Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

9 de desembre de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Els Jocs Florals de Tortosa al Segle XX

Els Jocs Florals de Tortosa al Segle XX

En el transcurs del segle XIX, el coneixement i
l?exaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença i el desig de
donar una base social i literària a la llengua catalana, varen fer sorgir la
idea de restaurar l?antiga festa dels Jocs Florals. El dia 1 de maig de 1859,
al Saló de Cent, es va restaurar la festa dels Jocs amb el suport oficial de
l?Ajuntament de Barcelona. Les bases de la convocatòria se centraven en el
lema: ?Pàtria, Fe i amor?, corresponent als tres premis ordinaris: Englantina,
Flor Natural i Viola. Al poeta guanyador d?aquests premis se li atorgava el
títol de ?Mestre en Gai Saber?. Els Jocs Florals aconseguiren algunes de les
fites bàsiques per a la normalització de la nostra cultura a mitjan segle XIX:

 

        
Crearen
un públic assidu al fet literari que potencialment podia consumir cultura
escrita en català.

        
 Crearen una poètica i potenciaren els gèneres
literaris-

        
Permeteren
i facilitaren l?aparició de noves generacions de poetes i prosistes catalans:
Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Miquel Costa i Llovera, Apel·les Mestres, etc.

 

Aquesta festa de la poesia i de la llengua
catalana s?expandí ràpidament per moltes ciutats i comarques dels Països
Catalans. A Tortosa, ja hem esmentat que se celebrà la primera edició l?any
1883, que precisament potencià l?aparició de la primera generació de poetes que
feren ús habitual de la nostra llengua. Durant el segle XX se?n celebraren sis
edicions més, corresponents als anys: 1900, 1904, 1908, 1920 i 1935, mentre que
l?any 1928 se celebrà un certamen poètic (que no portà el nom de Jocs Florals,
tot i que el format del qual era idèntic) de gran relleu i alta participació
per tal de commemorar el 750 aniversari de la baixada de la patrona de la
ciutat. A l?igual que havia succeït amb l?edició pionera de 1883, tots ells
varen servir per a enlairar la futura carrera literària d?alguns poetes
autòctons que sortiren com a grans guanyadors dels certàmens. El prestigi
literari d?alguns autors va lligat estretament a la seva participació
victoriosa en aquests prestigiosos certàmens.

 

1900

 

Els primers Jocs Florals del segle XX a
Tortosa varen ser organitzats al setembre de 1900 pel polític Teodor González i
el seu grup d?influència. Se celebraren al teatre Balneari i va actuar com a
mantenidor el Dr. Rafel Garcia, que féu el discurs en llengua castellana,
mentre que el Secretari era el conegut advocat i il·lustre poeta Lluís Lluís i
Dolç. Els dos premis principals, la ?Flor Natural? i el que atorgava
?l?Ajuntament de Tortosa?, varen ser concedits a dues obres en castellà, una de
les quals  ?Descripción histórico
artística del Palacio Episcopal de Tortosa? era obra d?en Francesc Mestre i
Noé. Es van presentar un bon nombre de treballs en català d?autors locals,
alguns dels quals d?un nivell literari més que acceptable. Cal destacar que
foren premiats homes que havien d?esdevenir amb el temps molt importants per al
progrés de la llengua catalana a la ciutat 
com: Josep Pastoret, Ramon Marqués i Tomàs Bellpuig. També reberen
distincions en Joan B. Ferreres i en Ramon Vergés i Paulí, literats claus de
les primeres dècades d?aquesta centúria 
que feren ús habitual d?un català no normatiu, i en  Frederic Pastor i Lluís, autor d?una immensa
obra històrica exclusivament en llengua castellana, que només va utilitzar l?idioma
català en l?àmbit poètic i folklorista. Es concediren els següents premis:

 

Premi

Autor

Obra

Flor Natural

Bisbe de Tortosa

Ajuntament de Tortosa

Capítol de la Seu

Vicari General Bisbat

Club Recreativo

Comte Torre Espanyol

Diego de León

Manuel Porcar Tió

Emili Fernández

Josep Alcoverro

Joan Cardona i Tió

Casino Artesans

Francesc Riba

Degà de la Seu

Àngel del Arco

Francesc Mestre Noé

Francesc Escudé

Carles O?Callaghan

Josep Pastoret

Joan B. Ferreres

Camil Milan

Tomàs Despuig

Frederic Pastor i Lluís

Juli Jover i Fosc

Cecili Miquel

Josep de Palau

Frederic Pastor i Lluís

Ramon Marqués

Ramon Vergés i Paulí

La Paz

El Palacio Episcopal

Cinteta (quadre escènic)

El Papa Luna

Goigs Verge de la Cinta

La Festa de Mitj camí

 

 

 

 

 

 

 

A Mitj camí

A Mitj camí

 

1908

 

