Emigdi Subirats i Sebastià

ALGUNES
PECULIARITATS DEL PARLAR EBRENC 

Algunes de les expressions que usem habitualment
els ciutadans de les Terres de l?Ebre
són força curioses i aporten una notable personalitat a la nostra variant dialectal,
la qual, indubtablement, és molt rica en lèxic. De la mateixa manera que la
nostra fonètica no deixa lloc al dubte quant a l?origen dels parlants, als
quals se?ls enquadra fàcilment en una regió determinada.

 Normalment
deixo els temes lingüístics sota criteris estrictament filològics, ja que són
els filòlegs els que s?han d?encarregar de la seva regulació. En aquest article
només pretenc escriure sobre diverses curiositats de la nostra parla, que són
dignes de ser conegudes per altres catalanoparlants d?arreu dels heterogenis
territoris que conformen els Països Catalans.

El contacte directe amb la llengua castellana ha
provocat l?ús d?expressions ben peculiars que probablement són desconegudes i
poden sorprendre a la majoria de parlants del nostre domini lingüístic. He
triat tres expressions que poden ser considerades com a emblema de la nostra
manera de parlar, un veritable espill lingüístic. A molts ebrencs els sentireu parlar que tenen un ?cosí prim?, la qual cosa no fa referència a que la persona en concret sigui més o menys o gras, sinó a un
?cosí segon?. És evident que mitjançant una repetició del mateix concepte,
construïm una expressió formada per cosí i el
castellà primo.
Una altra expressió divertida és ?on vas
tan de matí mañana?. Amb aquesta
nova repetició redundant volem comunicar allò que en altres variants
lingüístiques diuen com ?tan d?hora?. Novament
trobem la repetició del concepte català matí amb l?espanyol mañana.
Un que m?agrada especialment, ja que tinc dos fills petits de tres i cinc anys
als quals se?ls ha de dir molt sovint, és ?assentat assentadet?. No us sorprengueu, volem dir ?seu bé?. Sens dubte,
aquestes són tres expressions molt característiques de la nostra terra que usem
dia sí dia també, i que són un espill
de la nostra manera de comunicar-nos, en les comarques del país on el català és
més viu.

D?altra banda, voldria també afegir dues
expressions més, a les quals goso buscar-los una etimologia (puc estar molt
errat, per suposat): Primerament, molts
ebrensc i ebrenques
usem l?expressió ?barat a? amb el significat de ?a canvi de?. Creia que aquesta
expressió tenia l?origen en una mesura de canvi
romana que es deia ?barata?. Tot i això, l?escriptor valencià Toni Cucarella la sol usar tal com l?he
escrit en un primer moment.

L?altra expressió a
que feia referència és ?sisquera?, la
qual ja no és usada pel jovent i ha quedat postergada a l?ús per part de la
gent gran. Quan pronunciem ?sisquera?
volem dir ?tan de bo?, amb la qual cosa pot venir de vàries expressions d?origen castellà: una seria ?si Diós quiera?
i l?altre ?i si quiera? que
s?aproximaria al significat d?expressions d?altres idiomes com l?anglès que
tenen un equivalent ?if only? per a referir-se a ?tan de bo?.

Les diverses variants de la llengua catalana enriqueixen l?idioma. El
català, trossejat quant a nom i dividit administrativament, necessita però una
més gran cohesió ortogràfica. No podem caure en localismes divisoris, la nostra
llengua no s?ho pot permetre. Sóc un gran amant de la literatura escrita al
Matarranya, segueixo la modesta carrera literària dels escriptors franjolins
que fan ús del català. Em dol, però, veure com escriuren
?havie? i altres modalitats d?un poble
determinat, que no ajuden a la normalització de la llengua. De vegades,
suposats defensors del català li poden fer mal, ja que totes les llengües
necessiten estar molt cohesionades, i la
nostra encara més (ja que té detractors
acèrrims dins i fora del nostre país).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!