Lletres Ebrenques homenatja Salvador Estrem i Fa, “el poeta del Priorat”

Divendres 25 de gener, el programa "Lletres Ebrenques" d’Antena Caro Roquetes (96.0 fm) dedicarà el programa a les lletres prioratines. Farà un sentit homenatge a la figura de Salvador Estrem i Fa, conegut com "El poeta del Priorat". Els convidats seran Jesús M. Tibau i Jordi Martí.


Salvador Estrem i Fa (Falset 1893-1936) va ser un d’aquests homenots de muntanya apassionats pel conreu de la literatura, que va saber combinar a la perfecció la seva gran qualitat literària amb una altíssima  fidelitat a Catalunya. A part de ser un literat polifacètic i vocacional (quan tenia només dotze anys ja va col·laborar en la revista “El Patufet”), fou un home d’amplíssima cultura, que va plasmar en activitats tan notòries com: professor de català, promotor de la constitució del Museu del Priorat, dibuixant i caricaturista, conferenciant, teòric de la filosofia antiga (de Sòcrates en particular ), impulsor  d’un mapa comarcal de Catalunya, etc. 
Amb les seves assídues col·laboracions a la revista “Priorat” (que ell va dirigir en la seva tercera etapa) i a la gandesana “El Llamp”, es va convertir en un periodista i intel·lectual de gran prestigi, que va tenir una notable  influència en els ambients polítics del moment, en qualitat de representant de la Lliga Regionalista a la seva comarca. En poesia va publicar els reculls: “Les hores dolces” (1920), “Elegia del Priorat i altres versos” (1927), “La mala collita” (1930) i “El Crist de la solitud” (1936), que li varen valer el qualificatiu de "El poeta del Priorat".  També fou força variada la seva obra en prosa. Es mostra força original des de la seva primera obra narrativa, “La gent del Llamp (1929)”, en la qual pretén homenatjar els seus companys en l’edició de l’històric setmanari gandesà, mitjançant unes descripcions que s’aparten totalment dels convencionalismes biogràfics, i que li permeten fer uns retrats acurats dels personatges amb un to veritablement irònic i entranyable.  Tres anys després treu a la llum el seu llibre d’articles “Instants” (1932), en el qual recollia les seves millors participacions en les revistes abans esmentades. Cal destacar que  s’endinsà en un llibre de viatges “Terra Castellana” (1935), en el qual recull les seves vivències durant una estada a la capital de l’estat, que el converteix en un veritable pioner d’aquest tipus de gènere literari per les nostres contrades. Finalment, ens hem de fer ressò de la seva modesta obra dramàtica, que conformen les obres “La vida de Santa Rosalia” i “El viure que no torna”. Salvador Estrem ha passat a la història com a poeta màrtir, ja que va ésser vilment assassinat, pel seu catolicisme militant i la seva vinculació a la Lliga Catalana, en la fatídica data del 14 setembre del 1936, pocs mesos després d’haver esclatat la revolució.
Jesús M. Tibau es va descobrir al públic amb el recull Tens un racó dalt del món (Editorial Montflorit, 2001), que inclou un total de trenta narracions curtes, les quals li permeten abordar temes molt diversos que configuren el seu propi univers literari personal.  Amb Postres de Músic (Empúries, 2006) podem parlar ja sortosament de la consolidació definitiva de l’escriptor. Primerament, perquè aquesta obra va guanyar el premi Marian Vayreda de narració curta a la població d’Olot (la Garrotxa), un dels més prestigiosos dels que s’atorguen arreu dels Països Catalans.  De ben segur, que aquest és un dels millors reculls de contes escrits per un autor de casa nostra, sinó el millor. En Jesús M. Tibau ha estat premiat en diferents certàmens literaris d’interès. El seu primer petit èxit literari el va aconseguir amb l’accèssit als Jocs Florals de Torroja de Priorat del 1992. Posteriorment, el 1997 va quedar finalista del III certamen literari que organitzava la Biblioteca Municipal de Salou. L’any següent va rebre el 2on premi del Concurs literari Sant Antoni del Perelló, l’accèssit al XXIX concurs literari Sant Jordi de Balenyà, el 2on premi al concurs literari dels 4 gats de Barcelona, i va ser finalista del II premi de narrativa curta per internet "Tinet" de Tarragona.  El 2003 va ser finalista del XXV premi literari Goleta i Bergantí del Masnou (el Maresme), mentre que el 2004 aconsegueix guanyar finalment el premi literari de Valldoreix amb el conte Monedes, l’indecís rodar dels anys, després de nombrosos intents en premis literaris que es quedava a les portes del guardó final.  Per Sant Jordi del 2006, va rebre un accèssit al premi Joan Cid i Mulet que convoca l’Associació de veïns Jesús Catalònia, pel conte Ombres antigues, ambientat en el seu poble natal. També va participar en el recull L’angoixa del retratista i altres contes (Cossetània, 1999)amb  la narració A l’ombra dels ametllers, així com en l’emblemàtic recull de narracions amb regust a aigua, El Brogit de l’Ebre (Cossetània, 2003), amb el conte  La vida i el riu, conjuntament amb altres quinze escriptors de les nostres comarques, que va ser una autèntica fita literària per a la literatura escrita a les comarques centrals dels Països Catalans.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *