Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

13 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català

JOAN CACHOT
I LLUÍS

 QUI EN DÓNA MÉS ?

 
Veniu jo en sóc la pubilla
Més rica del Vall d?Aran,
La que té vestits i joies,
Hisendes, or i remats.
Jo en sóc la que diuen bella
Los fadrinets del voltant,
Jo en sóc la que tots ne creuen
Plena de felicitat.
Veieu aquesta masia,
Veieu aquest gran casal,
Com pot ser que amb sa riquesa
Penes tingui i visqui mal
La donsella que garrida,
Vesteix seda i pot vagar?
Com pot ser que lluny de viure
Orgullosa amb son cabdal,
Trista i sola al bosc se?n vagi
I s?amagui entre el fullam?
Com pot ser que amb son plor
regui
L?herba que naix al joncar
La que pel jovent buscada
Pot escollir el més galant?
Com pot ser que donzelleta
Fresca com rosa de maig,
Amb ulls blaus que el cel s?hi
mostra,
Amb bonic cabell daurat,

Amb un coll que causa enveja
Al més pur dels lliris blancs,
Amb uns llavis que a la grana
De celos fan grogejar:
Com pot ser, digueu, que pugui
En lloc de riure plorar,
I maleir-ne sa estrella
I buscar la soledat?
Escolteu, doncs: jo, pubilla,
Jo regina de la Vall,
Llenço mos tresors i joies,
Perdo hisendes i ramats,
Boscos, vinyes i masies,
Deixo la casa pairal,
Dono els meus vestits de seda,
Prefereixo lli filar,
Si podeu donar-me en canvi
Un amor que vaig buscant
Un amo que a casa em roben
Per dar-me un
hereu cabdal.
Veieu los boscos i vinyes,
Veieu la serra i la vall?
Doncs, de tot jo en sóc mestressa,
Tot és meu de dalt a baix:
Quants envejosos me miren!
Quants voldrien canviar!
Perquè sent-ne tan bonica
La pubilla del Mas gran
No pot menys de ser ditxosa
Com pot ni un sol jorn penar!
Per satisfer-vos ninetes,
Tot ho podreu alcansar;
Però lo que el cor desitja,
L?amor que sols al cor naix,
L?amor que ni es ven ni es compra,
L?amor, causa dels afanys
De princeses i pastores
Per aquest tindreu treballs,
Que els pares, gelosos sempre,
Per donar als fills benestar
Voldran un hereu que us pagui
Com qui diu, ral sobre ral;
Sens veure si té un cor noble,
Sens mirar si l?estimeu,
Sens pensar que mal s?avenen
L?interès i l?amistat.
I si el cor mort d?enyorança
I es consumeix enyorant,
Per salvar-nos d?una mort certa
Mil remeis vos portaran;
Però al cor li diran calla,
Com si el cor pogués callar!
Quan lo foc d?amor l?abrusa,
Quant d?amor està finant!
No vulgueu ser pubilletes,
No vulgueu ser-ho jamay.

 Tenia una germaneta
Que un jorn se va enamorar
D?un pagès que sols tenia
Mans i ferma voluntat:
Enamorats van casar-se
Ells bé es podien casar!
Com que jo era la pubilla
Res hi perdia el bé pairal;
Mes quan jo, enamoradeta
D?un donsell, lo més galant
Que s?ha criat a muntanya,
Vaig voler-lo enmaridar,
Llavors lo nom de casa
Se va posar en esguard,
Que no és penyora prou forta
L?honradesa i lo treball
Per merèixer una pubilla
A qui ja s?ha enamorat.
La mà de rica pubilla
No es dóna, es ven a l?encant,
I al que més lliures en pesa
Se l?hi lliura de bon grat.

 Creieu que ser-ne pubilla
Dóna la felicitat?
No vulgueu ser-ho ninetes,
No volgueu ser-ho jamay.
Tindreu riqueses de sobres,
Tindreu a cents los criats,
Vostres desigs seran ordres
Que al moment se compliran;
Tindreu tot quant goig vos
faci;
Mes, si arribeu a estimar,
Vindrà el consell de família
A posar-vos un dogal;
I tot quant amb or es paga,
Amb or que es sols vil metall,
Si algun jorn la sort vos crida,
Ja que el món va rodolant,
I enamorada de veres
Qui us estima és home lleial,
No vulgueu belles ninetes
Vendre el cor per heretar,
No vulgueu ser-ne pubilles
No vulgueu ser-ho jamay.

Joan Cachot i Lluís

Primer accèssit a la Flor
Natural dels Jocs Florals de Tortosa de 1883.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!