Poetes catalanes (178): Rosa Casas i Coll

Rosa Casas i Coll va nàixer a Puigcerdà. És poeta, perruquera de professió i pintora, actualment jubilada.

* Destaca pels seus poemes inspirats en la Cerdanya, que es poden trobar als llibres Tardors de la Cerdanya i Quatre poetes de Cerdanya.
* També és autora de la novel·la L’olor de les pomes, escrita juntament amb Manel Figuera.
* En els poemes, l’autora parla fonamentalment dels seus sentiments, de l’amor a la terra i de viatges. Poetes com Martí i Pol, Verdaguer, Maragall, Machado i altres autors francesos han inspirat la seua obra.

Breu antologia poètica:

El darrer cant d’amor

Quan les fulles mortes de la vida
seques i marcides,
caiguin als meus peus,
jo recordaré les fulles verdes,
jo recordaré aquells amors teus.

Quan aquest cos tan estimat es corbi i trontolli sota el pas feixuc dels anys,
caminarem tots dos de vora a vora,
caminarem tots dos com bons companys.

Quan en el teu rostre
llaurin les arrugues,
quan arribis a la fi del camí,
només hi haurà una cosa
que jo vulgui,
i és que estiguis amb mi.

Quan els teus ulls ja
no demanin guerra,
quan ja no vagis buscant llibertat
i ja caminis tot mirant a terra,
tu saps que jo estaré al teu costat.

Ha sigut nit fosca, també nit d’estels,
amistat tranquil·la i encesa passió
com un dia de sol i
un matí de rosada,
la meva estimada, la meva il·lusió.

El meu amor no és fulla morta,
és viu, floreix dins del meu cor
i aquestes flors avui et canten
el meu darrer cant d’amor.

Afegeix un comentari