Emigdi Subirats i Sebastià

La glossa de Joan Panisello, ceramista nostrat, que hem llegit avui Dolors Queralt i jo en l’acte de lliurament del Grifonet 2020, d’Òmnium Cultural a les Terres de l’Ebre.

1. Un home manyós i curiós, xerrador i esportista, d’arrels rurals ancestrals que, des del bressol, s’ha anat nodrint en un poble menut a la riba final del riu ibèric amb més cabal: entre el grifonet i la mostra de les oliveres, el nostre paisatge mediterrani més transcendent i essencial… la dolça i secreta remor d’aigua.
2. Entre garrofers, l’arbre robust que ens acompanya en tot moment, la més bella imatge del ruralisme integral. Esclata la blanca flor de l’ametller en primavera, tota riallera, i tot el camp s’inunda d’immensitat… de bellesa encesa. És ben present el pardal mentre canta la cadernera, un càntic melodiós per a un poble laboriós.
3. Som terra de refinat i verge oli d’oliva, el nostre sabor més contundent, amb regust al millor vi de la terra aspra i dura. La nostra gastronomia, el nostre espill de vida. Les vinyes i els arrossars ens retraten, esdevenen tota una font d’existència. Ens fan nosaltres… natros.
4. El Joan és un fill d’aquesta terra i en fa bandera en tot moment. Amb el riu com a senyera tostemps, amb quatre barres que són emblema de lluites per causes nobles que ens nodreixen altament. Un riu que somriu quan eficaçment rega la fèrtil terra i fa feliç la seua gent, tothora laboriosa.
5. Jesusenc de soca-rel, un poble sa amb gent molt sana, amb famílies estimades que gaudeixen d’una vida discreta però satisfeta, amb el treball de la terra i amb el comerç incipient que obre portes al món, amb la suor del dia dia que ens segella com a dignes treballadors.
6. Els dolços pastissos i el pa matiner cruixent i saborós, la sabateria i la peixateria, l’apotecaria i la carnisseria, les converses de cantó i els vermuts al bar de capçalera. Les nostres passes en plenitud en un poble menut amb persones que estimem i ens estimen.
7. La sang que sols fa sang es feu llei del món. Va nàixer en durs moments, de penúries i repressions, de remembrances tristes i pobresa extrema. Del imperio hacia Dios, que cantava el poeta de Xàtiva del Diguem no, nosaltres no som d’eixe món. Entre racionaments i gana, amb caliu familiar que esperonava però.
8. Mestratge etern del germà il·lustrat, investigador lluït de la parla d’un poble que reclama dignitat al llarg de la història. El mestre docent a l’aula, i el mestre permanent de la creixença. El mestre de la catalanitat: d’una llengua que en herència ens deixà Jaume primer i que vol reviure les millors flames d’antany.
9. Mestre… paraula clau: essència d’una vida en procés constant de creació. Docència interna per exterioritzar tot allò que es pot ensenyar. Aprendre i transmetre, l’essència d’un moment, de tots els moments. L’infant que escolta i l’adult que parla, els coneixements que s’adquireixen.
10. L’art transcorre per les venes i plasma tota mena d’il·lusions. L’art és la vida, el motor d’acceleració de la creativitat com a eina de viure plenament, de deixar petjada per sempre més. L’art és present, ens envolta i ens absorbeix, pren possessió de la nostra ànima i no s’atura davant de cap obstacle.
11. La pintura, l’escultura, l’arquitectura, la ceràmica, el disseny, el dibuix, la joieria, la miniatura, el gravat, el pessebrisme, els ex-libris, les il·lustracions, la fusteria, el disseny gràfic, el cinema, la literatura, la poesia visual, la propaganda creativa, la fotografia, la música, la dansa…
12. La ceràmica ancestral i mil·lenària, la vida creada a través del fang. El color que il·lumina la retina i ens fascina en instants màgics de la il·lusió. La sigillata i el mosaic, colorisme és bellesa estàtica i creativa. Les formes modelen un món variat, l’espill d’allò que tots som. La creació esdevé un nodrit teu meu, i meu teu, tostemps ben elaborat.
