Memòria de vida

Què són les
lletres?                             

Sinó paraules enlairades,

Retrat  i
nostàlgia

D?un poema vivent i humà.

 

I és l?espill del viure

– Eixint d?una 
ploma lluïda –

Narrada la història

de l?ésser quotidià.

 

Què és el poble?

Les dones i homes,

La feina  i
la gresca,

I el flumen
gelat.

 

I és l?exili inhumà.

La terra robada,

La clausurada parla,

Una Distància abismal.

 

Què és la terra materna?

La pàtria estimada

La parla de tots.

En hores ben 
baixes.

 

I és en Bladé Desumvila,

L?Artur de memòria,

Del riu i del poble,

La història 
de tots.  

 

 

 Benissanet

I
el pescador d?anguila                         

–        
gens
ben endreçat ?

fa ombra al barquer

–        
de
difícil vida ?

en la nostàlgica
lectura

de ?Benissanet. 

I el caçador de
mussols

s?atura a l?Omplidor,

i dorm els seus
somnis.

I es desperta al so

de la revetlla més
bella

a la plaça Major.

Un cap-al-tard

devora la gent
beneites rodones

i grans, al so

del cantador solemne

que altera la pau de
l?indret,

en un jorn d?estiu que
somriu.

I els panpofigos
fregits,

i la pesca del barb,

i les sínies ben
fresques

a les deu del matí.

I la missa a les onze

i l?arbre al seu lloc.

 

 

 

 

 

 

Retrat d?un poble

Com la terra lluenta                             

que s?adoba i arrela

i pren gust de vi.

Com el so de la
dolçaina

i la gralla, en dia de
festa

major, d?un poble
embellit.

Com el riu que baixa

cabal natural
tostemps,

i ens rega la vida i
l?aire.

Allí s?alça un poble
d?hivern,

amb tímides primaveres

i seques vendímies de
tardor.

Lluny d?allí el record
s?accentua,

exili de llengua i de
gent.

Ranxera memòria d?un
poeta distant.

i d?allí, recorda la
vida

noiesa crescuda

amb joia i anhel.

Emigdi Subirats
emigdi@hotmail.com

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!