Novament hagueren de transcórrer quatre
anys per tal de poder tornar a celebrar un certamen poètic d?importància vora
l?Ebre. També es va celebrar durant el tradicional mes de setembre, per tal de
dedicar-lo a la patrona de la ciutat. Va exercir com a Secretari del Jurat, Mn.
Josep Escudé i Bosc. Entre els poetes guanyadors cal destacar que el premi que
atorgava el Dr. Albert Rusiñol va ser concedit a en Ramon Vergés i Paulí pel
poema ?La Rajola Ensangrentada?, mentre que el premi Diego de León  va recaure en Frederic Pastor i Lluís per
l?obra ?Sant Vicent Ferrer?. Hem de remarcar igualment, per l?evident
connotació ideològica que suposa, que es va concedir un premi a l?obra
?Tortosa, ni catalans ni valencians? que s?havia presentat sota el lema
?Tortosa independent?.  Moltes de les
obres premiades varen ser en llengua castellana, per la qual cosa podem parlar
d?un clar retrocés del català si el comparem amb els resultats dels anteriors
certàmens, ja que les úniques obres premiades en la nostra llengua varen ser
presentades per autors tortosinistes amb el seu peculiar model ortogràfic. 

 

1920

 

Aquest cop varen haver de passar fins a
dotze anys per tal  que a Tortosa es
tornessin a celebrar una altres Jocs Florals, malgrat que des dels sectors
intel·lectuals s?havia demanat reiteradament. Aquest cop varen ser els membres
de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (entitat cultural i
religiosa que analitzarem detalladament en un altre apartat) els que
s?encarregaren de l?organització. L?acte institucional de lliurament de premis
va tenir lloc el 25 de Març, al Teatre del Balneari de Remolins, el qual va
tenir un èxit sonat per la qual cosa se?ls ha considerat com els més brillants
dels que s?han celebrat a la ciutat. Va ser presidit per un membre de la
Mancomunitat de Catalunya i un altre de la diputació de Tarragona, que li
donaren un caràcter institucional Els comentaris de la premsa local[1] recollien tota mena
d?elogis i d?entusiasme per la gran festa literària tortosina:

 

Pocas veces habíamos visto el Teatro de Remolinos, presentando tan
hermoso aspecto como lo ofrecía aquella tarde memorable, en la que se vio
reunido en él lo más distinguido de la sociedad tortosina, llenándose el vasto
local, mucho antes de empezarse el acto.

 

El Jurat qualificador era veritablement de
luxe, ja que estava format pels literats d?arrel catalana més prestigiosos del
moment: Mn. Manyà, Mn. Bellpuig, en Josep Vergés i Zaragoza, en Lluís Lluís i
Dolç i en Francesc Mestre i Noé. Aquest últim, com a secretari va llegir una
Memòria que enlairava les lletres de la ciutat. La composició guanyadora de la
?Flor natural? era obra  del poeta
empordanès Josep Albert Navarro. El Mantenidor dels Jocs havia de ser el Senyor
Santiago de Riba, que va haver de ser substituït a causa d?una vaga de trens
pel President del Jurat i Consiliari de la Lliga Espiritual, J. Baptista Manyà,
que va fer un vibrant discurs que enllaçava el lema del certamen ?Fe, pàtria i
amor?. Les Repercussions a l?èxit del certamen no es feren esperar. Destacarem
l?opinió expressada pel literat rapitenc Joan Torné i Balagué[2], que feia un crit a la
incorporació de les lletres locals a la literatura catalana, alhora que volia
combatre  tot tipus de secessionisme que
era impulsat per la dreta carrinclona.

 

Els
Jocs Florals en poblacions com la nostra poden ser una festa literària més que
es celebra de tant en tant com una batalla de flors, com una cursa de bous,
sense dir res a la nostra ànima, i poden ser també lo que han sigut en altres
llocs si natros volem: la renaixença d?un poble…Jo no puc entendre per què
dins la literatura catalana no ha d?existir l?escola tortosina, escola que
prenent per mestre el Rector de Vallfogona porti la literatura pàtria als cims
gloriosos que l?han dut les altres escoles… Mos hem cuidat massa arreu de la
nostra terra d?enlairar Catalunya baix tots els aspectes socials, mos hem
cuidat massa poc de portar les comarques catalanes al lloc que dignament los hi
pertoca. Tortosa és Catalunya, com ho és l?Empordà, i ho és l?Urgell i la
Segarra, però Tortosa no és la Segarra, ni l?Urgell ni l?Empordà. I aquesta
característica és lo que devem enlairar en los nostres Jocs Florals com s?ha
fet ja en altres bandes.

 

1928

 

El 7 de setembre de 1928 es va celebrar al
Teatre Principal un magnífic Certamen Literari organitzat per la Congregació
Mariana Major de Tortosa per tal de commemorar el XV cinquantenari del seu
descens. Actuava com a secretari del Jurat en Francesc Mestre i Noé, mentre que
el Jurat qualificador estava format per: en Joan Baptista Villa (president), i
com a vocals David Català, Joan Rovira, Isidor Bové, Antoni Oliveres i
Cristòfol Faloni. La participació fou altíssima, tant d?autors comarcals com
d?arreu de Catalunya i de l?estat. Val a dir, que el resultat final va
consolidar el prestigi de la llengua catalana a la ciutat, ja que la majoria
d?obres premiades hi estaven escrites. Era el tret final cap al definitiu
revifament. El gran guanyador del certamen suposà un notable descobriment, el
jove Mn. Rafel Escuder, que s?endugué sis distincions. Quant a autors locals
també foren distingits poetes com: en Ramon Vergés Paulí, en Joan Moreira, en
Gerard Vergés, i en Josep Monllaó, De les obres en castellà cal destacar les de
l?historiador Manuel Beguer. Aquí tenim la relació dels premis concedits:

 

Premi

Autor

Obra

Bisbe de Tortosa

Ajuntament de Tortosa

 

Diputació de Tarragona

Capítol de Tortosa

Confraria de la Cinta

 

Confraria Verge de l?Aldea

Cort d?Honor de la Cinta

 

Germandat OD

 

Companyia de Jesús

 

Congregació Mariana Major Associació premsa
Tortosa

Ateneu de Tortosa

 

Marqués de Bellet

 

Diego de Leon

Banc d?Aragó

Banc Central

Banc Comercial

Banc de Tortosa

Banc Espanyol de Crèdit

Rafel Escuder

Ramon Vergés i Paulí

 

Manuel Beguer

Josep Matamoros Sancho

Eduard Solé

 

Rafel Escuder

Manuel Beguer

 

Mn. Andreu Audí

 

Plàcid Armengol

 

Rafel Escuder

Joan Moreira

Manuel Beguer

 

Rafel Escuder

 

Joan Abarcat

Gerard Vergés Zaragoza

Joan Abarcat

Rafel Escuder

Bernabé Martí

Josep Monllaó

Oda a la Verge de la Cinta

Devoció dels Consellers a la Verge

Nostra Cinta sobretot

Monografía catedralicia

La tradición del descenso de la Virgen

Pomells de càntics marians

Medios prácticos de devoción a la virgen

Maria mare de les processons

La mediació de Maria en els llibres del nou
testament

Entrega a la Santa Cinta

Un panoli tortosí

Principales hechos históricos de Tortosa

Col·leccions de cançons populars

Serà nostra sempre més

A l?Ebre

Sospirs d?amor

Pàgines tortosines

Cant a l?estalvi

La riquesa de nostra terra

 

 

 

1935

 

El 27 de gener de 1935 és
una altra històrica data a recordar per a les lletres tortosines,  donat que varen celebrar-se una nova edició
dels Jocs Florals al Cinema Teatre Coliseu. Aquest cop, però, estava marcada
indubtablement per la delicadíssima situació política del moment, que havia
portat a l?empresonament de tot el Govern de la Generalitat (encapçalat pel
President Lluís Companys) després dels històrics Fets d?octubre de 1934, i a la
substitució dels Ajuntaments democràticament elegits per una Gestora[3] formada en exclusiva per
elements dretans i aliens al catalanisme. La Memòria del certamen, que era
presidit per en Francesc Mestre i Noé, va ser llegida pel director de ?La Zuda?
i historiador, en Manuel Beguer i Pinyol, que va elogiar el valor espiritual de
la festa i analitzà les característiques dels treballs premiats. La
controvèrsia, propícia donat l?ambient social i polític enrarit, va sorgir amb
les paraules que va dedicar el Mantenidor del certamen, el poeta barceloní
Josep Arnús Colomé (guanyador dels Jocs Florals de Barcelona de 1931, i
vinculat políticament a la Lliga Regionalista) que va causar indignació entre
molts dels assistents pel seu discurs polititzat i radicalitzat, amb atacs
directes contra els partits d?esquerra que havien governat des de 1931 a 1934.
Va fer ús d?expressions duríssimes com la següent[4]: Són preferibles per a la causa de Catalunya els set anys de la
dictadura indigna que no els tres anys d?autonomia partidista i sectària.

