Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

6 de gener de 2007
Sense categoria
0 comentaris

JOAN CID I MULET I LA POESIA DE GUERRA

JOAN CID I MULET I LA POESIA DE GUERRA

El polifacètic literat i historiador
esportiu Joan Cid i Mulet va realitzar els seus primers passos poètics amb la
publicació de tot un seguit de poemes de joventut al setmanari catalanista Vida
Tortosina
(1927-1937). Era una poesia que es caracteritzava pels seus
missatges il·lusionats, fins i tot bucòlics, que cantava a les coses belles de
la vida i a una cultura catalana que agafava nous vols durant el període
republicà. El mateix caire estètic queda reflectit en el seu primer volum de
poemes  titulat Roses Blanques
(1934). Els diversos comentaristes literaris ebrencs del moment (Francesc
Mestre i Noé, Antoni Campos Sapiña, Lluís Climent, etc.) varen fer unes
crítiques elogioses del nou poeta que havia composat, amb les seves pròpies
paraules, un conjunt de roses per gaudir de la lectura i homenatjar amb un
vocabulari exquisit les imatges belles que ens aporta el viure. En canvi, en
aquest article volem reivindicar l?alta qualitat de la seva poesia de guerra,
que demostra la maduresa del poeta en el domini de l?idioma i que aconsegueix
uns autèntics retrats en vers de denúncia de la duresa del moment.

Als Països Catalans no s?ha agrupat cap
col·lectiu poètic sota el qualificatiu de poetes de la Guerra Civil, malgrat
que va haver-hi autors de gran qualitat com Joan Oliver ?Pere Quart? o Agustí
Bartra, que desenvoluparen la seva faceta poètica més ben aconseguida a partir
de l?horror experimentat en pròpia carn i de la implantació posterior del règim
criminal franquista. En altres països, aquest fet literari ha anat d?altra
manera. La primera guerra mundial va ser tan atroç que a Gran Bretanya va
colpejar moralment tota la societat i va crear una magnífica generació
literària, encapçalada per Wilfred Owen i Siegfried Sassoon, que varen
composar  els poemes més dramàtics de la
literatura contemporània. En la poesia castellana, hi ha igualment el conjunt
de poetes que conformen l?anomenada Generació de 1936 (Gabriel Celaya, Joan Gil
Albert, Miquel Hernández, Lluís Rosales, etc.) que destacaren per
l?apassionament de la seva poesia de denúncia de les atrocitats d?un conflicte
bèl·lic que s?allargava sense fi.

Joan Cid i Mulet és, indubtablement, un
dels grans poetes catalans  de la guerra
de 1936-39. El 1937 va publicar l?històric recull Les ales del neguit,
la qual cosa li va suposar rebre unes crítiques destructives i implacables per
part dels membres més radicalitzats del sindicat anarquista FAI, que
consideraven que no estava el panorama com per parlar de poesia. El poeta
jesusenc va destinar tots els diners de la venda del llibre a ajudar la ciutat
de Madrid, assetjada per l?exèrcit franquista.

Els millors poemes de guerra de la seva
producció els va publicar al quinzenari cultural antifeixista barceloní Meridià.
Són unes poesies (Cel de trinxera, Una tarda de diumenge) amb missatge
tètric que reflecteixen l?estat d?ànim dels republicans que ja auguraven la
derrota i les conseqüència que derivaria el domini feixista. Els següents
versos encapçalen el poema Cel de trinxera:

 

 Com a
cavalls desbocats en trista cavalcada

Els estels fan corrua enllà del firmament;

Són espurnes flotants de crinera irisada,

I quan fugen gemeguen un xiscle de turment.

La nit és silenciosa. Només a estones

S?oí el picor el picor amic dels nostres
artillers.

Vigila l?esguard. Els ulls són com a fones

 que guanyen
les distàncies en no-res.

 

Hem pogut tenir al nostre abast igualment
alguns poemes inèdits escrits  tant a
Perpinyà com a Mèxic. La seva producció d?exili és de gran qualitat, tot i que
encara roman inèdita. El to d?alguns del poemes denuncien la sensació de
desterrat, d?haver perdut molt tant personalment com col·lectivament.

Queda feta, doncs, la reivindicació de
Joan Cid i Mulet com a un dels grans escriptors i poetes catalans
antifeixistes, que va tenir un paper cultural i literari molt important durant
tot el període de la Guerra Civil i que va fer-se un molt bon nom en els
ambients culturals barcelonins.

Emigdi Subirats

emigdi@hotmail.com

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!