Emigdi Subirats i Sebastià

6. Els literats de la Transició

Durant els anys del final del franquisme es varen
donar a conèixer un seguit d?autors nous, que compartien generació amb molts
dels anteriors. Destacarem alguns amb un bon nivell de formació com en Màrius López, i d?altres d?autodidactes com en Robert Rallo, en Joan Salvadó
?Galdiri?, i en Ramon Esquerré ?El Carboner?. En Màrius López i Albiol, en
qualitat de filòleg, ha realitzat nombrosos estudis especialitzats en temes
literaris i de l?obra d?Arbó en particular, que s?han publicat a revistes
locals i nacionals, alhora que és encara un referent cultural de relleu a la
ciutat. En Robert Rallo és un dinamitzador de l?art, s?ha especialitzat en la
crítica artística en diverses revistes locals i comarcals, i ha estat l?autor
d?algun estudi sobre la ciutat amb una excel·lent aportació fotogràfica, així
com ha realitzat alguna aventura poètica. En Joan Salvadó ?Galdiri?, home de
tradició esquerrana, ha volgut preservar el llenguatge agrícola i fer el retrat
literari del pagès del Delta de l?Ebre. Ha publicat obres com ?De la Falç a la recol·lectora? i ?Reculls, les Masies d?Amposta, topònims,
malnoms, dites i cançons?, que emmarquem dintre del costumisme de formació
autodidacta, que malauradament tants cops entra en evident contradicció amb els
criteris filològics que són els que haurien de regir aquest tipus
d?investigació.

En el camp de la poesia, hi ha hagut una
contribució més modesta de quatre veterans artistes: l?Emili Bonet (?Para tí?), en Josep Álvarez ?Niebla? (?Mar de fondo?), en Josep Lluís Brufau, i
la Mari Chordà, que han volgut dotar de lletres el seu ampli currículum
artístic, tot i que el veritable virtuosisme l?assoleixen en el camp de les
arts. L?Emili Bonet ja havia realitzat alguna aventura literària a nivell
afeccionat el  1960, quan va aconseguir
guanyar el premi literari del Casino ampostí amb el conte ?La niña?, i sobretot amb el seu paper com a coordinador de la
revista Amposta (1967-1973) per a la qual va realitzar nombroses
il·lustracions. En J. Ll. Brufau va publicar ?La pintura es poesía? (1998), i dos llibres costumistes: ?Indagaciones de mi pueblo aragonés? (1985) i
?Las jocundas historias del pueblo? (1985).

7. Lletres ampostines de final del segle XX i principis
del XXI

Malauradament trobem un forat profund entre
generacions literàries, probablement provocat per la caiguda del franquisme amb
una consegüent Transició política que va canviar radicalment les estructures
econòmiques i laborals de la ciutat molt ràpidament, i en la qual l?interès
literari a la ciutat va quedar relegat a un paper força secundari . Hi ha
treballs literaris d?interès, a desgrat que els hem de situar dintre d?un
fenomen d?aportació personal esporàdica i de treball vocacional i solitari,
sense trobar-hi cap mena de nucli de cohesió col·lectiva. Quant al camp de la
ficció, en Rafel Haro és el màxim
exponent ampostí de la generació literària de finals del segle XX. Amb la
novel·la curta ?Història d?un mediocre?
va guanyar el premi Sebastià Juan Arbó de narrativa 1991. Ha sabut combinar el seu treball
poètic amb la redacció de contes de qualitat. Va participar amb el recull ?Nit de la poesia 2003? destinat a autors
del Camp de Tarragona, i amb ?Amb les
mans obertes? publicat a Amposta el 2004. Quant a la narrativa, amb ?Follia i amor? va guanyar el primer
premi del concurs de contes radiofònics de la ciutat d?Amposta. Amb ?Dissoluta via? va obtenir el premi Ramon
Muntanyola a Tarragona. El darrer conte que ha publicat ha estat ?El Crit dels miserables? a la revista
Ramàs (2004). No ha estat un autor prolífic, però és probablement l?enllaç
local més significatiu amb la modernitat literària.

Tot i això, és precisament en el camp de la
narrativa i de la novel·la en particular, en el qual va excel·lir en S.J. Arbó,
on es troba el buit més profund, la qual cosa ens deixa un veritable mal
regust. La novel·la ampostina gairebé no existeix en l?actualitat, a part de
títols menors com ?Aedes?, la primera
narració d?en Josep Lluís Clua[1],
i algunes aportacions d?en Francesc Alfons Barado. De ben segur, que és el
veritable punt negre de les lletres ampostines actuals. Tampoc no hi hagut
gaire activitat en el camp de la literatura juvenil i infantil. De les escasses
edicions hem de valorar alguna obra amb il·lustracions de l?Emília Serret (?Petita història d?Arbó?) i de la Imma
Ginovart (?Com corre aquest camallarg?).

