Emigdi Subirats i Sebastià

He tingut un cap de setmana veritablement intens i didàctic, que ha sortit  rodó sortosament. Divendres  la tarda, vaig assistir a les conferències d’un curs acadèmic francament interessant i necessari: “In memoriam”, dedicat al professor jesusenc Josep Panisello, mestre de mestres. Vaig escoltar amb atenció la “laudatio” sobre aquest lingüista i professor de català per a adults, autor de la gramàtica Aïnes i Cruilla sobre la variant occident del català, que va realitzar Ismael Hierro, president del Moviment de Mestres per la Renovació Pedagògica. Després va arribar el torn de la conferència del Dr. Miquel Àngel Pradilla (membre de l’Institut d’Estudis Catalans, editor d’Onada edicions de Benicarló,  escriptor i professor de sociolingüística de la URV). Faré un apunt prompte sobre el seu criteri d’ús lingüístic escrit, donat que  és un tema sobre el qual cal reflexionar força perquè la situació de la llengua catalana no està per promocionar vel·leïtats particularistes. A Pradilla, fill del Rossell (Baix Maestrat) també el tindrem com a convidat el proper divendres 4 d’abril al programa radiofònic Lletres Ebrenques. Ell mateix em va donar el llibre “Arts i lletres a la Diòcesi de Tortosa”, una de les nodrides novetats editorials del territori, que inclou dos comunicacions meues, “Lletres ampostines” i “Joan Cid i Mulet”, les quals vaig llegir en el II Congrés dels territoris de la Diòcesi de Tortosa, que se celebrà a Amposta al març de 2006 en el marc de la capitalitat de la cultura catalana que ostentava la ciutat. No vaig poder quedar-me a les següents conferències de lingüistes com Albert Aragonès o Pere Navarro, atès que tenia obligacions paternals.
Dissabte va ser el moment de la trobada de blocaires de Vilaweb, culés i xotos, que es va celebrar al restaurant Can Conill de les Cases d’Alcanar. Sempre fa goig que les Terres de l’Ebre siguin hostes d’una trobada d’aquestes característiques. Va estar molt bé poder saludar companys i companyes que coneixia virtualment i segueixo sovint a través dels seus diaris personals (Àngel Canet, Marta Insa, Jordi Carbonell, Vicent Partal, Josep Blesa, Josep Albinyana, etc.). Vàrem poder sentir accents ben diversos i gustos futbolístics evidentment diferents. La llengua catalana i la passió per la terra de dalt i de baix ens unia i agermanava, però.
Finalment, diumenge vàrem ser presents, amb Araceli i els xiquets, al tradicional dinar que organitza l’acadèmia “The Irish School” de Tortosa  al restaurant Casa Nuri, a la mateixa desembocadura de l’Ebre. Com tots els anys celebrem plegats amb els companys anglesos i irlandesos, professors de la seua llengua, la festivitat de Sant Patrick. Vàrem tenir l’habitual xerrera, enguany no allunyada de la polèmica pel  transvasament del riu Segre, ja que l’amic Brian Cutts (mestre i traductor) és activista de Plataforma en Defensa de l’Ebre. El govern català s’hauria de replantejar aquest transvasament de seguida. La proposta del conseller Francesc Baltasar és autènticament inconcebible i inacceptable.
Un cap de setmana, doncs, envoltat de bons amics i amigues, de gent de la cultura, de gent blocaire, i de l’àmbit  de l’ensenyament en anglès. Realment extraordinari!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!