En la foscor de la nit, el buit.
Arrecerada sota la capa densa
del núvol gris, la lluna.
L’espurna de llum que atempera
les hores buides, i apaivaga els
silencis i encèn els somnis.
Les parpelles cansades acluquen
els ulls i s’entreguen al món oníric…
La lluna dòcil, atenúa la foscor i
emplena el buit.