13. La lluita pel riu que és fontana de vida en una terra ufana, verda però ambiciosa, que es retroba a sí mateixa. La bellesa del Caro nevat, la vista gloriosa del Pirineu a Mallorca, i aquell Delta immens de tarongers florit, d’oliveres i de vinya, on els coll verds van brunzint per l’aire.
14. Jesús omnipresent en un procés creatiu del poble nadiu al món sencer. Al taller de casa s’acumula saviesa i creació a munts, esdevé un tot inigualable. La imatge de la constància com a plasmació de coneixements, mentre el talent va fent camí: cor que impulsa, mà que crea, seny que dirigeix, ment que transforma.
15. La Joana i el Moisès com l’eix unificador de tot plegat. La família que camina unida a bon pas, amb èxits personals que construeixen il·lusió i felicitat. El dia a dia units és l’èxit més gran que es pot gaudir. Els estudis del xaval esperonen, el futur ja es veu més clar. El color… el color de la família, el color de la vida.
16. L’aula de ceràmica, el procés creatiu regna a la docència, la il·lusió i la força, l’eina per nodrir l’adolescència amb talent i curiositat. L’institut que creu en l’art en sa puresa, alliçona el jovent envers allò més gran: el model de vida replet de tota creativitat.
17. La catalanitat com a força central ben humana. La lluita implacable per una terra que som parla i gent, i que aspira allò més gran que és la llibertat. El poble que perd la seua llengua perd la seua identitat. Som allò que mengem, allò que parlem, allò que creem! Una fita Catalunya, i la llibertat del món, cantava el poeta!
18. La catalana gent que lluita i plora, es commou davant de tanta crueltat totalitària, amb presos polítics en ple segle XXI. Vergonya, cavallers, vergonya. Els heu robat un temps en la vida pròpia, no els heu tret l’ideal de vida però. Heu pogut empresonar cossos, reviuran els ideals tostemps en el nostre camí envers la independència!
19. L’Acadèmia Internacional de Ceràmica coronava una trajectòria ferma i exemplar. El fruit d’anys i panys laboriosos, l’èxit personal és l’artístic. La manipulació del fang amb talent i fermesa esdevenia clau en l’artista. Som d’aquí i som d’arreu, l’art ens guia i acompanya.
20. Romania esdevé terra cabdal. L’amistat i el reconeixement permanent, l’eix central de l’academicisme productiu. Un país bell i culte que aprecia l’artista i enlaira la seua producció. Literatura i cultura en mans del fang, del color creador de les il·lusions més grans de les que es fan i es desfan.
21. Andorra, la font del Pirineu, el país català de serralada com a finestra orientada envers l’exterior. L’aire fresc i el cor calent, la vivència creativa en estat pur, la porta mai tancada, l’art sempre obert, l’homenatge perenne als homes i a les dones que creen vida tostemps.
22. Les exposicions arreu d’un moment artístic personalment esplendorós. Mai no es deixa d’aprendre, com a missatge clau omnipresent. Els ovnis i l’abraçada als arbres, el fang modelador, les obertures i el volum, i eixa retina que es meravella davant de tot el colorisme vivent.
23. Els amics i les amigues artistes: els Frederics Mauris i els Emilis Bonets, els Jaumes Rocamores i les Cintes Sabatés d’aquesta terra tan nostrada, que veu en l’art l’esperança que abraça el nostre ser. Som terra de poetes i il·lustrats, d’escultors lloats i ceramistes majors.
24. Des de Jesús estant tot agafa embranzida. El poble són les cases i les persianes, el caminar pel carrer major i el somriure al mercat. Som l’oliva i el pastís, la conversa i l’abraçada, la festa i el condol, la salut i la malaltia, la força viva del fang com a eina vital que s’obre al món.
25. El Grifonet llueix com a mostra de l’olivera, com al nostre fonament. L’home, l’espòs, el pare, el mestre, l’artista, el creador, l’activista, l’ebrenc, el català, l’internacional… el treball en el procés de creació, l’esforç com a lubricant del talent, el grifonet com a essència de tot. Gaudim al teu costat, ets el nostre Grifonet 2020!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!