Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

28 de desembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Entrevista a l?Artur Bladé i Font sobre el seu pare

Entrevista
a l?Artur Bladé i Font

Com definiria el
seu pare, en la seva vessant pública i personal?

En
la seva vessant pública el meu pare va esta sempre compromès amb la causa de
Catalunya, des d?una perspectiva d?esquerra catalanista . Quan va poder, es a
dir , abans de la proclamació de la república 
i després, dins del govern de la generalitat, ho va fer per la via de
l?acció política  ja que va ingressar a
esquerra republicana l?any 1931 .  En
aquesta etapa va participar en les campanyes republicanes a les comarques de
les terres de l?Ebre. Al seu propi poble, Benissanet, va participar activament
en les activitats de ? La renaixença? , una associació cultural i cívica  dels elements republicans del poble . va exercir
de  mestre pels nens dels socis d?aquesta
associació.  Amb l?arribada de la
republicana i el restabliment de la generalitat, va participar , en el si del
govern català, com a col·laborador de 
Marti Rouret que fou primer Conseller de Sanitat i després titular de la
Sots-secretaria de la Presidència de la Generalitat. La seva activitat
política   li va valer un exili de 22
anys . primer a França i després a Mèxic.

Després
del seu retorn  a Catalunya,  l?any 1961, i durant els anys de la
dictadura, va lluitar des de la vessant de la cultura i de l?ensenyament del
català pel redreçament del nostre país. l?any 1977, als 70 anys,  encara va tenir esma per ajudar a la
reconstitució d?ERC a Tarragona, aportant la seva experiència  i les seves propostes per consolidar  un partit democràtic, catalanista i
republicà.  va ser professor de català a
Tarragona i a Mora d?Ebre mentre, com a escriptor, col·laborà en gairebé totes
les revistes i diaris que, en català, van poder contribuir a la normalització
lingüística i cultural de Catalunya.

Com
a persona va ser bon espòs i bon pare. Es va preocupar per complementar la meva
educació, donant-me classes de català, castellà, francès, matemàtiques,
geografia, cultura general etc. em va ensenyar l?amor als llibres i a la
lectura . em va ensenyar el que era Catalunya , la seva història i el seu dret
a ser un poble lliure

El
drama familiar que va viure des de petit, en marxar als seus pares i el seu
germà gran a l?argentina, li va donar un 
caràcter seriós, introvertit,  
poc inclinat a mostrar les seves emocions personals,  a vegades pessimista,  però 
no era esquerp i  era en el fons
sentimental i emotiu . Fou modest i gens pedant ni grandiloqüent en  el seu tracte 
personal. No l? interessà formar part de capelletes culturals i
literàries, cosa que sens dubte no afavorí el reconeixement ni la difusió de la
seva obra.   Va ser sempre fidel i agraït
als seus amics. els vells amics de tota la vida 
i receptiu als joves que van voler conèixer la seva persona i la seva
obra. va deixar doncs, a les comarques de l?Ebre,  una munió de joves literats i lletraferits
que el respecten i valoren la seva tasca literària i cultural .

Amb
l?ajuda inestimable de la meva mare 
aguantà ferm els avatars que li portà l?exili, combatent amb la seva
vocació d?escriptor el pessimisme en el que hauria pogut caure pel seu
temperament.  Va tornar a Catalunya quan
l?enyorança era massa forta i l?exili li va esdevenir insuportable , tant
físicament com espiritualment. Tenia una enorme capacitat de lectura, de
memòria i de curiositat intel·lectual 
que li facilitaven  assimilar
ràpidament totes les lectures  que queien
sota les seves mans. això li permeté adquirir una cultura variada i extensa

 

– Com veu
l’homenatge de l’any que ve en el centenari del seu naixement?

És un homenatge
que considero del tot merescut i que em fa molta il·lusió perquè representaria
un just reconeixement a la seva tasca a favor de la llengua i la cultura
catalanes, en general,   i a la difusió
de les idees republicanes i catalanistes a les terres de l?Ebre, en particular.


Quina ha estat la seva aportació a la literatura catalana?

Segons
personalitats de la nostra cultura, perfectament  reconegudes com a crítics literaris, com
Albert Manent,  Joan Triadú, Joan Perucho,
Xavier Garcia, etc., l?aportació del meu pare a la literatura catalana és  valuosa i important, tant per la qualitat com
per la quantitat .

La seva  obra té diverses vessants que la fan molt
variada en el seu conjunt. El ventall dels seus escrits, articles i llibres va
des de la literatura infantil fins la historia , passant per la memorialística,
la biogràfica i l?assaig. Més jove havia cultivar la poesia però després no
desenvolupà aquesta faceta. es una obra
encara no coneguda del tot perquè una bona part, sobre tot, articles, es va
escriure a l?exili .
la qualitat de la seva obra, incloent la breu part
poètica,  ha tingut el reconeixement, no
solament dels crítics esmentats, sinó també el que suposen els nombrosos premis
que va rebre en els jocs florals de l?exili .

– Creu que
juntament amb Arbó, han estat els millors escriptors de les terres de l’Ebre?

Ho crec
personalment i també pel que han dit i escrit nombrosos crítics literaris
del  nostre país, bé que en dos camps i
en circumstàncies molt diferents ja que el meu pare no cultivà la novel·la i va
escriure sempre en català. 

Com va viure el
seu pare l’exili?

– L?exili va ser
una experiència molt dura per a ell però es va adaptar a les circumstàncies,
com molts altres exiliats , trampejant dia a dia, durant els anys a França i
els primers anys a Mèxic , les dificultats d?una adaptació a un món molt
diferent .  les circumstàncies del dos
exilis foren molt diferents . a França la nostra família pogué mantenir-se
essencialment gràcies als subsidis de la fundació Ramon Llull, creada pel
govern català a l?exili i gràcies a les feines ocasionals, per exemple, les
veremes, que les autoritats franceses deixaven fer als exiliats.

A Mèxic va ser qüestió de guanyar-se la vida treballant
en les feines més diverses fins que no vam poder estabilitzar la nostra
situació gràcies al consultori de la meva mare, que tenia les carreres de
practicant i llevadora,  i a la feina del
pare com a redactor en cap del diari de la colònia francesa resident a Mèxic. encara
que havia fet la carrera de practicant a la Universitat de Barcelona abans de
la guerra civil, no tingué vocació ni facilitats per exercir-la a Mèxic.
Malgrat aquestes circumstàncies adverses, tant a França com a Mèxic, el meu
pare no va deixar mai d?escriure, de llegir, 
d?estudiar i sobre tot d?escriure com a remei contra la nostàlgia i el
record, a més a més d?una voluntat de deixar constància d?aquells moments .

Com va viure el
seu pare la tornada a l’estat franquista?

Després de 17
anys d?exili la nostàlgia i l?enyorança impulsaren al meu pare a intentar el
retorn a Catalunya, malgrat la dictadura. 
l?any 1956 vingué a passar, sol, uns mesos a Catalunya per veure la
situació. El que observà el decebé 
d?intentar aquest retorn en aquells moments en que la dictadura encara
era vigent en tots els aspectes.

Els meus pares van deixar passar 6 anys abans de tornar
definitivament , ja com a jubilats i per tant amb temps per dedicar-se a refer
la seva vida a la seva terra, es dir, cuidar la casa i algunes propietats que
tenien al poble, retrobar familiars i amics, i sobre tot, per part del pare,
dedicar-se a escriure sobre aquells temes que l?interessaven i sobre els quals
havia anant recollint informació: biografia de personatges il·lustres que havia
conegut (Francesc pujols, Rafel Moragas, Pompeu Fabra, Antoni Rovira i
Virgili), records de la seva infantesa, els costums i treballs dels pobles de
la ribera, els fets històrics més importants de la seva comarca, etc.
s?incorporà, en la mesura de les possibilitats del moment,  als moviments de recuperació de la cultura
catalana, per exemple,  donant classes de
català a Tarragona i a Móra d?Ebre.

– Creu que el
seu pare està suficientment reconegut en els ambients literaris catalans i
ebrencs?

És evident per a
mi que no està suficientment reconegut en els àmbits literaris catalans en
general, però afortunadament si que té aquest reconeixement en l?àmbit ebrenc.
ho proven el fet de portar el seu nom, des de 1982, la biblioteca municipal de
Flix, el premi literari que porta el seu nom, creat pel Centre d?estudis de la
Ribera d?Ebre (el CERE) , la placa d?homenatge al castell de Miravet, dedicada
a la seva persona i a la seva obra, promoguda pel departament de cultura de la
Generalitat i el patronat del castell de Miravet i altres reconeixements
comarcals, a banda de l?estima de nombrosos escriptors i intel·lectuals de les
Terres de l?Ebre i de més amunt de l?Ebre. Però el fet de no haver-se
instal·lat a Barcelona, al seu retorn, i no haver  fet part de cenacles i capelletes literàries
barcelonines, connectades amb importants editorials,    no ha facilitat que ni ell ni la seva obra
tinguin, a hores d?ara, el reconeixement merescut.


