Per a tots els gustos

La vida és molt complexa. Tot en aquesta vida ho és.

18 de maig de 2010
Sense categoria
0 comentaris

?EL PETIT NICOLAU? de Laurent Tirard


Un dels clàssics entranyables de la Literatura francesa, en aquest cas la infantil, encara que les seves aventures agradaven tant a nens com a més grans, és El Petit Nicolau, escrit pel gran escriptor i guionista de còmics René Goscinny i il·lustrat pel dibuixant Jean-Jacques Sempé.

I és dels més difícils de portar al cinema. Encara que si l’han fet amb Astérix i Obélix en carn i os (en dibuixos animats era una altra història, més fàcil), ¿perquè no amb en Nicolau i els seus amics? Han fet una notable versió amb un disseny de producció i una ambientació magistral: tot recorda a aquella època, la França dels anys 1950, no desentona gens.

I al contrari que versions de còmics com a “Mortadel·lo i Filemó”, no han caigut en la temptació de “modernitzar” la trama amb detalls “d’ara”, per fer-ho més proper al gran públic, sobretot a l’infantil actual que no té els mateixos gustos que els seus avis que eren nens el 1955. Té moments humorístics ben enginyosos, tot i que d’altres massa infantils, i no ho dic perquè sigui una pel·lícula per a nens, sinó perquè els “gags” són així, a més molt pròxims a l’estil Louis De Funès, que sembla ara a França d’allò més comercial.

El nus argumental és una mena d’embolic: en Nicolau (Maxime Godart) sent malament una conversa dels seus pares (Valérie Lemercier, “Palau Reial!” i Kad Merad, “Benvinguts al Nord ”) i creu que li abandonaran al bosc, com al Petit Polze, quan neixi el seu nou germà, i decideix desesperadament caure’ls bé, ajudar-los o contractar un gàngster perquè segresti el nou germà i així no li abandonin els seus pares al bosc… Tot d’humor negre i entranyable. L’equivalent a l’Estat espanyol seria en “Manolito Gafotas”, tot i que el barri parisenc del Nicolau és més elegant, o els genials Zipi i Zape del dibuixant català Josep Escobar (1908-1994), ja que el Nicolau vesteix exactament igual que els bessons barcelonins. Destacar la colla d’amics del Nicolau, cadascú hi representa un arquetip: el gras golafre, el “fill de papa” capritxós, el despistat, l’intel·lectual amb ulleres, el maldestre… Una repassada pels tipus de col·legis, pares i amics que hi haurem tingut a la nostra infància els que ja tenim força anys.

EL PETIT NICOLAU: * * *

http://www.imdb.com/title/tt1264904/


www.youtube.com/watch?v=l0MJbsWCvkI

http://www.youtube.com/watch?v=rJQ3NpoRTd0&feature=player_embedded

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!