Joan Cid i Mulet va ser, sens dubte, un
autèntic apassionat dels llibres, passió de la qual en va fer bandera
veritablement al llarg de tota la seva vida. El 1927, quan tenia únicament vint
anys, es va unir a l?intel·lectual grup que redactava el setmanari catalanista Vida
Tortosina que va remoure cel i terra per tal que se celebrés la Festa del
Llibre a Tortosa, amb la brillantor amb què ja se solia realitzar en altres
ciutats d?arreu de la geografia catalana. En el mateix sentit, durant aquells
mateixos anys varen lluitar sense treva per aconseguir l?obertura de la
Biblioteca Popular de Tortosa que permetés que les classes populars tinguessin
accés a la lectura. Aquest enorme interès per la dignificació del món del
llibre els va ajudar a consolidar-se intel·lectualment com a grup arreu de la
comarca. Durant els inestables anys de règim republicà, les seves novel·les i els seus reculls
poètics eren habitualment els reis de la jornada durant la Diada del llibre, ja
que acostumava a editar-ne un cada any a partir de la pionera novel·la A
l?ombra del Montsià (1933).
Si hem de destacar, però, una de les seves
activitats llibresques en majúscules és l?organització de certàmens literaris,
alguns dels quals d?enorme importància històrica. Al Maig de 1937, en qualitat
de Regidor de Cultura de Tortosa, va organitzar una singular Fira del llibre a
Tortosa en plena Guerra Civil, atès que volia remarcar la importància del
llibre fins i tot en aquells moments tan dramàtics per a la societat i per al
país. Aquest memorable esdeveniment ha volgut ser recordat des de l?EMD de
Jesús amb l?organització de la 1era Fira del llibre ?Joan Cid i Mulet?,
en el setantè aniversari de l?esdeveniment. Dos fets en particular donen
exemple de la seva gran estima pel valor del llibre: va enviar 12 exemplars al
front d?Aragó de la seva exitosa novel·la Rosa Maria (candidata al Premi
Creixell de 1936, que atorgava la Generalitat a la millor novel·la de l?any
publicada en català) i va editar el
recull poètic Les ales del neguit en ple conflicte bèl·lic, i va donar
tots els diners per a ajudar a sufragar les despeses del front de Madrid.
Malgrat la seva lloable intencionalitat, va ser altament criticat i
ridiculitzat pels sectors anarquistes més radicalitzats que no consideraven que
fos un moment adient per a perdre en aventures poètiques.
El 1938 va participar molt activament en
un altre històric certamen literari: la Fira del llibre antifeixista que es va
celebrar a Barcelona i que va organitzar la Institució de les Lletres
Catalanes. Va ser un dels ponents encarregats de difondre els ideals del certamen a la premsa capitalina del moment: Meridià,
La Publicitat, etc. Va proposar l?organització d?un certamen específic
sobre el llibre de la guerra, que no va poder portar-se mai a terme ja que
l?exèrcit republicà es trobava en un moment de franca retirada.
Val a dir, però, que la seva vinculació
amb les fires literàries va arribar al màxim nivell durant el seu exili mexicà.
El 1944 va ser l?animador de l?impressionant pavelló Catalunya (dissenyat per
l?arquitecte Blanch) a la Feria del Libro de Ciutat de Mèxic, que es
trobava situat entre el de Cuba i el de França. Aquest certamen va ser molt
transcendental per a la cultura catalana i per a la moral dels intel·lectuals
nacionals que varen haver de fugir del franquisme. El presidia un rètol que
denunciava: ?En el único país del
mundo donde se prohibe editar periódicos catalanes és en Catalunya?. Joan
Cid i Mulet va publicar un recordat opuscle titulat ?Cataluña en la feria
del libro?. L?any 1946 es va repetir el certamen, amb la qual cosa els
escriptors catalans varen poder continuar difonent la seva feina literària.
L?escriptor jesusenc va convertir-se en el gran teòric català de les fires
literàries, mitjançant articles d?alt contingut reivindicatiu que varen veure
la llum en una publicació veritablement referent de l?exili cultural català, La
Nostra Revista, que aplegava bona part de la intel·lectualitat catalana al
país asteca. Hem triat el següent paràgraf d?un dels seus escrits, donat que
ens serveix per resumir acuradament la seva intencionalitat:
Mentre la pàtria
segueix enjouada, mentre la llengua catalana continua proscrita, mentre a casa
nostra hom es mossega els punys davant la persecució i l?esclavatge, els que
som a terres lliures tenim el deure d?esforçar-nos a donar a conèixer el que
hem estat, el que som i el que volem ser, sense ferir susceptibilitats de
ningú. Els catalans que, lluny de la terra, sentim el corc de l?enyorança que
abriva, si més no, l?amor a les nostres tradicions, no podem negligir
qualsevulla ocasió que se?ns presenti per tal de treballar per la supervivència
de tot allò que ens és cabdal.
Ens hem de felicitar, doncs, d?aquesta
formidable cultura llibresca que tenia l?intel·lectual jesusenc, i li hem
d?agrair el formidable paper que va jugar en aquests històrics certàmens en els
moments més àlgids de la seva vida pública cultural tant a Tortosa com a Mèxic.
Emigdi
Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!