Poemes guanyadors dels Jocs Florals de París de 1965

Torno a incloure més poemes del poeta de Miravet, Roc Llop i Convalia, del conjunt que va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’exili de 1965. Seguim, doncs, homenatjant els homes i les dones que treballaren per les lletres catalanes durant el llarg exili que va provocar el criminal règim franquista. Més encara enguany, que és el veritable any de la literatura ebrenca de l’exili amb els centenaris dels naixements d’Artur Bladé i Desumvila i de Joan Cid i Mulet.


Aquella Mort

Aquella mort afamada en les esperes
I aquella nit eterna sense albades
I aquell goig marcit sense florides
I aquell cel que no era cel ni era clariana
I aquell sofrir fuetat
per amenaces
I aquells fantasmes de germans
ossos i conques ?

i
aquella fúria de matar teoritzada

i
aquell jaç mal compartit orfe de besos

i
aquella fam guiant l?instint

dins la
desferra

i
aquell fred i aquella por i aquell malson de les anyades

i
aquella mort sempre la mort

lletja i
ferotge
..
I dins del
cor arraulides com un ocell
El dematí de la
cançó i de l?esperança.

 Poema de
lluna folla

 Una lluna com pandero d?hongareses que fan dansa,
Va a la plaça a fer ballades, pels infants.
– Que si hi vaig, que si hi aniria,

que si
hi vaig que si hi aniré;

posa?m
mare les sabates de la festa

i el
vestit d?anar al carrer.
Que la lluna no es desdigui de mirar-me,
I em somrigui amb son pandero d?argenter,
Amb què alegra les estrelles
dansarina a
trenc de l?alba -,

quan
s?allunya de l?esquerp Sol mariner.
– Del faldar que s?ha oblidat dins de la plaça,

què en
faries, tu mareta, per a mi?
– Mocador de somnis blaus
Fet senyera que hissaria,
Sobre el front enriolat del teu magí.
Una lluna com pandero d?honagereses
que fan dansa
– Ai, mareta quina
son, dus-me a dormir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *