A L?EBRE
INTRODUCCIÓ
Sembla que el sol abans
d?hora
A la posta se n?ha anat
Per les ombres acaçat,
I la nit és la senyora
Del món talment com si
fora
Trastocat lo ritme
excels
Que regula dels estels
Les girivoltes que un
dia
Déu en sa saviduria
Donà eternament als
cels.
LA TEMPESTA
De serra a serra els
núvols com a cavalls galopen
Dintre sos negres
ventres se sent lo trontollar
De les sinistres
càrregues que per l?espai rodolen
Com un carro de pedres
corrent per un barranc.
Lo tro que en un
principi una remor sols era
Que llunya se sentia, se
comença a apropar,
Fins que esclatant
horrorífic com màquina de guerra,
Cau des de l?altar cim
fins la més fonda vall.
De sobte una llum viva
ens crema la parpella,
I abans de mig tancada
esclata un altre tro,
Que ressona pels àmbits
de la bombada esfera,
Saltant de serra en
serra, perdent-se en la buidor.
Fendent los llamps, los
núvols, obren amples portelles
Per on la pedra i
l?aigua s?hi vénen abocant,
Inundant serra i plana
que sembla que s?esbadellen
Entre grinyols i
espasmes d?un gegantí infantar.
Lo vent com una tralla,
xiulant va per l?arbreda,
Assota brots i rames i
arreu els va copsant,
I una vegada a terra els
cull i els agarbera,
Per a després tornar-los
altre cop a escampar.
Revinclant-se les
canyes, humils la terra besen,
Els arbres se retorcen
cruixint i gemegant,
Ses rames semblen braços
que uns als altres estenen,
Com si per a no caure se
donessin la mà.La deu que relliscava de
son llit de falgueres,
Salta de roca en roca
com esverat torrent,
Fins les flors de sos marges ? que filles seves eren ?
Sens pietat arrancades arrastren ses
corrents!
Lo rierol que manso
corria vers la prada,
Entre pedrots i roques
que son esclau lo fan,
Al veure?s ara en forces
la llibertat demana,
I venjatiu s?emporta sos marges costa avall.
LO RIU
L?Ebre que fa d?espill a
les muntanyes,
I naix del Principat en
les entranyes
Corrent fins ajocar-se
mar endins,
Extèn son mantell verd
per les riberes,
Enjoiat pels robís de
les cireres,
L?or dels blats i les
flors de sos jardins.
Les aigües fetes glaç
per l?hivernada,
El nodreix en el bes del
sol d?estiu,
I empapant-se en la
terra assedegada,
Torna els secàs en
frescos regadius.Quan de l?alt Pirineu
deixa les balmes,
Arreu escampa la riquesa
a munts,
Que si Ceres lo porta al
seu reialme,
Minerva el converteix en
força i llum.
Al mirar la ribera de
Tortosa
Ubèrrima escampant-se
fins al mar,
Estenent-li sos braços
l?acarona
I l?abraça amplament amb
dos canals.
Ebre gloriós que vuit
províncies banyes,
I les vas amb tes aigües
fecundant,
D?Aragó i de Catalunya,
dos germanes
Ja unides per la
història ets un nou llaç.
Plegades les has vist
lluitar com feres
Defensant ses sagrades
llibertats,
I has fet espill a ses
glorioses gestes,
Quan l?estranger sa
terra ha trepitjat.
Exemples són les dones
tortosines
Fundant l?ordre de
l?Aixa amb son braó,
I l?àliga francesa feta
miques
Sota els peus d?Agustina
d?Aragó.En ton camí dos joies
t?enamoren
I no saps quina té major
encís,
Que si el Pilar és
l?orgull de Saragossa,
La Cinta és lo tresor dels tortosins.
LA
RIUADA
Mes ses aigües que manses davallaven
I pròdigues les hores fecundaven,
Vénen avui com desbocat cavall;
Los marges salten, los casal assolen,
Los arbres més feixucs arreu rodolen,
I en un mar converteixen l?ampla vall,
Que les deus, los barrancs i les rieres
Hi aboquen l?aigua de les altes serres,
Com pits monstres que alleten un gegant,
I si els núvols agoten ses casacades,
Altres núvols arriben a bandades,
Que vénen d?abeurar-se de llevant.
Quan lo riu replegant-se ses aigües al llit torna
I queda la ribera com camp immens de mort,
Sos treballs i riqueses perdudes l?home plora,
Mirant conreus i marges sota un mantell de llot.
Lo que molts anys bastiren, en un moment s?ensorra,
Són les obres humanes davant dels elements,
Lo que és la teranuyina, lo que és la fràgil
ploma,
Lo que és un bri de palla per a l?alé del vent..
El cercle de muntanyes que la desfeta miren,
Montsià, lo
Port, la Mola, coll de l?Alba i Cardó,
Nosaltres som eternes ? sembla que amb orgull
diguen -,
Som fites que fa segles plantà Nostre Senyor.
Gerard Vergés i Zaragoza
Poesia guanyadora del Primer accèssit ofert pel Banc
d?Aragó als Jocs Florals de Tortosa de 1928.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!