En l?àmbit de la poesia autodidacta i popular hem
de situar l?obra d?en Josep Pla (?Eclipse
de mar?), de l?Eusebi Canyelles[2] (?En
propia piel?) i de la Nina Pagà (?Nuesa?),
els quals han mostrat sempre una molt lloable afecció literària, han
col·laborat en alguns grups poètics, alhora que els dos darrers varen editar
conjuntament el recull biogràfic ?Nosaltres
els altres ampostins?. Precisament, si una activitat literària popular ha
caracteritzat la ciutat en les darreres dècades, ha estat el fet de ser el
bressol de grups poètics amateurs que han anat editant diversos reculls[3] assíduament. Els pioners varen ser ?Els
Trobadors de l?Ebre? el 1995, format per deu membres cinc dels quals eren de la
ciutat: en Josep Parrot, l?Eusebi Canyelles, la Nina Pagà, en F. Alfons Barado
i en Robert Rallo. Mentre que anys després va crear-se el grup ?Poetes de
l?Ebre?, encara vigent, del qual en són membres els afeccionats a la poesia
locals: F. Alfons Barado, Celta Paz (?Breves
momentos?), Manuel Múria, Josep Jornet, Janin Tomàs (?Un món ple de contes?, ?Hermosos años?), i Isabel López. Finalment,
no podíem passar per alt l?edició del recull ?Amb les mans obertes? (a benefici de l?Associació de Malalts
d?Alzhèimer del Montsià), en el qual hi varen participar els ampostins: Jordi
Vidal, en Francesc Acién, i els esmentats Canyelles, Pagà, Haro i Bonet, fins
arribar a 14 autors de les Terres de l?Ebre i de la resta dels Països Catalans.

Quant a l?assaig igualment no s?han mostrat tampoc els ampostins gaire
prolífics. Hem de destacar els estudis sobre fauna i flora del Delta de l?Ebre
d?en Rafel Balada, alguns dels quals realitzats amb col·laboració: ?Els sistemes naturals del Delta de l?Ebre?,
?Guia del Delta de l?Ebre?, ?Els arbres de la ribera?, ?Miscel·lània del port?,
?Identificació dels animals i vegetals per C. Despuig (1557)?, ?L?Institut
Narcís Oller de Valls?, etc. En canvi, hi ha un aspecte ben remarcable: els
assaigs sobre la problemàtica del transvasament de les aigües de l?Ebre a
milers de quilòmetres de la seva conca natural, ja que n?hi ha dos de ben
significatius: La publicació en col·laboració de ?PHN, la raó d?estat contra l?Ebre i la terra?, per part de l?actual
Consellera d?Educació de la Generalitat Marta Cid,  i ?Natros?
d?en Santi Valldepèrez.

8. Els Novíssims

Quant als autors més joves cal tenir en especial
consideració tres noms propis, que estan destinats a canviar el panorama
literari de la ciutat: en Yànnick Garcia, en Santi Valldepèrez i en Rafel
Duran. Ens agradaria parlar d?una Generació ampostina del 2006, que obre de bat
a bat noves perspectives a la literatura de principis del segle XXI a la
ciutat. En Yànnick Garcia està realitzant una notable feina com a
traductor i  com a poeta, donat que amb ?El sol i la lluna? va guanyar el premi
de poesia Gabriel Ferrater (2004), un dels més prestigiosos i ben remunerats
dels Països Catalans. En Santi Valldepèrez, especialista en muntatges
videogràfics, va publicar ?50 anys de Fira Amposta? i un esplèndid ?Natros?, un assaig de reflexió sobre qui
som els ebrencs que és usat com a referent per diversos articulistes, un llibre
que de ben segur ha aportat alguna cosa al camp del pensament i de la identitat
que és allò realment important, ja que 
pretén donar una visió acurada de la societat ebrenca, a partir del
moviment social de rebuig al funest Pla Hidrològic Nacional. En Rafel Duran,
encara en una fase més modesta, va guanyar el premi Joan Cid i Mulet (2005) de
narrativa curta amb el conte ?El Paquet?,
alhora que realitza tasques de crítica literària per a la revista ?Mainhardt? d?Alcalà de Xivert.
Finalment, en el camp poètic la revista ?Ramàs? (2004) ens va descobrir la
Gemma Lleixà, una jove afeccionada a la poesia que va demostrar tenir molts bon
dots lírics en la petita antologia que li coneixem. Alhora que la Núria Martin
amb ?Sonetos para un mito atemporal?
(guanyadora del premi Poetes de l?Ebre 2002) se?ns presenta com un altra veu
poètica a tenir en compte.

