Companys de lletres (24): Santi Valldepérez

Santi Valldepérez és un jove ampostí de 29 anys, que ha estat alumne meu durant molts d’anys. El considerem un dels històrics de l’acadèmia Nessie School of languages, on ha rebut classes d’alt nivell de llengua anglesa , i de principiant de llengua francesa, ja que sempre ha estat un alumne excel·lent. Amb Santi m’uneix, doncs, una relació llarguíssima i el tinc amb una gran estima.

És llicenciat en telecomunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Durant la seua estada universitària va compartir pis amb dos altres alumnes meus molt estimats, el poeta i traductor Yànnick Garcia i la traductora Noemí Fluixà. Quin pou de cultura tots tres! Santi és un noi amb una gran personalitat, però amb molts alts i baixos. És molt perfeccionista amb la seua feina i mai no està segur d’haver-la fet bé. Ha realitzat nombrosos documentals en els quals ha volgut retratar la cultura ebrenca o temes cabdals per a la societat com és el de la immigració. Entre aquests documentals hi ha: La Camarga, Bous al Delta de l’Ebre, Mohamed, La Candela, etc. També s’ha guanyat la vida fent videos de casaments, en els quals també vol donar una imatge molt professional.

En el camp estrictament literari, de ben jovenet va participar amb la revista Amposta i la revista de l’institut Ramon Berenguer. El 2003 va publicar "Natros", una reflexió sobre la identitat ebrenca, en un moment àlgid de la lluita antitransvasista. Ja vaig escriure un article lloant aquest llibre en el seu temps, ja que posa els punts damunt les is sobre molts temes tabús de la nostra societat i de la nostra relació amb la resta de Catalunya.  Entre altres coses fa una defensa agosarada de la nostra parla dialectal i de costums tradicionals com els correbous (val a dir, que jo no en sóc gens d’afeccionat però els restpecto). En l’actualitat està seguint de molt prop els centenaris de Joan Cid i d’Artur Bladé, sobre el qual prepara un documental en el qual m’ha convidat a participar-hi.

Sempre m’agrada xerrar amb Santi, donat que té una forma de ser molt pausada i perquè demostra tothora  un excel·lent nivell cultural i molt d’interès en tot allò que se li explica. Espero poder comptar amb ell en un programa de la temporada que ve de "Lletres Ebrenques" d’Antena Caro, al costat d’altres autors ampostins estimats com Rafel Duran, Rafel Haro, Jaume Buera o Yànnick Garcia. Va per tu, Santi:

Vents de memòria,/ apropen records de nits/ enamorades./ Una lluna plena/ de carn escalfa els més humans desigs/ abans de la claror de l’alba./ Onades de sal i aires de rosa,/ la flor de la taronja!/ Sento reviure l’aire,/ respiro nobles perfums de plantes verges./ Encara hi ha un món pur/ en el meu poble.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *