Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

4 d'octubre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Antologia de poesia ebrenca i del Maestrat en català

2 FRANCESC MULET
(Sant Mateu del Maestrat, 1624 ?
València, 1675)

 

TRACTAT DEL PET

 

D?açò de tirar-se pets

I rotar per lo traser,

Un tratader ne vullc fer

Per a igonarants i discrets.

Assentats uns notaders,

Podré, en major claritat,

Indagar en puritat

Del pet l?essència i
substància,

Perquè no hi haja ignorància

D?esta important veritat.

 

Nota primer: que el petar-se

No està prohibit per
llei,

I així al vassall com al
rei

Los és llícit desventar-se.

Ni crec que jo que puga dar-se

Principi més evident,

Quan tots creuen firmement

Ser cosa molt natural,

I el no haver-hi ningun
mal

En obrir-li porta al vent.

 

Nota en seguida: que el
pet,

Sent efecte d?una causa

Interior, i que en gran pausa

Va rodant per lo secret,

No perteneix, segons dret,

Al juí i coneiximent

De l?Església, si no ment

Aquell adagi que indica

Que l?església no judica

Lo que passa interiorment.

 

Nota tercer: que tot pet,

Sent efecte necessari,

És mixto de voluntari,

No en un fieri sinó en fet.

Segons este notadet,

No es pot lo pet evitar;

Mes es podrà, a tot
tirar,

Suspendre per un breu rato,

Hasta donar de barato

Lo que li pot costar car.

 

Nota quarta: que de cosa

Tan substancial com lo pet,

No se?n trata en ningun
dret,

Facultat, ni llei, ni
glosa;

Gran descuit, i que a mi
em posa

En la major confusió,

Veent que hasta Salomó,

Que de tot va disputar,

Lo pet se?l volgué deixar

Arrimat en un racó.

 

Ota també: que no obstant

Que de pets hi ha gran
collita,

Mai hi ha qui li pose dita

Ni l?arrende per un tant.

Quin punt tan interessant

A la indústria popular!

En ell devien posar

Ses mires les societat,

I no deixar mal lograts

Tants pets com veuen
tirar.

 

Assentada esta doctrina,

Que més certa no pot ser

Averigüem què ve a ser

Açò de la petorrina.

Si és matèria crassa o
fina,

Si és ent de raó o real,

Si és el petar-se bo o mal,

Quants siguen els seus efectes

I quan pot patir defectes

Lo petar de cada qual.

 

Siga, puix, la conclusió:

Que el pet és un poc de
vent

Molt corromput i pudent,

Que pren tan mala
impressió

De passar per lo canó

I per altres parts
merdoses,

Que componen les sabroses

Relíquies de tot menjar,

I per lo budell culà

Colen sempre rejuploses.

 

Probatur: que el pet és vent

És per si cosa tan clara,

Que és per demés que jo
ara

Prove lo que és evident.

Lo roïdo que se sent

Quan lo cul està petant,

I el desvanir-se a l?instant

Lo que s?ou i no es pot veure,

És prou per a fer-nos
creure

Que el pet és un vent
volant.

 

Que del pet la gran pudor

No siga pròpia del vent,

No és cosa menys evident,

Perquè lo vent no té olor.

Ergo, de causa interior

Li porvé la corrupció:

De la merda o cagalló

Es deu creure li
provinga,

I que, ja fora, es retinga

lo que contragué el caixó.

 

Qui ignora les qualitats

Que solen contraure els
vents,

De passar per llocs
pudents

I per pobles apestats?

D?ací les enfermetats,

D?ací les constel·lacions

D?unes altres poblacions,

Se?n passen molt
fàcilment,

Sent qui les porta lo vent

I ses males impressions.

 

Confirma ser veritat

El tindre tot pet pudor,

Mes no d?un mateix olor,

Ùix hi ha gran diversitat.

Uns olen a socarrat,

Altres saben a rostit,

Aquells suponen enfit,

Aquells altres diarrea,

No pots denoten marea

I lo lloc d?a on han
eixit.

 

Sentat, puix, que el pet és
vent,

Anem ara a averiguar-hi

Si és un vent elementari

I reté el ser d?element.

Ell és principi evident

Que tot vent és sec i fred;

Qualitats que no té el
pet,

Quan és molt calent i humit,

Puix a pets s?escalfa el
llit

I s?humeta el faldaret.

Mes diu la filosofia

Que no hi pot vàcuo haver,

Fent l?experiència saber

Que tot buit l?aire omplia.

Si fóra cert, jo ho
creuria;

Mes no, puix veig lo contrari:

Puix qui buida el seu
armari

Del vent que té per lo
cul,

Alleugera son baül

Pel forat del tafanari.

 

Probatur més: sent lo
vent

Lo que sol aigua portar,

Lo vent que nos fa petar

Anuncia merda corrent.

Ergo sols serà element

Per la part que mou
tronades,

I al punt en fa
apedregades

De xoriços,
mondonguilles,

Cocos, confits,
peladilles,

De què n?ompli les
privades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!