Emigdi Subirats i Sebastià

Enric Casasses i Figueres va nàixer a Barcelona el 1951. És poeta i traductor. També destaca en altres gèneres com l’assaig, l’assaig poètic, el periodisme, el drama i la narrativa. El seu nom de ploma és simplement Enric Casasses, tot i que de vegades també firma amb algun pseudònim.

* Fill del químic i poeta Enric Casassas i Simó i de la també química Pepita Figueras i Cros, germà de la traductora Anna Casassas i de la dissenyadora gràfica Maria Casassas, nét del pedagog Enric Casassas i Cantó, es va criar principalment entre Barcelona i l’Escala, d’on prové la mare.
* Ha portat una vida molt nòmada: ha viscut a Barcelona, l’Escala, Tenerife, Montpeller, Nottingham, Llucmaçanes, Berlín i finalment, el 1997, tornà a Barcelona.
* Els seus primers llibres daten de principis dels 70, i amb el temps ha anat assolint reconeixement dins el panorama poètic català.
* La seua obra es pot considerar transgressora, mentre que els seus espectaculars recitals han contribuït a la vivència de la poesia fora dels llibres. Es caracteritza per utilitzar una poesia molt sonora, jugant amb els fonemes. Normalment les seves creacions parteixen d’una idea concreta per transformar-la i donar-li una visió particular.
* Mostra influències molt heterogènies; de la poesia medieval al surrealisme, passant pel renaixement i el barroc; el crític Manuel Guerrero i Brullet el considera hereu “del verb poderós d’autors com Salvat-Papasseit, Foix, Joan Brossa i Cuervo, Vinyoli o Ferrater”.
* El seu primer llibre, titulat La bragueta encallada, el publica el 1973. Durant els anys següents segueix escrivint, però no és fins al 1991 que publica la seua segona obra, titulada La cosa aquella, que rep el premi Crítica Serra d’Or. El 1993, l’obra No hi érem rep el Premi de la Crítica de poesia catalana.
* Algunes de les publicacions on col·labora o ha col·laborat són les revistes artesanals Foragitats. Art i poesia (del col·lectiu foragitats per dintre) i Pèl capell, exili interior (Calonge de Mallorca i Barcelona), entre d’altres.
* L’any 2012 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura, concedit per la Generalitat de Catalunya.
* L’any 2020 va rebre el premi d’honor de les lletres catalanes.

Obra poètica
* La bragueta encallada (1972), La cosa aquella, seguit de Sense trofeu i Text llest (1982 i Barcelona: Empúries 1991)La cosa aquella, edició manuscrita facsímil bilingüe (castellà-català) (2004) Tots a casa al carrer 1992)
No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns (1993) Començament dels començaments i ocasió de les ocasions ( 1994 i 2007) Desfà els grumolls (1994) Calç. Àlbum de poesia d’un instant i alhora il·lustrada (1996 i 2005), Els nous cent consells del consell de cent (1996), Uh, amb il·lustracions de la Stella Hagemann ( 2007) De la nota del preu del sopar del mosso (1998), Coltells (1998 i 1999), Plaça Raspall, poema en set cants ( 1999, sub dos 1999)
Canaris fosforescents (2001) Versió dels Canaris en ucraïnès: Енрік Казасес Фіґерес, «Фосфоресцентні канарки» (2013) Que dormim? (2002) Descalç. ( 2002 i 2004) Urtx 2006) Salomó ( 2004) – un poema per a nens, Cançons d’amor i de revolució (2007) Nosaltres i els agermanats 2009) Històries d’animals, tretze, il·lustracions de Stella Hagemann. Col·lecció Cuca de Suro, poesia per a infants de 0 a 100 anys ( 2010) Bes nagana [Без нагана] ( 1984, 2011) A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou (2013) Intent de comentar-hi el poema d’en Joan Maragall (2014) De la nota del preu del sopar del mosso (2015) El nus la flor (2018).

Narrativa / assaig
* El poble del costat ( 1993 i 2008) 13 articles epicurians: La foneria i el paperer edició artesanal limitada ( 2008)

Narrativa infantil
* L’amor de les tres mil taronges: història d’una reina que tenia la grip (1983)

Dramatúrgia
* Do’m, drama en tres actes. Amb il·lustracions de l’autor i de la Stella Hagemann. (2003, Girona: Accent Editorial, 2008). L’obra es va estrenar a la Sala Beckett de Barcelona el 2003. Monòleg del perdó (samizdat 2004) – obra escrita expressament per a la Laia de Mendoza, estrenat a Girona el 2004 i representat a l’Espai Brossa de Barcelona el 2005.
* Ha estat guardonat amb: Premi de la Crítica Serra d’Or (1991): La cosa aquella seguit de Sense trofeu i Text llest. Premi de la crítica de l’associació de crítics espanyols (1993): No hi érem. Premi Carles Riba (1995): Calç. Premi Ausiàs March (1997): D’equivocar-se així. Primer Premi Contenidor (1997): Uh.Premi Ciutat de Palma Joan Alcover (1997): Plaça Raspall. Premi de la Crítica Serra d’Or de traducció (2011): El gobelet de daus, de Max Jacob. Premi Nacional de Cultura de Literatura (2012): Per la seva trajectòria. Premi de la Crítica Catalana de poesia (2019): El nus la flor.Premi Lletra d’Or al millor llibre publicat en llengua catalana: El nus la flor.Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2020)

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

http://magpoesia.mallorcaweb.com/casassas/lacosa.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!