Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Divendres 18 de gener, el programa "Lletres Ebrenques" d’Antena Caro Roquetes (96.0 fm) serà l’escenari de la presentació del Centenari de Roc Llop i Convalia (Miravet 1908 – París 1981). Comptarem amb la presència de Josep M. Sàez, regidor de cultura de Miravet (Ribera d’Ebre) i coautor amb Emigdi Subirats del treball: "Roc Llop i Convalia, l’exili d’un poeta miravetà", guanyador del XIIIè premi Artur Bladé i Desumvila el passat mes de novembre de 2007.
Roc Llop i Convalia va néixer a Miravet l’any 1908, va ser militant de la CNT i va estudiar Magisteri a Tarragona, durant la guerra va exercir d’inspector de primer ensenyament. A principis de 1939 va haver d’abandonar el país i es va exiliar a la Catalunya del nord, per després caure en mans de la Gestapo i fer cap als camps d’extermini de Mauthausen-Gusen on va romandre fins al seu alliberament el 1944. Un cop alliberat de Gusen es trasllada a París on s’implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. Continua la seua militància a la CNT a l’exili, i és responsable de la biblioteca i la secretaria d’organització i finances. A partir dels anys 1960 promou l’edició de "Terra lliure", un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprén la seua tasca literària. Edita "Poemes de llum i de tenebres", amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l’exili de París de 1965. Nou anys despres, amb un recull de contes sobre els camps d’extermini, guanya un accèssit al Víctor Català dels Jocs Florals d’Amsterdam. Poc després publica en francès "Mission ratée de l’home sur terre"
Roc Llop i Convalia va néixer a Miravet l’any 1908, va ser militant de la CNT i va estudiar Magisteri a Tarragona, durant la guerra va exercir d’inspector de primer ensenyament. A principis de 1939 va haver d’abandonar el país i es va exiliar a la Catalunya del nord, per després caure en mans de la Gestapo i fer cap als camps d’extermini de Mauthausen-Gusen on va romandre fins al seu alliberament el 1944. Un cop alliberat de Gusen es trasllada a París on s’implica en la fundació de la Federació Espanyola de Deportats i Internats polítics. Dirigeix el butlletí informatiu de la federació, Hispania. Continua la seua militància a la CNT a l’exili, i és responsable de la biblioteca i la secretaria d’organització i finances. A partir dels anys 1960 promou l’edició de "Terra lliure", un butlletí dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprén la seua tasca literària. Edita "Poemes de llum i de tenebres", amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l’exili de París de 1965. Nou anys despres, amb un recull de contes sobre els camps d’extermini, guanya un accèssit al Víctor Català dels Jocs Florals d’Amsterdam. Poc després publica en francès "Mission ratée de l’home sur terre"
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!