 

Quant a l?aspecte estrictament literari,
el gran triomfador de la jornada va ser un jove poeta tortosí, Mossèn Rafel
Escuder, que s?endugué nombroses distincions: la ?Flor Natural?  amb la composició ?La mort del pastor avi?,
el 1r Accèssit a la mateixa distinció amb ?Branca de Primavera?, l??Englantina
d?Or i d?argent? amb ?Lo paneret del panoli?, i el 1r accèssit a la ?Viola d?or
i d?argent? amb ?Inter Lilia?. El certamen havia tingut una alta participació
no tan sols de poetes locals sinó d?arreu dels Països Catalans, entre aquests
darrers foren guardonats: Frederic Alfonso i Orfilia, Pau Eselrich, Lluís
Tintorer i Mercader, Maria Fontanet Solé, Octavi Saltor i Solé, Albert Planells
i Ausell. Quant a autors locals, apart de l?esmentat Rafel Escuder, aconseguiren
premis els periodistes Rafel Sàlvia, Joan Arasa i Subirats; així com hem de
destacar, pel seu paper primordial en els ambients literaris locals, els premis
que aconseguiren el periodista i poeta Lluís Climent i en Joan Cid i Mulet que
guanyà el premi amb el seu treball ?Tortosa en la història de Catalunya?,  el tercer accèssit del premi de l?Ateneu amb
el treball ?La vall beneïda?, i una menció honorífica amb el poema ?La cançó de
la llar?. Els premis atorgats varen ser els següents:

 

PREMI

AUTOR

COMPOSICIÓ

Flor Natural

Rafel Escuder

La mort del Pastor Avi

1r accèssit

Rafel Escuder

Branca de Primavera

2on accèssit

3r accèssit

Artur Palau Ximenes

Frederic Alfonso i Orfila

Aura, on ets?

Records de la meva illa

Englantina d?or i d?argent

Rafel Escuder

Lo paneret del panoli

1r accèssit

2on accèssit

Pau Eselrich

Artur Palau Ximenes

Visions de Mallorca

Hores viscudes

Viola d?or i d?argent

Lluís Tintorer i Mercader

Getsemaní

1r accèssit

2on accèssit

3r accèssit

Rafel Escuder

Maria Fontanet Solé

Octavi Saltor i Soler

Inter lilia

Camí de la font

Lletanies cristianes

Ateneu

1r accèssit

2on accèssit

 

3r accèssit

Desert

Albert Planes i Ausell

Lluís Climent

 

Joan Cid i Mulet

 

Nostres amors

A les muntanyes de Caro nevades

La vall beneïda

Palestra

Rafel Sàlvia

El tresor de la nostra llengua

 

Marcel·lí Domingo

1r accèssit

2on accèssit

 

Desert

Rafel Sàlvia

Joan Arasa i Subirats

 

Catalunya serà gran

L?heroisme de la dona tortosina

 

No es concediren els premis de l?Institut
Nacional, Associació de Premsa, Mossèn Felip Forés. En canvi, varen ser
concedides les següents mencions honorífiques:

 

Amat Gonzalves Torres

La Conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV

Amat Gonzalves 
Torres

Cant a la Joventut i a la llengua

Pray Raqués Dele

Eterna dissonància

Enric Floyard Plessen

Pastor de la Serralada

Pere Cliñart i Fluredo

Comiat

Tomás Ribas Julià

Pomellet de Roses

Tomàs Ribas Julià

La casa pairal

A. Rubens

Cinc sonets

Manuel Beltran Oriola

Glosa a la perfecta alegria

Enric Floyard Plessen

A la Oleta

Camil Geis

La pecança en el claustre

Pere Salom Morera

Els dies revolts

 

La premsa catalanista[5] celebrà l?organització
d?aquest certamen poètic i patriòtic amb gran entusiasme.

 

Després
de molts anys, Tortosa celebrarà per segona vegada aquesta gaia festa. L?èxit
ha sobrepassat tots els càlculs. Els treballs no han estat regatejats. Era,
doncs, necessari que se celebrés aquesta festa que ve a omplenar un buit que
deixava a la nostra ciutat en situació desavantatjosa en comparació a altres
pobles de Catalunya. L?èxit i l?encert de la nostra primera entitat cultural,
Ateneu de Tortosa, ha estat posat de manifest fent reviure una festa que
semblava oblidar-se. És aquesta la millor ocasió per a fer patent l?amor que
sentim al poble on s?és nat, no permetent que el tortosinisme literari quedi
reduït a unes quantes anècdotes vulgars, que lluny d?enaltir la nostra terra no
aconsegueixen altra cosa que emmurallar-nos dintre un cercle viciós, fent-nos
incompatibles amb els demés pobles de la nostra parla


[1] ?Los
Juegos Florales?, La Zuda, Abril de
1920.

[2] ?Després d?uns Jocs Florals?, La Zuda, Abril de 1920.

[3] En el
cas de Tortosa l?alcaldia estava en mans del lerrouxista Rafel Alemany i
Català.

[4] ?La
Festa dels Jocs Florals?, El Pueblo, 29-I-1935.

[5]
?Pàtria i Poesia?, Vida Tortosina, 26-I-1935, n.º365,  p.9.

