Poetes catalans (183): Jèp de Montoya

Jèp de Montoya Parra va nàixer a Les, Val d’Aran, el 1959. É un escriptor i erudit en occità, alhora president de l’Institut d’Estudis Aranesos – Acadèmia Aranesa de la Llengua Occitana (d’ençà el 10 de maig de 2007) i de l’Associacion Prefigurativa a l’Organisme de Regulacion de la Lenga Occitana (APORLÒC), des del gener de 2009. També és membre del Grup de Lingüistica Occitana i de diverses institucions araneses.

* Començà la seva carrera literària ben jove i el 1976 guanyava el primer premi de prosa infantil al concurs literari aranès de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d’Aran.
*A partir d’aleshores, la seua producció es féu més intensa i fou guardonada amb diversos premis a la Val d’Aran i també a la resta del territori occità. Participà a l’Escolo deras Pireneos, una institució felibrenca i publicà diverses obres i treballs a nombroses revistes occitanes com la Bouts dera Mountanho, la Revue de Comminges, la revista Aran de la qual va ser cofundador.
* La seua obra cabdal és el Vademecum Aranense, un recull de textos de les terres araneses del segle XII fins al segle XX.
* El 2000 fou guardonat amb el Premi Jean Marie Grangé per l’Acadèmia dels Jocs Florals de Tolosa.
* Participa activament a les diverses produccions de promoció lingüística del Grop de Lingüistica Occitana, i amb Miquèu Segalàs ha elaborat un Vocabulari bàsic català occità, publicat per la Generalitat de Catalunya el 2010. * També ha col·laborat al llibre Comminges et Val d’Aran vus du ciel, publicat el 2002.
* A més de ser còsso de l’Ajuntament de Les de 2000 a 2007, Jèp de Montoya fou un dels membres de la Comission Redactora deth Document der Encastre d’Aran al Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya, que fou aprovada per unanimitat al Conselh Generau d’Aran i alhora per la totalitat dels ajuntaments aranesos.
* També participà en la redacció del text del Projècte dera Naua Lei d’Aran.
* Destaca a més per la seua creació del nou Devarament deth Crist e Retaule de Santa Maria de Mijaran, una obra neorromànica realitzada pels artistes bascos Antonio Fdez. García de Acilu (esculptor) i Carlos Ruíz de Ocenda (dorador-policromador), inspirant-se del bust romànic del Crist de Mijaran (del segle XII).
* Arran de la seua elecció com a president de l’Institut d’Estudis Aranesi, Jèp de Montoya s’implicà més decisivament en la defensa i promoció de l’occità a la Val d’Aran. Amb tot el seu activisme no es limità a aquesta part del Pirineu, ja que al gener del 2009 fou elegit president de l’APORLÒC i en companyia de diversos membres d’aquest organisme ha fet visites i establert diversos contactes amb representants d’institucions de llengües minoritzades com ara l’IEC, la Fryske Akademy o l’Euskaltzaindia per a la fundació de la futura entitat reguladora que popularment ha rebut el nom d'”Acadèmia de la Llengua Occitana”.
* Conjuntament amb altres occitanistes, el 21 d’abril de 2010 Jèp de Montoya va comparèixer al Parlament de Catalunya com a president de l’Institut d’Estudis Aranesi en el marc del debat sobre la Llei de l’Occità, Aranès en Aran.

Obres
* 1982: “Et Talhiste” i “Bruches, hantaumes, Houlet” en Libe d’Or de 1981. Era Bouts dera Mountanho 1983: “Aventures dera boup de Les” en Libe d’Or de 1982, Era Bouts dera Moīuntanho 1986: “Er harou” en Libe d’Or de 1985. Era Bouts dera Mountanho 1990: “Val de vals” en Libe d’Or de 1988. Era Bouts dera Mountanho 1990: “At cant det houec” en Libe d’Or de 1989. Era Bouts dera Mountanho 1992: “Convenae” en Libe d’Or de 1990. Era Bouts dera Mountanho 1994: “Carrieres de Les e Sent Biatch” en Libe d’Or de 1990. Era Bouts dera Mountanho 1997: Sant Blas–Les 1.983, a la col·lecció “Eth Paisenhe” 1999: Vademecum Aranense: Era Val d’Aran a trauèrs era sua lengua 2010: Vocabulari bàsic català occità amb Miquèu Segalàs

Ha estat guardonat amb: 1996: Rebé el títol de Subergrand, Midalha, e Isard d’Òr amb el nom d’Isard deth Montlude per la seva labor en pro de la cultura occitana d’Aran. 2000: Premi Jean Marie Grangé de l’Acadèmia dels Jocs Florals de Tolosa

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

MUSA

Òh ¡ Musa pirenenca e fièra
Aumplís fòrt eth mèn pitrau,
Met enes mèns pòts era paraula com cau,
Hè a esguitlar en papèr era mia pluma laugèra.

Hè-me capable e de forma vertadèra
Hè a quilhar eth peu deth lector mès brau
En enténer aguestes hètes de pèira e metau
Bandoant e cantant era istòria mès bèra.

Cantatz, montanha e arriu
Era mès antica istòria, de vertat,
Viscuda pes pòbles mès vielhs qu’aciu

Era sua anima blossa an calhat.
Vengue a jo eth mès vielh rebrembe viu
E cantésquem era nòsta mès vielha antiquitat.

Afegeix un comentari