Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

7 de novembre de 2006
Sense categoria
5 comentaris

JA NO SÉ NI QUÈ PENSAR

De ben segur que la política és per a aquells que viuen d’ella i molt bé. La ciutadania som simples vots. No puc entendre de cap de les maneres la decisió d’ERC. La meva no és una crítica feta des de l’odi (Madí, Puig, etc.), ni des de l’ànsia de poder (algú del mateix partit que aspira a rellevar a algú altre) ja que no crec que mai més torni a militar en cap partit, la meva és una crítica des del sentiment ferit amb un partit amb el qual he confiat des que va desaparèixer Catalunya Lliure als anys 1990.
Han tornat a ressuscitar un mort. Montilla era un cadàver vivent i ara serà un president que no té suport popular. Tindrà suport dels diputats, però no el de la gent. Al menys un dels vots que Saura s’apropiarà per mostrar el suport al PSOE, el meu, n’està totalment en contra.
El PSOE va ser totalment deslleial amb ERC. Va maltractar el partit i els seus militants. Els va expulsar del govern amb males maneres. A les Terres de l’Ebre va boicotejar de manera barroera tota l’acció de govern de la delegació que dirigien els republicans.
Em vaig solidaritzar amb Carod tant quan la reunió de Perpinyà (per mi encertada i necessària) com quan les declaracions contra la candidatura de Madrit a les Olimpìades, que malgrat ser polèmiques reflectien allò que opinàvem una bona part de la ciutadania (entusiasme per Madrit no en tenien ni els espanyolistes de Catalunya). El varen demonitzar i el continuen demonitzant (no el volien al govern), i en canvi ell els dóna el govern en  safata. Puc entendre alguna cosa?
Algun dirigent d’ERC em pot dir que hi ha simpatia entre les bases del PSOE d’aquí i d’ERC, al menys a la comarca del Baix Ebre la simpatia és nul·la i la capacitat d’acció conjunta també.
Hi ha raons perquè bona part de la societat civil estigui enfadada. Des de fa anys que al Baix Ebre se’m considera com un independentista radical (dels més radicals que tenen accés als mitjans de comunicació i fan una vida pública). En canvi, a mi no em costa en absolut acceptar els resultats electorals, entendre que hi ha gent que no pensa com jo.
CiU no ha sabut cercar aliances estables i complicitats d’amistat o d’ideologia. Madí, Puig, Duran i alguns altres són autèntics paràsits de la política, que sembla que creguin que els suports externs els han  de caure del cel. Però en una cosa tenen raó, han guanyat les eleccions arreu, a la gran majoria de comarques, a totes les demarcacions, a la ciutat de Barcelona i a la gran majoria de ciutats mitjanes d’aquest país, i al món rural. El PSOE, en canvi, va rebre una autèntica patacada.
Accepto l’aposta d’ERC, no la comparteixo en absolut. M’han decebut molt i m’han fet enfadar molt. No dic que no els tornaré a donar el meu suport ja que sóc una persona d’alta fidelitat ideològica que tinc autèntica passió pels Països Catalans, la seva llengua i cultura.
Que no em vinguin però plorant quan el PSOE enviï escriptors en espanyol a Frankfurt! Que no em parlin de greuges econòmics d’Espanya (ells han apostat pel partit que provoca actualment els greuges)!
Després es queixen de l’abstenció. Tal com actuen els polítics catalans es mereixerien que no anés a votar ningú.
La decisió errònia d’ERC de fer president un espanyol com Montilla, em fa prendre una decisió ràpida: apartar-me totalment de la vida política.
Sempre em queda l’activisme cultural que és un bon servei a la nació catalana, millor que el que fan els polítics. Val a dir que en dues activitats molt interessant de signe catalanista que estic tirant endavant al Baix Ebre i al Montsià, he tingut la complicitat extraordinària de dos alcaldes de CiU, el de Jesús i el d’Amposta. No he tingut mai lligams ni simpaties amb CiU, ja que sempre m’he mogut dins del camp independentista. És honest, però, remarcar-ho ja que vol dir alguna cosa.
Malauradament ERC ha fet un pas en fals que alguns independentistes no podem entendre de cap de les maneres.

  1. No sempre caminem (ni amb els que estimem) de manera compassada, no creus?. Què fas al Baix Ebre i al Montsià ?, recerca, antologia ?. I l’aniversari?, feliç segur. Fins aviat!.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!