CID I MULET I LA SELECCIÓ BASCA
Amb l?històric partit de futbol que varen disputar
les seleccions nacionals de Catalunya i Euskadi
el passat 8 d?octubre ha tornat a la primera plana de l?actualitat la qüestió del reconeixement internacional de
les seleccions esportives de les nacions
sense estat. Els equips nacionals català
i basc de futbol poden presumir de tenir una llarga tradició que es remunta als
anys 1920, fins i tot anteriors a l?entrada en competició de la selecció espanyola.
Mantes vegades hem parlat del cas català i de
les pressions polítiques que han impossibilitat
fins ara la consolidació de les
nostres seleccions pròpies. L?escàndol majúscul el protagonitzà la delegació
espanyola de la Federació de Patinatge a la tèrbola assemblea de Fresno (Califòrnia)., que abanderada pel govern espanyol (el
socialista, no el d?Aznar) va realitzar
tota mena de pressions diplomàtiques per prohibir la participació de la
selecció catalana d?hoquei sobre patins al mundial de 2005, d?un esport del
qual Catalunya n?és el bressol precisament.
Aquest cop volem, però, parlar de la selecció basca
de futbol, la qual va ser estudiada per un conegut escriptor ebrenc: el jesusenc
Joan Cid i Mulet, el gran historiador futbolístic
de les nostres terres. Durant els seus quaranta
anys d?exili mexicà va realitzar una extraordinària feina d?estudi de la història
d?aquest esport al seu nou país d?adopció. En el seu monumental treball enciclopèdic
El libro
de oro del fútbol mexicano (1960), al
volum I, va dedicar nombrosos capítols a estudiar l?aportació catalana al
futbol mexicà, mitjançant el pioner equip Catalunya (segona dècada del segle XX) i posteriorment amb el Barcelona FC, l?equip de l?Orfeó
Català, que ell mateix va presidir. També va analitzar la notable aportació
dels equips professionals Espanya i Asturias,
que es nodriren als anys 1940 de jugadors republicans estatals.
Volem fer un especial esment a l?extens capítol
que dedica a la selecció basca de futbol que va visitar Mèxic en dues ocasions
durant els anys 1937 i 1938, és a dir, en plena guerra civil. Aquell equip va
fer realment història al país asteca, ja que fins i tot se li va permetre de
competir en la lliga nacional mexicana. Va poder lluir, doncs, a l?altra banda de
l?Atlàntic els seus colors nacionals, plasmar als terrenys de joc la seva idiosincràsia
esportiva, i engrandir la competició mexicana amb els seus quefers futbolístics.
Malauradament, avui dia la selecció basca, com la
catalana, topa amb un mur infranquejable per al seu reconeixement: l?actitud taxativa
del govern espanyol que ens prohibeix tota participació internacional. A la vegada,
mostren les seves queixes, carregades d?hipocresia, sobre l?espot que va
elaborar la Plataforma pro seleccions catalanes en què un xiquet amb la
samarreta roja d?Espanya prohibeix jugar un altre que portava la catalana, la qual
cosa és una veritat com un temple i ells ho saben.
De moment ens hem de conformar amb l?ambient
formidable que es visqué al Camp Nou durant el partit entre els dos combinats nacionals.
La germanor de les dues afeccions es va comprovar amb el seguit de càntics conjunts
i amb l?escridassada quan es féu esment de la selecció espanyola, la qual, el
dia abans, havia tornat a realitzar l?espectacle patètic que habitualment acostuma
a donar aquest cop contra Suècia.
Cid i Mulet va
ressaltar molt encertadament fa gairebé 50 anys la lloable història de la
formació euskaldun,
que és història viva del futbol, malgrat la negativa del govern espanyol a acceptar-ho.
La valenta actitud dels jugadors bascos que aprofitaren el partit per
reivindicar els seus drets, contrasta amb la tàctica del ?peix al cove?, tan
característica de la política catalana, que sembla que ha contagiat als
dirigents futbolístics d?aquest país.
Emigdi
Subirats
emigdi@hotmail.com
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!