Emigdi Subirats i Sebastià

4. La
Generació del Casino Ampostí

El Casino Instructiu i Recreatiu va ser fundat el 1871. Amb el pas del
temps, aquest centre es va  convertir en
un lloc habitual de reunió i esbarjo per a les classes adinerades ampostines,
alhora que durant molts anys va realitzar un notable paper quant a la
dinamització cultural de la vila, atès que disposava d?un cinema i d?una
nodrida biblioteca, així com va editar 
una revista i va organitzar als anys 1960 un bon nombre de certàmens  literaris i pictòrics. A l?ombra d?Arbó
s?havia format a Amposta un incipient cercle literari integrat per autors
oblidats avui dia com el farmacèutic Lluís Ferré i el poeta Tíber Barberà, que
publicava les seves poesies abans del conflicte bèl·lic a la prestigiosa
revista barcelonina ?D?ací i d?allà?, que amb una edició de luxe dirigia
l?il·lustre literat Carles Soldevila. A partir de l?any 1958, en què va veure
la llum la revista del Casino ?Amposta,
circular de información?, es va començar a realitzar un notable treball
periodístic, literari i cultural, que va suposar un impuls formidable per a la creació
literària ampostina. L?aportació crucial d?aquesta publicació va ser sens dubte
la coordinació del primer col·lectiu literari local de qualitat, que anomenarem
Generació del Casino Ampostí. Va
posar el punt i final doncs al llarg silenci literari de més de dues dècades,
que havia deixat Arbó com a única veu literària local. Aquesta emblemàtica
revista, que va tenir perpetus problemes econòmics, va fer  reviure les inquietuds literàries, a partir
de la participació en la qual alguns dels seus col·laboradors varen aconseguir
endegar una fructífera carrera de lletres, que per a alguns d?ells dura fins
als nostres dies.

El nom de l?Enric Arasa ha estat tota una institució per al periodisme
ampostí, ja que va tenir una gran influència a nivell informatiu al territori,
en el seu paper de corresponsal[1] de
nombrosos diaris catalans i estatals. Altres destacats col·laboradors varen
ser: en Francesc Martí que s?encarregava de les cròniques esportives; en Vicent
Duatis que demostrava uns excel·lents coneixements de literatura; en Tomàs
Pujol que escrivia la curiosa i divertida història del ?Tio Toni? en dialecte
ampostí; en Joan Carazo i Garcia (?Joan de la Càmara?), en Ramon Conejos[2],
i l?Àfrica Pedraza, que eren grans afeccionats a la poesia. Hem de fer cinc
cèntims també d?alguns col·laboradors que haurem de definir si pretenem ser
acurats com a ?compromesos?, donat el seu afany per defensar els seus ideals
mitjançant l?ús de la ploma, malgrat que eren persones força heterogènies quant
a la ideologia, manera d?actuar, i gènere literari. Entre les causes a defensar
es trobaven tant la llengua catalana com la classe obrera, en un moment en què
el règim franquista encara es trobava en un moment àlgid. En Jacint Ferré i Solé solia signar els
seus articles amb el pseudònim ?Llorenç del Montsianell?. La seva participació
periodística  va quedar compilada en el
llibre ?Amposta des del Tibidabo?,
com a homenatge pòstum a un home que va aportar l?aire catalanista en un moment
polític molt difícil per a la nostra llengua i per als ideals catalanistes. L?Antoni Llombart i Anglès era el director
de les escoles públiques de la ciutat. Va ser un abrandat poeta vocacional, que
va sorprendre tothom amb la qualitat de la seva lírica en llengua catalana. Va
ser mantenidor dels Jocs Florals d?Oronoz (Navarra) el 1962. La seva
col·laboració també va incloure destacats articles sobre temes històrics. En Manuel Ruiz i Salgado[3] signava la major part dels seus
escrits com a ?El Pastor de la Palma?. Va aportar els tocs costumistes a la
publicació, alhora que va esplaiar-se en la defensa de temes socials i
concernents a la classe obrera, donada la seva ideologia socialista. Finalment,
hi ha hagut tres col·laboradors que han realitzat una modesta però intensa carrera
literària: la Dina Ardit, en F. Alfons Barado, i en Josep Ferré i Royo (el qual
analitzarem en el proper apartat). La literata absent Dina Ardit (residia a Valls) va ser l?autora de diverses novel·les,
contes i reculls poètics tant en llengua catalana com en castellana que
inclouen títols com: ?El pinyol de Dàtil?,
?Atravesando el túnel del yo?, i ?Leyendas de mito?, ?El arca misteriosa?. Mentre que en Francesc Alfons Barado, encara en actiu, ha publicat un bon nombre
de novel·les i contes (?Somnis d?un
adolescent?, ?El cotxe d?aniràs i no
tornaràs?, ?Visca la revolució?,
etc.), alhora que ha guanyat nombrosos certàmens poètics i de narrativa.

