Emigdi Subirats i Sebastià

Durant els darrers dies, he anat fent pública la meua anàlisi personal sobre la situació sociopolítica a diferents indrets dels Països Catalans i he apostat per una valenta unitat d’acció de les diferents formacions de l’esquerra nacional per tal de superar definitivament la via autonomista que ja no dóna per a mes, ja que Zapatero va impossibilitar-ho. Sóc dels Països Catalans i crec en la integritat territorial, amb la qual cosa no puc oblidar cap dels territoris de parla catalana, malgrat que el panorama polític en què es troben alguns d’ells sigui encara més complicat. De fet, en alguns llocs del nostre país es pot fer únicament un treball de caire cultural i lingüístic i encara no hi ha els fonaments per fer una tasca política des de la vessant nacional.
A la ciutat de l’Alguer el moviment catalanista no està estructurat políticament, ja que està basat en diverses associacions culturals que treballen per la difusió de la llengua. L’Obra Cultural de l’Alguer s’encarrega de tirar endavant diferents projectes interesants com l’escola d’alguerès Pasqual Scanu, la revista "L’Alguer" i altres activitats de recerca històrica. Té entre els seus impulsors l’exsíndic Carles Secchi, el poeta Antoni Canu, i l’historiador Mn. Antoni Nughes. Òmnium cultural a l’Alguer aplega tot un seguit d’activistes culturals, lingüistes i professors, que tiren endavant l’escola de català Maria Molinari. Gustau Navarro, Guido Sari, Luca Scala són alguns dels activistes culturals que mantenen viva la flama de la catalanitat a l’Alguer.  Desconec, però, que hi hagi cap mena d’estructuració política catalanista.
A la Catalunya nord, estan implantades les seccions locals d’ERC i de CDC, que dirigeix un antic company independentista Jordi Vera, recollint l’herència d’Unitat Catalana, el partit històric del catalanisme al nord. La seua relació personal i política és sempre difícil, ja que sembla que per proximitat geogràfica estiguin una mica contagiats  de les tensions principatines d’aquestes formacions. Novament ens hem de lamentar d’aquest fet, ja que l’estat jacobí francès és implacable i, davant del seu jacobinisme, caldria també una impecable unitat d’acció catalanista.  Hi ha diversos alcaldes catalanistes englobats en vàries agrupacions electorals. També hem de lloar el paper jugat per les escoles  escoles Bressola i Arrels, quant a la difusió de la nostra llengua i pervivència de la catalanitat.  
A la Franja de ponent també tot s’estructura a través d’associacions culturals, com el Consell de la Franja o l’associació cultural Matarranya, que permeten la difusió d’una literatura incipient i de la interessant revista "Temps de Franja". Hem de valorar molt positivament la implantació dels Casals Jaume I en diverses poblacions d’aquestes comarques. Políticament però, hi ha una total manca d’estructuració, per la qual cosa hi ha molts catalanistes que fan cap a les llistes del PSOE o de la Chunta Aragonesista. És una llàstima que els partits nostrats no aconsegueixin fer forat a la Franja, amb la qual cosa és un territori que queda políticament molt desestructurat des de la banda catalanista. Desconec cap articulació catalanista al Carxe, només tinc coneixença de llibres sobre el fet lingüístic. Parlaré més abastament d’aquests territoris en una propera secció.
La complexitat dels Països Catalans és tan gran que porta fins i tot al desconeixement territorial i a l’alienament de la problemàtica d’altres zones enquadrades en una altra jurisdicció. La història ens ha castigat i ens ha dividit. Davant d’aquest panorama, cal fer un esforç ideològic important per tal d’encarar la necessària unitat esquerrana nacionalista.