Emigdi Subirats i Sebastià

Alfons Navarret i Xapa va nàixer a Alfara del Patriarca, l’Horta Nord, el 1974. És és un poeta guardonat inicialment amb premis com el Solstici de Manises, l’any 2000 rep el premi de poesia de la Universitat Politècnica de València, amb Com qui contempla la mar.
*De la seua etapa de formació és destacable el temps durant el qual presidí L’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana del País Valencià (1996-98). Posteriorment, la seua obra poètica s’ha anat incrementant amb poemaris com ara: En blanc, premi Miquel Àngel Riera, editat per Sa Nostra l’any 2002, Aparador d’ombres amb corc, premi Vila de Lloseta de l’any 2004, publicat per l’editorial Moll o Dies de pols i pintura tendra, editat per Pont del petroli de Sabadell l’any 20117.
* L’any 2012 va editar l’antologia poètica: Tibar l’arc,[2] que replega una vintena llarga de poetes valencians nascuts a partir de 1970 i editada per Tria Llibres, i a l’any 2015 va editar i traduir al castellà una selecció de poetes en el llibre: La necesidad y la esperanza (Libros del aire, 2015).[3]
* Com a traductor, ha participat en els monogràfics de Quaderns de Versàlia i en la revista mallorquina Superna, dedicada a la traducció.
* En el món de la difusió cultural, ha dirigit el programa radiofònic Mar de Muses, des de Burjassot Ràdio, espai dedicat a la literatura programa que també s’emet des de la Xarxa Municipal d’Emissores Valencianes.
* La seua poesia s’ha traduït al castellà i al portuguès. Ha participat en els festivals de poesia de Lloseta, d’Alacant i de Formentera i participat en Solstici d’estiu, joves poetes de la Mediterrània —on van ser inclosos alguns dels seus poemes— (Fundació Aca). Ha col·laborat en diverses revistes, com ara Caràcters, revista de llibres i L’Aiguadolç.
* El catedràtic de la Universitat de les Illes Balears, Pere Rosselló Bover, afirma d’ell, al seu estudi de La poesia a Mallorca a inicis del segle XXI,[4] que “ens introdueix en una lírica de to cadenciós, que es complau en la suggestió i en l’evocació dels ambients i dels personatges de què ens parla”. Mentre que, del poemari Aparador d’ombres amb corc, al número 47 de la revista interactiva Barcelonareview, se’ns diu: “Cinquè lliurament d’un dels joves poetes catalans amb més projecció de futur. Navarret escriu una poesia desolada, aspra, tacada de dolor, amb un idioma magnífic. Inventaria instants, fotogrames de llums evanescents que transiten per la pupil·la del lector amb un efecte devastador”.

Obra poètica
* Com qui contempla la mar 2000, Genealogies i desencontres 2001; En blanc 2002
Versos d’Araflà 2002, Homenatge (amb Empar Delgado Calvo, Josep Ferran Valls) 2003
Aparador d’ombres amb corc 2005, Malaurança de l’hora vella 2007; Amb tot, hi ha el no-res 2012, Sucre i cendra 2013, Vicent Andrés Estellés revisitat (amb Josep Ferran Valls) 2014, Dies de pols i pintura tendra 2017

Participació en antologies
* Tibar l’arc. Una mirada a la poesia valenciana actual (2012), Mare Omnium (2014)
Els déus no abandonen Antoni (2015), La necesidad y la esperanza (2015)

Narrativa
* Les veus del món. 2003

* Ha estat guardonat amb: Universitat Politècnica de València de poesia, 1999: Com qui contempla la mar; Benvingut Oliver de poesia de Catarroja, 2000: Genealogies i desencontres; Miquel Àngel Riera de poesia, 2001: En blanc; Vila de Lloseta de poesia, 2004: Aparador d’ombres amb corc Vila de la Vall d’Uixó, 2006: Malaurança de l’hora vella; Vila de la Vall de Sóller, 2009: Amb tot, hi ha el no-res

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

HA NASCUT UN ARBRE

HA NASCUT un arbre a la terrassa.
La llum s’esvaeix i pobrament les persianes
s’aboquen més tristes encara
fins al carrer on l’hivern inaugura.
Hui, sobtadament, araflà
té un atac de melangia: li sobren fulles i calendaris.
Hi ha un embat lent i senzill d’humanitat, al poble.

UNA CANÇÓ MÉS, PER FAVOR
1974

NAVARRET I XAPA, ALFONS
erroresrecomendar

M’AGAFES DE la mà. Hipnòtica.
I em fas un vers, potser un fill, amb un tros marcit de l’heura que replegares,
indolentment, a un pati on mai vas estar, i l’arrossegares pel terra, o entre les fontetes begudes i
escassament il•luminades. Confecciones certs indrets, certs llavis.
Passeges la teua ombra per les darreres absències amb els colors de maduixa
d’aquests carrers rancis. Amb rancúnia, però sens odi.
Ara que et cenyeixes aquest cel vulgar a les pupil•les,
i la terra es desfà contra el terra, la teua veu
compungida, amb els mateixos calfreds o ignoràncies mal dissimulades,
l’ansietat continguda. Al paper d’espart se’t creuaren, com una esperança nua,
aquelles figures que no podien tornar a morir.
Per la finestra oberta esvara lentament tot el teu paisatge.
Tu, l’home de la barca,
ja no tornes. Et quedes sempre ancorat a terra,
a les síl•labes d’alguna vesprada maliciosa, nocturna.
Confiat. Explotes aquell cos
hipotecat, probablement massa humiliat
per destorbar, de bell nou, antigues respostes.
I mors amb ella. O senzillament vas perdent unes monedes
falses, i no trobes absolutament res per
substituir-les,
per fi.

La Branca
1974

NAVARRET I XAPA, ALFONS
erroresrecomendar

Passe la mà
com qui repara l’aspra superfície
del meu dol,
enquitranat de cel i d’ocres maduixes.

Et tinc per a mi – això em deies,
tota sola, única soledat.

I et tinc ara, et mire, et contemple,
i dibuixant el teu rostre
a la paret
també em sembla que, des d’aquest
lent esbós, preliminar del somni,
és ella qui em confessa
el seu nom vertader.

En el silenci, quan fuig,
-o passant la mà,
com qui certament repara
l’aspra superfície
la nit és àdhuc una senzilla branca
d’on pengem els versos,
totes les tristeses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!