Torno a incloure més poemes del poeta de Miravet, Roc Llop i Convalia, del conjunt que va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de l’exili de 1965. Seguim, doncs, homenatjant els homes i les dones que treballaren per les lletres catalanes durant el llarg exili que va provocar el criminal règim franquista. Més encara enguany, que és el veritable any de la literatura ebrenca de l’exili amb els centenaris dels naixements d’Artur Bladé i Desumvila i de Joan Cid i Mulet.
Aquella Mort
Aquella mort afamada en les esperes
I aquella nit eterna sense albades
I aquell goig marcit sense florides
I aquell cel que no era cel ni era clariana
I aquell sofrir fuetat
per amenaces
I aquells fantasmes de germans
– ossos i conques ?
i
aquella fúria de matar teoritzada
i
aquell jaç mal compartit orfe de besos
i
aquella fam guiant l?instint
dins la
desferra
i
aquell fred i aquella por i aquell malson de les anyades
i
aquella mort sempre la mort
lletja i
ferotge..…
I dins del
cor arraulides com un ocell
El dematí de la
cançó i de l?esperança.
Poema de
lluna folla
Una lluna com pandero d?hongareses que fan dansa,
Va a la plaça a fer ballades, pels infants.
– Que si hi vaig, que si hi aniria,
que si
hi vaig que si hi aniré;
posa?m
mare les sabates de la festa
i el
vestit d?anar al carrer.
Que la lluna no es desdigui de mirar-me,
I em somrigui amb son pandero d?argenter,
Amb què alegra les estrelles
– dansarina a
trenc de l?alba -,
quan
s?allunya de l?esquerp Sol mariner.
– Del faldar que s?ha oblidat dins de la plaça,
què en
faries, tu mareta, per a mi?
– Mocador de somnis blaus
Fet senyera que hissaria,
Sobre el front enriolat del teu magí.
Una lluna com pandero d?honagereses
que fan dansa
– Ai, mareta quina
son, dus-me a dormir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Estic fent un recull de poesia musicada i cantada. I he flipat en veure que un poema que la Teresa Rebull cantava en un disc del 1984 (Papallones… i més) i que allà s’atribuia a Rafael Llop (Barcelona, 1929-1995) titulat Cançó de la lluna folla, resulta que no és d’ell, ans d’aquest senyor de Miravet, en Roc Llop.
El text que aquí reproduïu i el que hi ha al llibret i que canta la Rebull són iguals. Tinc fotografiat el llibret que acompanya el disc i també tinc l’enregistrament sonor en mp3 i us els puc enviar si voleu.
Em pregunto si amb l’altre poema que hi ha al disc del mateix autor (Cançó del nen que juga a la guerra) passa el mateix.
D’on deu venir aquesta incoherència? Estem davant d’un llop que va fer de corder a mans de l’altre llop? Fou el senyor Rafael qui s’apropià del poema del senyor Roc? Va ser a l’inrevès? Va ser una confusió de la Teresa Rebull o d’algú involucrat en el procés d’elaboració del disc (en qualsevol cas difícil d’explicar o justificar)?
Procuro ficar tant de rigor com puc en allò que faig i per això li voldria demanar un favor: ¿té constància que aquest poema pertany al senyor Roc Llop? Un llibre de poemes, o bé documentació sobre els Jocs Florals d’aquell any o…
Gràcies per endavant.
Joan Manel Claveria
Tarragona
Crec que ja m’explico més la incoherència que descrivia en el meu comentari precedent.
Jo he consultat la versió en CD del disc de la Teresa Rebull “Papallones… i més”, una reedició feta l’any 2008 per la discogràfica Picap de l’LP de l’any 1984 (i del cassette de l’any 1987). Es pot accedir a Internet a un catàleg de discos i cassettes més o menys antics i aquests hi són. Allà figura entre el contingut de l’LP i del cassette el “Poema de la lluna folla”, amb text de Roque Llop i música de Teresa Rebull. Sembla clar que l’error es va esmunyir en la reedició del 2008.
Salutacions
Joan Manel Claveria