Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

23 d'abril de 2007
Sense categoria
1 comentari

“Sant Jordi, el cavaller” de Cid i Mulet



Genet gentil de llarga cabellera
i d’arrogant posat,
Sant Jordi el cavaller
va fent passa lleugera
damunt del cavall esperitat.
Segons conta la llegenda
era ardit i ben sapat,
del drac gegantí, una donzella
galta-roja i bella
des d’alt del cavall n’ha deslliurat.
Quina llegenda tan bella
Sant jordi que ens has llegat…!
El drac allarga la llengua,
obre els ulls esbatanats,
la cua giragonseja
com enfollit, desesperat.
i Sant Jordi, el cavaller,
genet d’un cavall tot blanc,
l’espasa endinsa en el ventre
de tan descomunal drac,
i així en lliura la donzella,
li torna la llibertat,
que sense ella fóra el viure
etern dolor emmetzinat.
Sant Jordi el de la llegenda
patró de la llibertat,
símbol de la nostra terra
vexada un jorn malhaurat,
quantes coses no et diria
el meu cor enamorat
de la teva valentia
idel teu gentil posat!
Cavaller de Catalunya
patró de la llibertat
que la terra benaurada
tants d’anys havia somniat,
avui que la mirem nostra,
cavaller gentil, sapat,
talment com diu la llegenda,
sigueu de la nostra pàtria
el més valent soldat…
Sant Jordi el de la llegenda
patró de la llibertat…!

Aquest poema és del recull  Roses Blanques (1934) del centenari autor Joan Cid i Mulet. El vàrem llegir en l’homenatge a l’escriptor el passat dissabte 21 d’abril en el recital poètic del lliurament de premis Jesús Catalònia. També l’he llegit aquest matí en la conferència que he realitzat sobre literatura ebrenca de l’exili a l’IES La Sènia i el llegiré aquesta tarda al conta contes del CEIP Campredó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!