9. Els
estudis històrics

Els estudis històrics més significatius sobre
l?Amposta prehistòrica i medieval els havia realitzat en dècades anteriors el
professor castellonenc Francesc Esteve Gálvez, amb la col·laboració del ?Grup
d?Arqueologia local? que comptava amb membres de formació autodidacta  com en Salvador Pagà, en J. Sabaté i l?Agustí
Miralles. Dues de les seves obres de referència són: ?La Necrópolis ibérica de la Oriola cerca de Amposta? (1974) i  ?La
cueva sepulcral del Calvari de Amposta? (1967). L?any 1975 va aparèixer la
?Historia de Amposta? de
l?exsecretari de l?Ajuntament Roger López Perales, que ha estat durant anys un
referent tot i que pertany a una altra època de la investigació històrica
radicalment diferent de l?actual. No cal dir que valorem altament els notables
estudis històrics més recents sobre la ciutat i la comarca d?autors ampostins o
vinculats a la ciutat com: l?Anton Pujol[4],
en Joan Josep Grau, en Jesús Sorribes, l?Agustí Bel, la M. Mar Villalbí, la M.
Carme Queralt, en Màrius López Alemany[5],
Màrius López Albiol, o la Maite Subirats, altres aportacions més esporàdiques
com les de la Maria Cinta Montañés, la Susanna Ferré, en Josep Valldepérez, la
Montserrat Soriano-Montagut, o la M. Teresa Pujol, així com l?important treball
d?investigació i de dinamització cultural que es realitza en aquest camp des
del Museu del Montsià i des de l?Institut d?Estudis Comarcals del Montsià.

10. La
premsa

Els primers rotatius ampostins varen ser el
republicà ?El Faro? (1903),  ?El
Liberal? (1904), ?El Candil?
(1906), ?La Voz de Amposta? (1914) i el
palauista ?El Eco de la comarca?
(1915). El culturalment més remarcable va ser el pioner, ?El Faro?, que es
definia com a periòdic quinzenal republicà, va sortir a la llum el 20 de Juny
de 1904, en un moment d?enormes turbulències polítiques i de posada en entredit
de la institució monàrquica. La seu de la redacció era al número 20 del carrer
de Sant Josep d?Amposta. Es va caracteritzar des  d?un principi per ser una publicació
bilingüe, cosa que no li va impedir realitzar un esforç catalanitzador enorme.
Igualment  va endinsar-se en una campanya
permanent a favor  de la ?Solidaritat
Catalana? i envers l?aconseguiment de l?autonomia definitiva per al Principat.
Va entrar en clara confrontació amb els altres rotatius existents a la vila,
primer ?El Liberal? i després ?El Eco de la comarca?, que difonien el
corrent conservador i que varen endegar una mena de corrent anticatalà.
Posteriorment varen editar-se ?El Combate?
(1916) i ?La Actualidad? (1924),
mentre que a la ciutat es varen publicar tres rotatius més en èpoques
posteriors que varen donar prioritat a la llengua catalana: ?Amposta? (1926), ?Montsià? (1930), i ?Avant?
(1934). També va ser la seu del portaveu anarquista  ?El
Explotado? (1932). Curiosament, durant el període republicà en què va
aprovar-se la llei de protecció de la llengua catalana,  els pobles de l?actual comarca del
Montsià  es varen quedar sense
publicacions de referència en la nostra llengua. Els catalanistes d?aquestes
poblacions varen haver de fer ús forçosament 
dels mitjans de comunicació tortosins com ?Vida Tortosina? o ?Ara?
per tal d?informar de les seves activitats i inquietuds.

