Poetes catalans (179): Àlex Susanna

Àlex Susanna i Nadal va nàixer a Barcelona el 1957. És escriptor, professor, poeta i promotor cultural.
* Ha estat director de la Fundació Caixa Catalunya La Pedrera (2004-2010), de l’Institut Ramon Llull (2013-2016) i de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (2016-2017).
* Ha estat professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (1982-1992), fundador i director de l’Editorial Columna (1985-1999), de la discogràfica Columna Música (1997-2000), i del Festival Internacional de Poesia de Barcelona (1984-2000). També ha codirigit la col·lecció de novel·la “El Cercle de Viena”, a Viena Edicions.
* Posteriorment ha estat director de Cultura de l’Institut Ramon Llull (2002-2004); director de la Fundació Caixa Catalunya, i director de Cultura de l’Obra Social de CatalunyaCaixa a La Pedrera (2009-2013)
* El 2013 fou nomenat director de l’Institut Ramon Llull.
* Tres anys després, el març del 2016 va cedir el càrrec a Manuel Forcano, per passar a dirigir l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural, fins que en fou cessat el juliol de 2017.
* El gener de 2020 s’incorporà a la Fundació Vila Casas com a director d’art.
* És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.
* Entre els seus llibres de poemes figuren Memòria del cos (1980, Premi Miquel de Palol 1979), Els dies antics (1982), El darrer sol (1985), Palau d’hivern (1987), Les anelles dels anys (1991, Premi Carles Riba 1990), Boscos i ciutats (1994), Suite de Gelida (2001) i Angles Morts (2007).
* Com a prosista, ha publicat Quadern venecià (1989, Premi Josep Pla 1988), Quadern de Fornells (1995), Quadern d’ombres (1999) i Quadern dels marges (2006). Com a crític d’art ha publicat nombrosos textos per a catàlegs i articles sobre exposicions.
* Entre les seues traduccions destaquen les de Monsieur Teste de Paul Valéry (1980, Premi de la Crítica Serra d’Or 1981), Quatre Quartets, de T.S. Eliot (1984 i 2011) i Cal·ligrames d’Apollinaire (2008). També ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans de comunicació, com l’Avui o El Mundo, entre altres.
* La seua obra s’ha traduït al castellà, al francès, al portuguès, a l’anglès, a l’italià, al croat, al grec, a l’hebreu, a l’àrab, al xinès i al rus.
* És membre de l’Acadèmia Europea de Poesia i és representat per l’Agència Literària Balcells.
* Ha estat guardonat amb: 1979 — Miquel de Palol per Memòria del cos 1981 — Crítica Serra d’Or d’edició d’obra estrangera per Monsieur Teste, de Paul Valéry (amb Jordi Llovet) 1984 — Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona per Seguiment del foc 1988 — Josep Pla per Quadern venecià 1990 — Carles Riba per Les anelles dels anys 1992 — Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona per Davant d’un claustrer 2008 — Chevalier des Arts et des Lettres pel govern francès.

Obra poètica
* 1977 — Abandonada ment. 1979 — De l’home quan no hi veu. 1980 — Memòria del cos. 1982 — Els dies antics. — El darrer sol. — Palau d’hivern. — Poesia. 1991 — Les anelles dels anys 1992 — Tres nus a les Termòpiles 1994 — Boscos i ciutats. 2001 — Suite de Gelida. 2007 — Angles morts 2019 — Dits tacats. Antologia 1987-2018.

Dietaris
* 1989 — Quadern venecià. 1995 — Quadern de Fornells. 1999 — Quadern d’ombres. 2006 — Quadern dels marges.

Art
* 1990 — Comes Busquets. 1995 — Narcís Galià.

BREU ANTOLOGIA POÈTICA

REMORS

El mar, com el foc o la pluja,
acompanya l’home aquestes nits de densa lectura
en què tot és ja fosc i irreverent.
De tant en tant se n’adona.
El mar és com un coixí
on ell recolza alguna idea.
Llavors se l’enduu
i la bressa; la torna nova,
canviada, potser més clara o més neta…
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començat.
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Alguna rialla ho trenca tot, però.
Llavors es tracta de tornar a començat
El mar és la música, és el ritme
a què ens acompassem sense adonar-nos-en.
Com l’amor, potser…
Llavors es tracta de tornar a començat.

MINOTAURE

Cau la nit damunt nostre
i res no podem fer per aturar-nos
l’un a l’altre:
tot llisca suaument i en silenci
-mans, vestits, paraules-,
i ens enllacem profusament,
mai no sabent, però,
qui és la platja i qui l’onada,
qui el vent i qui la casa,
qui la branca i qui la neu,
quan és precisament llavors
que ho som tot alhora.

Afegeix un comentari