5. La vida és teatre

La història del teatre a Amposta està lligada
estretament a dues nissagues:  els Parrot
i els Ferré Royo. En Santiago Parrot
i la seva esposa M. Teresa Talarn varen endegar nombroses empreses teatrals
durant dècades. Tenim constància de representacions teatrals dirigides per en
Parrot a partir de 1946. Malauradament varen haver de treballar amb condicions
molt precàries i amb escassos ajuts institucionals. A finals dels anys 1960,
varen fundar diversos grups escènics que no varen poder consolidar donada la
manca de local estable[4].

De l?heterogeni col·lectiu de gent de lletres que
va emergir del Casino ampostí, hem de fer esment en majúscules del nom d?en Josep Ferré i Royo, que signava els
articles com a ?Pep Soquet?. Ha estat un excel·lent director de teatre i
dramaturg amb obres com: ?Una casa i un
amor?, ?La matança del tossino?, ?Records de la nostra terra?, ?Jo,  barretina?, ?Una història amb música?, ?La
caseta de la plana?, ?Coses nostres?. Destaca especialment la direcció de
l?obra ?Quatre estels de Catalunya?
per a la qual va emprar paràgrafs de grans escriptors catalans. Alhora que també
va escriure teatre infantil: ?Cor de
roure?, ?Tres llestos ximples?, ?Plou i fa sol? i ?El conte de les balenes?.
Va tenir un actiu paper com a guionista cinematogràfic, a partir de la seva
col·laboració amb el director de cinema tortosí Rafel J. Sàlvia[5]. També va escriure dues novel·les: ?Los bizcos quieren amar?, i ?Regreso a New York?, i es va descobrir
com a un destacat poeta en ?Delta, amors
i terra?, ?Emili Bonet, dibuixos?,
i altres reculls col·lectius. Va publicar igualment del llibre ?Història del CF Amposta?, i va ser
coautor conjuntament amb en Josep Miquel Gràcia de l?obra ?Soriano Montagut?.
També ha redactat els pròlegs de molts dels llibres publicats pels literats
ampostins de la seva generació.

La seva germana Consol Ferré i Royo va començar a
escriure a la revista ?Solidaritat? abans del conflicte bèl·lic. El 1955 va
publicar alguns contes a ?Antologia castellana?. El 1967 va fer el seu debut
com a dramaturga amb una obra excel·lent ?El
Glatir de la terra?, basada en el problema agrícola del Delta i que va ser
seleccionada en un certamen teatral a Sabadell. Varen seguir ?Darrera un estel? (1970), ?Asfíxia? (1973).  El 1976 va publicar un conte que va tenir un
notable èxit: ?Daurat a l?illa de la
quietud?. La germana petita, Estela, va participar en totes les obres de
teatre com a actriu, alhora que ha publicat el recull ?Esquitxos?. Altres noms històrics del teatre ampostí son en Jordi
Serret i la Mari Chordà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!