Quina obra o obres destacaria de la seva producció?

Dintre de cada
vessant de la seva tasca literària  crec
que es pot destacar  algun obra en
especial. Per exemple. en el tema biogràfic, 
el ?Francesc Pujols per ell mateix? és sens dubte el més important per
la rellevància intel·lectual de la figura del filòsof de Martorell.

En el tema d?història comarcal destacaria el seu llibret
?El castell de Miravet? perquè  va
contribuir a recuperar, especialment per a la gent de la pròpia comarca, la
interessant història d?aquest castell i la seva importància al llarg dels
segles. En la vessant de cronista dels pobles de la comarca i , en particular,
del seu poble natal, Benissanet, caldria destacar el llibre del mateix nom
,?Benissanet?, escrit i publicat a Mèxic, l?any 1953, basat en  els seus 
records personals i nostàlgics sobre la vida i la gent del seu lloc
natal, durant el primer quart del segle XX.

En el tema de l?exili, el llibre de ? L?exiliada ?, basat
en els seus dietaris del primer any d?exili a Montpeller, representa la seva
obra més important pel testimoni complet i precís que dona de la difícil vida
dels exiliats catalans en aquella ciutat que generosament va acollir tants i
tants catalans que fugien de la dictadura de Franco.

Com a memorialista cal remarcar la sèrie ?Viure a
Tarragona?. És un dietari de la vida de molts anys en  aquesta ciutat on els meus pares van viure
des del seu retorn a Catalunya, compartint la seva vida a Tarragona amb les
llargues estades a Benissanet. essent un homenatge a Tarragona aquesta obra ,
en 4 volums, ha estat molt apreciada pels tarragonins. I finalment, el la
vessant d?experiència del seu retorn, hi ha ?Viatge a l?esperança? que descriu
emotivament les vivències del seu viatge d?exploració a Catalunya, l?any 1956,
llibre que recomano sempre als que , no coneixent l?obra del meu pare, en volen
fer una primera lectura.

Parli?m dels
amics íntims del seu pare.

Encara que podria
trobar molts noms dels qui van tractar molt el meu pare i es podrien per tant
denominar amics íntims, prefereixo destacar-ne un, l?Antoni Terré, de Móra
d?Ebre, perquè amb ell va compartir els moments més difícils dels temps de la
república, de la guerra civil i de l?exili. 
la personalitat de Terré. les seves vivències, la seva fidelitat com
amic, van ser traslladades pel meu pare amb gran estimació en la seva obra  ?Antoni Terré, la vida d?un català
excepcional ?, biografia que és al mateix temps un homenatge a l?amistat que es
tingueren .

Com he dit abans el meu pare fou molt fidel als seus
amics, com ho demostra la  nombrosa
correspondència que ha deixat . no mancava mai de contestar les seves cartes i
de respondre a les seves preocupacions i inquietuds.  i es pot 
dir que el nombre d?aquests amics és més que considerable i hi podem
comptar tant polítics (Josep Tarradellas, Heribert barrera, Josep Andreu i
Abelló, Marti Rouret, ..) com intel·lectuals de talla (Joan Coromines, Francesc
Pujols, Antoni Rovira i Virgili?  ) com
escriptors (Albert Manent, Joan Triadú, Ramon Xuriguera, Josep Maria Poblet ?)
, a banda dels nombrosos amics de l?exili i dels convilatans.

– Quina de les
biografies sobre el seu pare rep la millor valoració per part seva?

La biografia
completa del meu pare encara està per fer però 
actualment un jove escriptor i periodista,  Genís Sinca, l?està enllestint. D?aquest mateix  jove escriptor és una breu biografia ?
Biografia essencial ?.inclosa en el llibre ? la lliçó de l?Ebre ? ( Col·lecció
daliner , 2005) que recull una sèrie de treballs sobre la
figura i l?obra
del meu pare.  Per ara aquesta  és la biografia més completa però no puc
deixar d?esmentar l?assaig biogràfic ?Artur Bladé i Desumvila : una obra com a
testimoni ?  ( Institut d?Estudis
tarraconenses, 1982)  estudi fet per
Dolors Contra Piñol i Anna M. Roca Poy, de la Universitat Rovira i
Virgili,  pel que representa de descobriment
de la figura i l?obra del meu pare , per part de dues joves estudiants de
filologia catalana, ara fa més de 20 anys.

 Aquesta entrevista la va realitzar l’estudiant de 2 de Batxillerat de l’IES Montsià d’Amposta, Jordi Forcadell, besnebot d’Artur Bladé i Desumvila, en el seu treball de recerca. Jo el vaig assessorar.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!