Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

9 de novembre de 2006
Sense categoria
4 comentaris

Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català fins a 1938

Paco Vosch

 Un altre dato a la història d?en JP

 Al Diario de Tortosa,
Que aquí es publica, veig
Fa uns quants dies uns articles
Firmats per un JP
En quins diu que els tortosins
Ni eren catalans ni res;
Que Tortosa era república

Ab senyor feudal i rei
I que els catalans ne tenen
La culpa de tot, si és que
Nostra ciutat no conserva

Sa llibertat i ses lleis
I fuma allí una barreja

Lo sinyó don JP
Que si ell sap lo que es diu

Me deixo tallar el peu dret.

BUIDAM EST MOLLERAM
TUAM
PER DESGRACIAM (Balagué)
Pàgina mil tres-cents quatre

Capitol noranta tres)

Lo que dels catalans diu
Encara és poc, JP
Se?n va per les rames
I així
no ens prova res.
acàs vol un dato històric
D?aquells que es diuen de pes
Li vaig a dir de seguida
Però no l?oblidi mai més

 Quan a Tortosa hi havien
Los moros de Sid-Dermet,
Que estaven prenent lo sol
Allà al barranc de la llet,
Va vindre lo rei en Jaume
Amb dos-cents tres regiments,
Mitja dotzena de dides
I un gosset molt petitet
Per veure si menjarien
Aquesta classe de peix
Que natros diem saboga
Que val més, però molt més
Que la tonyina salada,
Que el llus (com vostè mateix
Podrà la raó donar-me
Perquè no exagero gens)
Pos si sinyó com li deia
Lo jefe moro Dermet
Es va posar molt furiós
En veure tanta de gent
Que tan solsament venia
A pescar nostre ric peix
I els va dir: – senyors aquí
Qui pesca sóc jo i els meus,
Per tant els que heu vingut
Aneu-us-en prompte aneu,
Sinó faré un estropici
Com mai de la vida he fet.
Pitiplam! Va dir don Jaume
(llavors era un renec
d?aquells més grossos que es diuen
que si vostè el vol saber
no té més que obrir Zurita
llibre vint, pàgina tres.Pitiplam m?has dit lo moro
Se trau la faixa del peu
I va pegar al rei Don Jaume
Dos o tres cops al clatells
A les sis dides que duia
Los va agafar un mareig
I el clatell del rei don Jaume
Se li va posar vermell.

 Al moment la mitja lluna
Que bevia a galet
(com vostè pot comprovar-ho
a la història de Beuter
pàgina deu al capítol

que tracta de quan fa fred)
va soltar el perol que duia
i va ploure un ratet
Lo sol que llavors hi havia
Indignadíssim també
Ell que sí, agafa i es posa
Darrera l?estel cacauet
Als Col·loquis de Despuig
Ho trobarà. Mireu bé.
Los habitants de Tortosa
En veure que no veien res
Varen dir: Lo Rei don Jaume
I tots estos regiments
Tenen la culpa que natros
Estiguem com estem.
Així vam estar vint anys
Fins que el rei Berenguer
Va voler venir a Tortosa
A traure?ns l?estat aquest,
Però en mal hora va venir
Pos si estàvem malament,
Més malament vam quedar-nos
Després d?haver vingut ell.
Vostè sap lo que va fer-nos
Este bisbe? Déu meu!
Ja va tornar-nos la llum
Però ens va treure el demés.
Ell va manar que Tortosa
Holandesa no ho fos més
Sinó que fos catalana
I els va fer fer jurament
Que mai se separarien

Los homes de sa
muller
,
Va manar als xiquets joves
Que fessin calsa amb cordill
Als xics fadrins va manar-los
Que tinguessin un peu dret
I que en lloc d?anar al cassino
Anessin a fer ganxet,
Lo barri de Remolins
Lo va donar al seu barber
Que era un nebot de la dida
De Pilat lo sabaté.
Era tanta l?avarícia
Dels catalans d?aquell temps
Que van manar que la fruita
La que aquí es recollís
L?enviessin embalada
A don Ramon Berenguer,
Los va prohibir afeitar-se
Menjar cóc i pastisset,
Que llegissin diaris
I que caminessin drets
I per a colmo de coses
La trovarà a Martorell
Pàgina mil dos-cents quatre
Capítol vint i següents.
Ja veu si va fer desgràcies
Nostre Comte Berenguer
Ja veu si les llibertats
Ens les va pendre bé.

 I parlant-li en serio ara
No és veritat don JP?
Que este dato que li dic
Tot ell és un desgavell
Que no té suc ni substància
I que no treu cap a res.
Pos com este dato meu
Són los escrits de vostè
Que ni sap per on navega
Ni el que es diu ni el que llegeix.
Que escorre el que pot lo bulto
Com fa qualsevol xiquet
Que insulta al primer que passa
I apreta a córrer després.

 

La Veu de la comarca, 8 de febrer de 1906

 

 

 

 

 

 

  1. Per això quant Jaume I en la reconquesta de "lo poder" i la governació als mussulmans va pensar en crea la Generalitat Tortosina. I què més … 

  2. Emigdi,
    Tinc molt d’interès en ‘antologia poètica que publiques al teu bloc. T’agraeixo moltíssim, per tant, la tasca que fas.
    Un parell de coses:
    -Seria molt interessant que perquè la cosa fóra més operativa i profitosa i nopassés desapercebuda enmig d’un bloc…que aparegués en una pàgina web només dedicada a això.
    – D’aquests poemes, la veritat, el que m’interessa molt és la llengua que s’usa (sintaxi, lèxic…). Evidentment, per al meu interès eminentment lingüístic i filològic m’estimaria més que els transcriguesses sense cap canvi, seguint les formes gràfiques originals. Entenc que això dóna més faena. En tot cas, m’agradaria que explicitesses quins criteris segueixes a l’hora de fer la transcripció (si canvies formes lèxiques o morfològiques: per exemple en aquest poema apareixen subjuntius en -i). Si no fas canvis morfològics o lèxics, la teua transcripció em valdria per a citar solucions lingüístiques ebrenques en la llengua escrita de fa cent anys, si no, no.
    -Per altra part, seria també interessant, filològicament, parlant, que aparegués la data o número concret de la publicaió de la qual extraus el poema.
    No et faig cap retret, que conste. Al contrari, ritero l’agraïmet per la tasca que fas i, de forma una mica interessada, intento que això em puga servir com a material de recerca lingüística. Moltíssimes gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!