En el transcurs del segle XIX, el coneixement i
l?exaltació del món medieval per part dels homes de la Renaixença i el desig de
donar una base social i literària a la llengua catalana, varen fer sorgir la
idea de restaurar l?antiga festa dels Jocs Florals. El dia 1 de maig de 1859,
al Saló de Cent, es va restaurar la festa dels Jocs amb el suport oficial de
l?Ajuntament de Barcelona. Les bases de la convocatòria se centraven en el
lema: ?Pàtria, Fe i amor?, corresponent als tres premis ordinaris: Englantina,
Flor Natural i Viola. Al poeta guanyador d?aquests premis se li atorgava el
títol de ?Mestre en Gai Saber?. Els Jocs Florals aconseguiren algunes de les
fites bàsiques per a la normalització de la nostra cultura a mitjan segle XIX:

 

        
Crearen
un públic assidu al fet literari que potencialment podia consumir cultura
escrita en català.

        
 Crearen una poètica i potenciaren els gèneres
literaris-

        
Permeteren
i facilitaren l?aparició de noves generacions de poetes i prosistes catalans:
Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Miquel Costa i Llovera, Apel·les Mestres, etc.

 

Aquesta festa de la poesia i de la llengua
catalana s?expandí ràpidament per moltes ciutats i comarques dels Països
Catalans. A Tortosa, ja hem esmentat que se celebrà la primera edició l?any
1883, que precisament potencià l?aparició de la primera generació de poetes que
feren ús habitual de la nostra llengua. Durant el segle XX se?n celebraren sis
edicions més, corresponents als anys: 1900, 1904, 1908, 1920 i 1935, mentre que
l?any 1928 se celebrà un certamen poètic (que no portà el nom de Jocs Florals,
tot i que el format del qual era idèntic) de gran relleu i alta participació
per tal de commemorar el 750 aniversari de la baixada de la patrona de la
ciutat. A l?igual que havia succeït amb l?edició pionera de 1883, tots ells
varen servir per a enlairar la futura carrera literària d?alguns poetes
autòctons que sortiren com a grans guanyadors dels certàmens. El prestigi
literari d?alguns autors va lligat estretament a la seva participació
victoriosa en aquests prestigiosos certàmens.

 

1900

 

Els primers Jocs Florals del segle XX a
Tortosa varen ser organitzats al setembre de 1900 pel polític Teodor González i
el seu grup d?influència. Se celebraren al teatre Balneari i va actuar com a
mantenidor el Dr. Rafel Garcia, que féu el discurs en llengua castellana,
mentre que el Secretari era el conegut advocat i il·lustre poeta Lluís Lluís i
Dolç. Els dos premis principals, la ?Flor Natural? i el que atorgava
?l?Ajuntament de Tortosa?, varen ser concedits a dues obres en castellà, una de
les quals  ?Descripción histórico
artística del Palacio Episcopal de Tortosa? era obra d?en Francesc Mestre i
Noé. Es van presentar un bon nombre de treballs en català d?autors locals,
alguns dels quals d?un nivell literari més que acceptable. Cal destacar que
foren premiats homes que havien d?esdevenir amb el temps molt importants per al
progrés de la llengua catalana a la ciutat 
com: Josep Pastoret, Ramon Marqués i Tomàs Bellpuig. També reberen
distincions en Joan B. Ferreres i en Ramon Vergés i Paulí, literats claus de
les primeres dècades d?aquesta centúria 
que feren ús habitual d?un català no normatiu, i en  Frederic Pastor i Lluís, autor d?una immensa
obra històrica exclusivament en llengua castellana, que només va utilitzar l?idioma
català en l?àmbit poètic i folklorista. Es concediren els següents premis:

 

Premi

Autor

Obra

Flor Natural

Bisbe de Tortosa

Ajuntament de Tortosa

Capítol de la Seu

Vicari General Bisbat

Club Recreativo

Comte Torre Espanyol

Diego de León

Manuel Porcar Tió

Emili Fernández

Josep Alcoverro

Joan Cardona i Tió

Casino Artesans

Francesc Riba

Degà de la Seu

Àngel del Arco

Francesc Mestre Noé

Francesc Escudé

Carles O?Callaghan

Josep Pastoret

Joan B. Ferreres

Camil Milan

Tomàs Despuig

Frederic Pastor i Lluís

Juli Jover i Fosc

Cecili Miquel

Josep de Palau

Frederic Pastor i Lluís

Ramon Marqués

Ramon Vergés i Paulí

La Paz

El Palacio Episcopal

Cinteta (quadre escènic)

El Papa Luna

Goigs Verge de la Cinta

La Festa de Mitj camí

 

 

 

 

 

 

 

A Mitj camí

A Mitj camí

 

1908

 