Com ja havíem fet esment anteriorment, el 1958 va
veure la llum la revista ?Amposta,
circular de información?. El leit
motiv d?aquesta publicació era bàsicament fer Amposta, mitjançant un
reconeixement emotiu a les personalitats ampostines que estaven realitzant una
carrera exitosa en terres llunyanes donat que eren els grans ambaixadors de la
població. Sovint dedicaven espais a les publicacions de les noves novel·les
d?en Sebastià Juan Arbó, així com de l?escultor Innocenci Soriano Montagut o
del mestre Suñé. També hi havia lloc per a totes les manifestacions artístiques
i culturals que tenien lloc a la ciutat, en especial per a les activitats de
les dues bandes de música que es passejaven triomfants arreu del territori
català. Va comptar amb la col·laboració especial de la poetessa xilena Liliana
Echeverría, i del poeta argentí Claudio Ribera. El 1967 va desaparèixer per
motius econòmics, i va ser substituïda per la ?Revista Amposta? de la
qual se?n va fer càrrec l?ajuntament i continua editant-se avui dia.

En l?actualitat hi ha una bona pila de
publicacions i fulletons, alguns dels quals són d?escassa o nul·la qualitat,
amb un objectiu bàsicament publicitari[6] o vinculats als partits polítics locals.
Hem de destacar en canvi altres publicacions lligades a les entitats musicals
ampostines i als col·legis d?ensenyament primari[7] i secundari, destinades a la lloable
tasca de donar un incentiu a l?escriptura entre l?alumnat. Precisament, la
revista ?Al·licient? del CEIP Soriano
Montagut va rebre el 1986 un premi d?abast estatal. La revista culturalment més
destacada és ?Ramàs? (publicació de
l?Institut d?Estudis Comarcals del Montsià) que malauradament té una aparició
molt discontinua, i la més popular i llegida ?Amposta?. D?altra banda, entre els periodistes més coneguts i amb
una trajectòria professional més destacada tenim: en Manel Ramon (en premsa,
ràdio i televisió), en Marco Antonio Sòria, i el jove Antoni Valmanya; alhora
que hem de fer esment del publicista Joaquim Roda, que ha fundat nombroses
publicacions a la ciutat de caire esportiu i informatiu.

11. Premis literaris

Punt i a part mereixen els premis literaris, que
han agafat el relleu dels pioners que va organitzar el Casino Instructiu i
Recreatiu a la dècada dels 1960, i dels nombrosos certàmens juvenils que varen
celebrar-se a la Biblioteca, impulsats per la bibliotecària Joana Serret. Als
anys 1990 varen tenir una preponderància destacada el premi d?Assaig que va
instaurar l?IECM i el de narrativa curta ?Lluís del Montsià?, organitzat pel
Consell Comarcal. Els dos certàmens més significatius són organitzats per
l?Institut d?Estudis Comarcals del Montsià. El premi de teatre ?La Carrova? té un atractiu especial
donat que l?obra guanyadora es publica i passa a formar part d?una col·lecció
de biblioteca teatral, alhora que també és estrenada al local de ?La Lira
Ampostina?.

El premi ?La Nostra gent? està destinat a l?estudi
de personalitats de la comarca del Montsià o que hi tinguin relació, que ha
permès igualment l?aparició d?una monografia montsianenca d’en Joan Batista
Beltran d?Alcanar amb una obra sobre el poeta i sacerdot tradicionalista  Mn. Josep Matamoros, que de moment no ha
tingut continuïtat. La darrera edició del 2002 va ser guanyada per un autor de
Campredó, vinculat laboralment a Amposta, l?Emigdi Subirats, amb una biografia
sobre el polifacètic artista ampostí Emili Bonet i Casanova. El modest premi de
poesia ?Poetes de l?Ebre? ens ha permès treure de l?anonimat autors nous i
inèdits tant locals com de la resta del país.

12. A tall de conclusió

El panorama literari ampostí és força discret i té
punts molt febles com la narrativa, malgrat 
que esperem que el necessari relleu generacional ens pugui aportar un
toc de qualitat. Tot i això, la combinació de literats veterans, de consagrats
i de nous, ens pot aportar una bona visió de la cultura literària ampostina:
modesta però significativa. Agafant tres noms propis: el veterà Josep Ferré Royo,
el consagrat Rafel Haro, i el jove Yànnick Garcia, ens aporten tres concepcions
literàries força diferents. Són un motor en moviment  que caldria combinar per fer un conjunt ben
nutritiu. Mentre que aquest any 2006, en motiu de la Capitalitat de la Cultura
Catalana, Amposta pot presumir d?haver estat una ciutat de lletres de
referència nacional, amb la celebració del II Congrés de la Diòcesi  de Tortosa, i amb trobades d?escriptors i
recitals poètics d?altíssima qualitat, que han convertit la Biblioteca Sebastià
Juan Arbó en un centre literari de primer ordre.

Emigdi Subirats

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!