JOSEP VERGÉS I ZARAGOZA
LOS
BOUS DE CARRÉ
Deuhen sé
dos quarts de tres,
Pels balcons
hi ha una gentada,
Que a muns està colocada
Sense cabrehi ningú més.
I pel carré! ¿Que
us penseu
Que hi ha
poca generació?
Ni que hi
hagués professó
N?hi hauria
mes que sen veu.
Uns en
cordes agafats
Que estan
als balcons lligades,
Altres per
dins les entrades,
O en lo brancal assentats.
Los del
capllàs van portant
Al bou per
tot lo carre,
Ja tomba un banch de fusté
Y?ls de dal
queden penjant.
Ja se?n ha
entrat a una casa
Y?ls de dins escala amunt
Ja corre ja?n tomba un
Que estudia
per primé espasa.
Passa un
soldat desgraciat,
Que va a
veure la corrida,
Y allavons tot lo
mon crida
¡Ala
amolla, que es soldat!
Pero?l
soldat que no espera
Que esta ovacio
se li fes
Diu que no?n vol sabé res
Y fuig cap a la barrera.
Ja tenim al
bou cansat
Y un
pam de llengua fora,
Perque ja
fa prop d?un hora
Que de corre no ha parat.
Lo
porten cap al corral
Pera que descanse un rato
Y dona temps d?algun Tato
De qu?es cure
si ha pres mal.
Allavons son los parés
Sobre si es bo o dolent
Uns diuent que es
molt valent
Y uns
altres que no val res.
En estes rahons
estant
Ja
tornen a traure?l bou
Y?ls que no?n
daven un sou,
Son los que més lloch
li fan.
Quan ja?s troben tots rendits
Y ja?s va acaban
lo dia
Fa cap a l?escorxeria
Entre
saragata i crits.
Ahont
s?acaba la tabola
Dixant
allí al bou la gent
Que sab que al dia sigüent
Lo trobará a la cassola.
Publicat a La Veu de la Comarca el 1906
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!