Novament hagueren de transcórrer quatre
anys per tal de poder tornar a celebrar un certamen poètic d?importància vora
l?Ebre. També es va celebrar durant el tradicional mes de setembre, per tal de
dedicar-lo a la patrona de la ciutat. Va exercir com a Secretari del Jurat, Mn.
Josep Escudé i Bosc. Entre els poetes guanyadors cal destacar que el premi que
atorgava el Dr. Albert Rusiñol va ser concedit a en Ramon Vergés i Paulí pel
poema ?La Rajola Ensangrentada?, mentre que el premi Diego de León  va recaure en Frederic Pastor i Lluís per
l?obra ?Sant Vicent Ferrer?. Hem de remarcar igualment, per l?evident
connotació ideològica que suposa, que es va concedir un premi a l?obra
?Tortosa, ni catalans ni valencians? que s?havia presentat sota el lema
?Tortosa independent?.  Moltes de les
obres premiades varen ser en llengua castellana, per la qual cosa podem parlar
d?un clar retrocés del català si el comparem amb els resultats dels anteriors
certàmens, ja que les úniques obres premiades en la nostra llengua varen ser
presentades per autors tortosinistes amb el seu peculiar model ortogràfic. 

 

1920

 

Aquest cop varen haver de passar fins a
dotze anys per tal  que a Tortosa es
tornessin a celebrar una altres Jocs Florals, malgrat que des dels sectors
intel·lectuals s?havia demanat reiteradament. Aquest cop varen ser els membres
de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (entitat cultural i
religiosa que analitzarem detalladament en un altre apartat) els que
s?encarregaren de l?organització. L?acte institucional de lliurament de premis
va tenir lloc el 25 de Març, al Teatre del Balneari de Remolins, el qual va
tenir un èxit sonat per la qual cosa se?ls ha considerat com els més brillants
dels que s?han celebrat a la ciutat. Va ser presidit per un membre de la
Mancomunitat de Catalunya i un altre de la diputació de Tarragona, que li
donaren un caràcter institucional Els comentaris de la premsa local[1] recollien tota mena
d?elogis i d?entusiasme per la gran festa literària tortosina:

 

Pocas veces habíamos visto el Teatro de Remolinos, presentando tan
hermoso aspecto como lo ofrecía aquella tarde memorable, en la que se vio
reunido en él lo más distinguido de la sociedad tortosina, llenándose el vasto
local, mucho antes de empezarse el acto.

 

El Jurat qualificador era veritablement de
luxe, ja que estava format pels literats d?arrel catalana més prestigiosos del
moment: Mn. Manyà, Mn. Bellpuig, en Josep Vergés i Zaragoza, en Lluís Lluís i
Dolç i en Francesc Mestre i Noé. Aquest últim, com a secretari va llegir una
Memòria que enlairava les lletres de la ciutat. La composició guanyadora de la
?Flor natural? era obra  del poeta
empordanès Josep Albert Navarro. El Mantenidor dels Jocs havia de ser el Senyor
Santiago de Riba, que va haver de ser substituït a causa d?una vaga de trens
pel President del Jurat i Consiliari de la Lliga Espiritual, J. Baptista Manyà,
que va fer un vibrant discurs que enllaçava el lema del certamen ?Fe, pàtria i
amor?. Les Repercussions a l?èxit del certamen no es feren esperar. Destacarem
l?opinió expressada pel literat rapitenc Joan Torné i Balagué[2], que feia un crit a la
incorporació de les lletres locals a la literatura catalana, alhora que volia
combatre  tot tipus de secessionisme que
era impulsat per la dreta carrinclona.

 

Els
Jocs Florals en poblacions com la nostra poden ser una festa literària més que
es celebra de tant en tant com una batalla de flors, com una cursa de bous,
sense dir res a la nostra ànima, i poden ser també lo que han sigut en altres
llocs si natros volem: la renaixença d?un poble…Jo no puc entendre per què
dins la literatura catalana no ha d?existir l?escola tortosina, escola que
prenent per mestre el Rector de Vallfogona porti la literatura pàtria als cims
gloriosos que l?han dut les altres escoles… Mos hem cuidat massa arreu de la
nostra terra d?enlairar Catalunya baix tots els aspectes socials, mos hem
cuidat massa poc de portar les comarques catalanes al lloc que dignament los hi
pertoca. Tortosa és Catalunya, com ho és l?Empordà, i ho és l?Urgell i la
Segarra, però Tortosa no és la Segarra, ni l?Urgell ni l?Empordà. I aquesta
característica és lo que devem enlairar en los nostres Jocs Florals com s?ha
fet ja en altres bandes.

 

1928

 

El 7 de setembre de 1928 es va celebrar al
Teatre Principal un magnífic Certamen Literari organitzat per la Congregació
Mariana Major de Tortosa per tal de commemorar el XV cinquantenari del seu
descens. Actuava com a secretari del Jurat en Francesc Mestre i Noé, mentre que
el Jurat qualificador estava format per: en Joan Baptista Villa (president), i
com a vocals David Català, Joan Rovira, Isidor Bové, Antoni Oliveres i
Cristòfol Faloni. La participació fou altíssima, tant d?autors comarcals com
d?arreu de Catalunya i de l?estat. Val a dir, que el resultat final va
consolidar el prestigi de la llengua catalana a la ciutat, ja que la majoria
d?obres premiades hi estaven escrites. Era el tret final cap al definitiu
revifament. El gran guanyador del certamen suposà un notable descobriment, el
jove Mn. Rafel Escuder, que s?endugué sis distincions. Quant a autors locals
també foren distingits poetes com: en Ramon Vergés Paulí, en Joan Moreira, en
Gerard Vergés, i en Josep Monllaó, De les obres en castellà cal destacar les de
l?historiador Manuel Beguer. Aquí tenim la relació dels premis concedits:

 

Premi

Autor

Obra

Bisbe de Tortosa

Ajuntament de Tortosa

 

Diputació de Tarragona

Capítol de Tortosa

Confraria de la Cinta

 

Confraria Verge de l?Aldea

Cort d?Honor de la Cinta

 

Germandat OD

 

Companyia de Jesús

 

Congregació Mariana Major Associació premsa
Tortosa

Ateneu de Tortosa

 

Marqués de Bellet

 

Diego de Leon

Banc d?Aragó

Banc Central

Banc Comercial

Banc de Tortosa

Banc Espanyol de Crèdit

Rafel Escuder

Ramon Vergés i Paulí

 

Manuel Beguer

Josep Matamoros Sancho

Eduard Solé

 

Rafel Escuder

Manuel Beguer

 

Mn. Andreu Audí

 

Plàcid Armengol

 

Rafel Escuder

Joan Moreira

Manuel Beguer

 

Rafel Escuder

 

Joan Abarcat

Gerard Vergés Zaragoza

Joan Abarcat

Rafel Escuder

Bernabé Martí

Josep Monllaó

Oda a la Verge de la Cinta

Devoció dels Consellers a la Verge

Nostra Cinta sobretot

Monografía catedralicia

La tradición del descenso de la Virgen

Pomells de càntics marians

Medios prácticos de devoción a la virgen

Maria mare de les processons

La mediació de Maria en els llibres del nou
testament

Entrega a la Santa Cinta

Un panoli tortosí

Principales hechos históricos de Tortosa

Col·leccions de cançons populars

Serà nostra sempre més

A l?Ebre

Sospirs d?amor

Pàgines tortosines

Cant a l?estalvi

La riquesa de nostra terra

 

 

 

1935

 

El 27 de gener de 1935 és
una altra històrica data a recordar per a les lletres tortosines,  donat que varen celebrar-se una nova edició
dels Jocs Florals al Cinema Teatre Coliseu. Aquest cop, però, estava marcada
indubtablement per la delicadíssima situació política del moment, que havia
portat a l?empresonament de tot el Govern de la Generalitat (encapçalat pel
President Lluís Companys) després dels històrics Fets d?octubre de 1934, i a la
substitució dels Ajuntaments democràticament elegits per una Gestora[3] formada en exclusiva per
elements dretans i aliens al catalanisme. La Memòria del certamen, que era
presidit per en Francesc Mestre i Noé, va ser llegida pel director de ?La Zuda?
i historiador, en Manuel Beguer i Pinyol, que va elogiar el valor espiritual de
la festa i analitzà les característiques dels treballs premiats. La
controvèrsia, propícia donat l?ambient social i polític enrarit, va sorgir amb
les paraules que va dedicar el Mantenidor del certamen, el poeta barceloní
Josep Arnús Colomé (guanyador dels Jocs Florals de Barcelona de 1931, i
vinculat políticament a la Lliga Regionalista) que va causar indignació entre
molts dels assistents pel seu discurs polititzat i radicalitzat, amb atacs
directes contra els partits d?esquerra que havien governat des de 1931 a 1934.
Va fer ús d?expressions duríssimes com la següent[4]: Són preferibles per a la causa de Catalunya els set anys de la
dictadura indigna que no els tres anys d?autonomia partidista i sectària.

 

Quant a l?aspecte estrictament literari,
el gran triomfador de la jornada va ser un jove poeta tortosí, Mossèn Rafel
Escuder, que s?endugué nombroses distincions: la ?Flor Natural?  amb la composició ?La mort del pastor avi?,
el 1r Accèssit a la mateixa distinció amb ?Branca de Primavera?, l??Englantina
d?Or i d?argent? amb ?Lo paneret del panoli?, i el 1r accèssit a la ?Viola d?or
i d?argent? amb ?Inter Lilia?. El certamen havia tingut una alta participació
no tan sols de poetes locals sinó d?arreu dels Països Catalans, entre aquests
darrers foren guardonats: Frederic Alfonso i Orfilia, Pau Eselrich, Lluís
Tintorer i Mercader, Maria Fontanet Solé, Octavi Saltor i Solé, Albert Planells
i Ausell. Quant a autors locals, apart de l?esmentat Rafel Escuder, aconseguiren
premis els periodistes Rafel Sàlvia, Joan Arasa i Subirats; així com hem de
destacar, pel seu paper primordial en els ambients literaris locals, els premis
que aconseguiren el periodista i poeta Lluís Climent i en Joan Cid i Mulet que
guanyà el premi amb el seu treball ?Tortosa en la història de Catalunya?,  el tercer accèssit del premi de l?Ateneu amb
el treball ?La vall beneïda?, i una menció honorífica amb el poema ?La cançó de
la llar?. Els premis atorgats varen ser els següents:

