Amb els cinc sentits

pensaments poètics

El buit

En la foscor de la nit, el buit. 
Arrecerada sota la capa densa 
del núvol gris, la lluna.
L’espurna de llum que atempera
les hores buides, i apaivaga els
silencis i
encèn els somnis.
Les parpelles cansades acluquen
els ulls i s’entreguen al món oníric…
La lluna dòcil, atenúa la foscor i
emplena el buit.

  



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de La Lluna, les bruixes per synera | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent