i matà nou treballadors. L’altra ens diu que dos dies més tard hi hagueren noves manifestacions dels vaguistes de la fàbrica McCormik que havien estat acomiadats. Aquests atacararen els esquirols i trencaren els vidres de la fàbrica. La direcció empresarial avisà a la policia i se’n presentaren 200 efectius. Carregaren i un obrer resultà mort i diversos ferits de bala. En aquest moment les dos versions tornen a convergir. El 4 de maig es convocà a Haymarket, Xicago, una concentració per retre homenatge a les víctimes. Quan l’orador acabava el míting, aparegueren un centenar de policies i algú que mai ha estat identificat llençà una bomba amb cartutxos de dinamita matant un policia a l’acte, i sis més dies després conseqüència de les ferides. La policia obrí foc immediatament ferint diversos concentrats.
 Pocs dies després la policia aprofità el pretext i detingué 31 persones, els caps de turc, dels quals 8 van ser portats a judici. Curiosament aquests 8 eren els líders sindicals més destacats, sis d’ells alemanys. D’aquests Georg Engel, Adolph Fischer, Louis Lingg, Albert Parsons i August Spies foren condemnats a morir a la forca, i els tres restants a altes penes de presó. Dies abans el New York Times havia posat el seu granet de sorra manifestant obertament la seua esperança de que els encausats fossin condemnats a mort. Cap d’ells fou acusat de llençar la bomba, sinó de complot i complicitat per assassinar. Fou un evident judici polític on no se’ls jutjà pels seus actes sinó per les seves idees. Un dels condemnats es va suïcidar a la cel.la i la resta foren penjats l’11 de novembre de 1887. Eren els Màrtirs de Xicago”.

LA INTERNACIONAL

A Amunt els damnats de la terra,
amunt els qui pateixen fam,
la força pel dret és vençuda,
s’acosta el bell temps de la pau.

Del passat destruïm misèries,
esclaus aixequeu vostres cors,
la terra serà tota nostra,
no hem estat res i ho serem tot.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

No esperes salvacions supremes
de déus, de reis ni de tirans,
obrer, és la sang de tes venes
la que triomfant et salvarà.

La força del tirà sotmesa
ton puny deixarà quan voldràs;
atiem la fornal encesa,
el ferro és fill del nostre braç.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)

Obrers, camperols, la batalla
ha començat i finirà,
la terra és per qui la treballa,
qui no treballe morirà.

Si del cel de la nostra terra
foragitem dels corbs l’estol,
pau ferma seguirà a la guerra
i sempre més brillarà el sol.

És la lluita final,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà. (bis)
http  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!