 

PREMI

AUTOR

COMPOSICIÓ

Flor Natural

Rafel Escuder

La mort del Pastor Avi

1r accèssit

Rafel Escuder

Branca de Primavera

2on accèssit

3r accèssit

Artur Palau Ximenes

Frederic Alfonso i Orfila

Aura, on ets?

Records de la meva illa

Englantina d?or i d?argent

Rafel Escuder

Lo paneret del panoli

1r accèssit

2on accèssit

Pau Eselrich

Artur Palau Ximenes

Visions de Mallorca

Hores viscudes

Viola d?or i d?argent

Lluís Tintorer i Mercader

Getsemaní

1r accèssit

2on accèssit

3r accèssit

Rafel Escuder

Maria Fontanet Solé

Octavi Saltor i Soler

Inter lilia

Camí de la font

Lletanies cristianes

Ateneu

1r accèssit

2on accèssit

 

3r accèssit

Desert

Albert Planes i Ausell

Lluís Climent

 

Joan Cid i Mulet

 

Nostres amors

A les muntanyes de Caro nevades

La vall beneïda

Palestra

Rafel Sàlvia

El tresor de la nostra llengua

 

Marcel·lí Domingo

1r accèssit

2on accèssit

 

Desert

Rafel Sàlvia

Joan Arasa i Subirats

 

Catalunya serà gran

L?heroisme de la dona tortosina

 

No es concediren els premis de l?Institut
Nacional, Associació de Premsa, Mossèn Felip Forés. En canvi, varen ser
concedides les següents mencions honorífiques:

 

Amat Gonzalves Torres

La Conquesta de Tortosa per Ramon Berenguer IV

Amat Gonzalves 
Torres

Cant a la Joventut i a la llengua

Pray Raqués Dele

Eterna dissonància

Enric Floyard Plessen

Pastor de la Serralada

Pere Cliñart i Fluredo

Comiat

Tomás Ribas Julià

Pomellet de Roses

Tomàs Ribas Julià

La casa pairal

A. Rubens

Cinc sonets

Manuel Beltran Oriola

Glosa a la perfecta alegria

Enric Floyard Plessen

A la Oleta

Camil Geis

La pecança en el claustre

Pere Salom Morera

Els dies revolts

 

La premsa catalanista[5] celebrà l?organització
d?aquest certamen poètic i patriòtic amb gran entusiasme.

 

Després
de molts anys, Tortosa celebrarà per segona vegada aquesta gaia festa. L?èxit
ha sobrepassat tots els càlculs. Els treballs no han estat regatejats. Era,
doncs, necessari que se celebrés aquesta festa que ve a omplenar un buit que
deixava a la nostra ciutat en situació desavantatjosa en comparació a altres
pobles de Catalunya. L?èxit i l?encert de la nostra primera entitat cultural,
Ateneu de Tortosa, ha estat posat de manifest fent reviure una festa que
semblava oblidar-se. És aquesta la millor ocasió per a fer patent l?amor que
sentim al poble on s?és nat, no permetent que el tortosinisme literari quedi
reduït a unes quantes anècdotes vulgars, que lluny d?enaltir la nostra terra no
aconsegueixen altra cosa que emmurallar-nos dintre un cercle viciós, fent-nos
incompatibles amb els demés pobles de la nostra parla


[1] ?Los
Juegos Florales?, La Zuda, Abril de
1920.

[2] ?Després d?uns Jocs Florals?, La Zuda, Abril de 1920.

[3] En el
cas de Tortosa l?alcaldia estava en mans del lerrouxista Rafel Alemany i
Català.

[4] ?La
Festa dels Jocs Florals?, El Pueblo, 29-I-1935.

[5]
?Pàtria i Poesia?, Vida Tortosina, 26-I-1935, n.º365,  p.9.

  1. Hola Emigdi,

    Soc un gran seguidor al teu blog i crec que en bastantes coses coincidixo en la teua visió. En l’article Els Jocs Florals de Tortosa al Segle XX fas referència a Joan Moreira i a un llibre seu anomenat Col·leccions de cançons populars. Jo fa temps que li seguixo la pista però no l’hai vist mai. N’has trobat referència o l’has pogut consultar? Si és que si, per favor fes-me-ho saber.

    Salut i República

    mnemosyne_7@telefonica.net

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!