A Vicent Pellicer l’hem enredat de tal manera que l’hem convertit sense voler-ho en una mena de poeta oficial del Centenari de Joan Cid i Mulet. La meva dona, Araceli Aguiló, llicenciada en Filologia Catalana, sempre repeteix que els poemes de l’intel·lectual jesusenc en boca de Pellicer agafen tonalitats mítiques. Li hem fet recitar, no sé quantes vegades, el poema "La cançó de l’Ebre", un càntic vibrant que amb la seua veu realment posa la pell de gallina. Vicent Pellicer és un poeta jesusenc, que està enamorat de les salvatgines i del somriure dels esquirols, i en fa bandera tothora d’aquest fet. Nascut a Valdealgorfa (Baix Aragó) el 1956, imparteix classes de llengua catalana per a adults. Va tenir uns inicis literaris en el camp de la narrativa curta i de la poesia, per posteriorment especialitzar-se en temes concernents amb la natura. Els seus llibres més coneguts són: Les fonts del Port (1999), Contalles del Port (2000), A peu pel massís del Port (2000), Endevineu els ocells (2002), Caminades pel massís del Port (2002), Paisatges de l?Ebre: el Delta i el Port (2004) i El massís del Port: de font en font (2005). Cossetània Edicions li acaba de publicar una magnífica "Guia de les Terres de l’Ebre", la qual em va fer obsequi ahir. Em delecta que em regalin llibres, més encara si prové d’una persona amb la qual m’uneix la passió literària, l’amor a la llengua catalana i a les Terres de l’Ebre. Aquesta guia està molt ben editada (cal felicitar l’editorial) i homenatja el patrimoni natural, paisatgístic, historicoartístic, arqueològic, cultural, gastronòmic de la nostra terra. Reivindica el gran potencial turístic que proporciona l’Ebre, el veritable eix vertebrador de la zona i el nostre màxim signe d’identitat. L’amic Vicent ha dissenyat dotze itineraris per tal donar a conèixer les nostres tradicions, el nostre fet cultural, la nostra gent. I si una cosa caracteritza Pellicer, és la passió per la natura que demostra en cada ratlla dels seus relats, que ens invita a conèixer els racons verges més amagats de la dolça terra de l’Ebre.
Amb Vicent Pellicer vàrem fer un recital poètic esplèndid la nit del 21 d’abril d’enguany en l’acte central del Centenari de Joan Cid i Mulet. Recitàrem poemes de l’homenatjat: Encís, Sant Jordi el cavaller, La Vall Beneïda (terra nostra tortosina, vall dels somnis infantins… terra nostra riallera…), etc. Va col·laborar activament en el programa Lletres Ebrenques del 2 d’abril, i va introduir una petita dissertació de la novel·la de Cid "Rosa Maria" (1934), un gran càntic a la vida marinera i als colors mediterranis. El necessitarem de nou i el tindrem al nostre costat. Segur.
Encoratjo tothom a conèixer l’obra d’aquest escriptor jesusenc (l’actual, a més del centenari). Són llibres d’una bellesa estètica esplèndida, escrits amb devoció pels paratges naturals i que ajuden a enlairar l’autoestima ebrenca. Quina bella terra que tenim! Vicent, va per tu:
Contemplo aigua que corre i torna,/ que és dolça i salda,/ s’estreteix i s’eixampla./ Contemplo blavor banda i banda./ La frescor em banya,/ la bellesa m’impressiona/ i la terra se m’aparta./ Un vol de gavines s’enlaira,/ uns ànecs perduts volen a mitja ala/ i uns pescadors arrien la canya./ Alguns turistes en una barca saluden/ i fotografien el paisatge./ I jo, m’emociono davant l’espectacle.
Bon àpat i millor poesia.
Cordialment.